El segon llibre de les meves Lectures del Canvi (títol absurd que identifica la meva nova etapa de persona aturada) ha estat The Mysterious Affair at Styles, ni més ni menys que el primer llibre que va escriure Agatha Christie el 1920 i que va servir per presentar Hercule Poirot en societat.
Aquests dies d'ansietats menyspreables m'han portat cap al perfeccionament de l'anglès, o com a mínim cap a l'intent de fer-ho. Per aquest motiu he tirat d'audio book i d'Agatha Christie, perquè això em dóna la possibilitat de llegir, escoltar i sorprende'm en anglès.
No obstant, The Mysterious Affair at Styles no m'ha semblat tan espectacular com altres obres de la mateixa autora. Crec que ja he passat de la vintena dels llibres de la Christie llegits, i la meva expectativa del primer de tots era molt alta.
De fet, el que més m'ha agradat ha estat el títol. És com dir, El misteriós afer a Reus, un títol que aquí sorprendria una mica (la veritat), però que per algun motiu, suggereix d'allò més.La víctima és la típica dona madureta carregada de calers, casada de nou amb un home molt més jove, el qual passarà a sospitós d'assassinat. Es sumen a l'elenc de candidats a assassí els dos fills ja granadets, la dona d'un dels fills, l'amiga de tota la vida i una joveneta virginal que no ha trencat mai un plat.
De totes maneres, destaco l'entrada en escena del Capità Hastings. He llegit per internet una genial descripció d'aquest personatge:...But although Captain Hastings is a simple man, he is not a stupid one. He, like the reader, sees and hears exactly what Poirot sees and hears but – again like the reader – nearly always draws quite the wrong conclusion...
I plego, perquè sino em sortiria més llarg el post que el mateix llibre.
