El 4 d'abril de 2008 vaig acabar una llarga trajectòria laboral de més de 13 anys. Demà 1 de setembre començo un nou periple professional ple d'il.lusions i de renovades energies.

Durant aquests 5 mesos he llegit 16 llibres, 6 dels quals de l'escriptor i pacifista israelià Amos Oz. Clouré, doncs, aquesta transició professional amb un nou volum del líder literari del meu estiu.

No digas noche és un nou episodi de quotidianitat fet literatura pel mestre Amos Oz. No esperis passar pàgines desesperadament per saber què passarà després, això no et cal... Aquí has d'anar mastegant poc a poc, de vegades eternament, per tal d'aconseguir tastar com cal aquella nostàlgia que l'autor t'ha cuinat amb paraules.
Es tracta d'una lectura lenta, reflexiva i amb la simbologia típica del toc Amos Oz. Ho dic després de les 6 prèvies del mateix autor. Un home madur conviu amb la seva parella de 15 anys menys. La convivència minuciosament diseccionada, llegint allò que passa pel cap d'ell i el que passa pel d'ella. Un gran llibre que tanca amb el periode de literatura hebrea, mentre espero que l'any menys pensat caigui el Nobel a Amos Oz.

L'últim jueu, de Noah Gordon

Fascinant recta final de les lectures estivals d'un servidor. Més d'un podria pensar que m'he anat inconscientment cap a la literatura hebrea o de caire judaïtzant. És ben cert que les darreres lectures han tingut un fil argumental obvi al voltant de la cultura jueva. El fenòmen Amos Oz m'ha conduït cap a la revisió de Noah Gordon i a descobrir Nicole Krauss. Val a dir que estic a punt d'acabar el meu periple pel món de l'aturat laboral i que penso cloure el cicle hebreu tan bon punt acabi amb el darrer llibre d'Amos Oz.

L'últim Jueu és una novel.la històrica de Noah Gordon, com ben segur tots sabeu, i que ens fa reviure un moment agredolç de la història. Dolç per alguns, ja que la societat jueva sefardita en aquest moment de la història va haver de patir un genocidi intolerable. Els genocidis són una lacra humana que no té explicació raonable t'ho miris com t'ho miris. I l'expulsió dels jueus d'Espanya fou un acte vergonyós que en Noah Gordon ha recuperat per tal fer una novel.la entretinguda, intensa i reivindicativa.

No obstant, no he vist gens clar que el protagonista acabés fent de metge. La idea és bona si abans no has llegit El Metge, Xaman i La Doctora Cole. Resulta massa repetitiu pel lector de Gordon que una novel.la sobre l'Espanya del 1500 tingui un protagonista que passarà la meitat del llibre sent metge. Ho he trobat tediós, sincerament. No trec mèrits a l'obra de Gordon, ni de bon tros, però per a llegir una novel.la de metges, llavors recomano fervorosament la que considero la millor novel.la de Noah Gordon: Xaman.

Waipulectura XVII: Amos Oz i La Bicicleta de Sumji

Edició XVII de Waipulectura amb Amos Oz, La Bicicleta de Sumji, el judaisme i el conflicte entre Israel i Palestina. Ni més ni menys que 6 hores de col.loqui, debat i atipada amb el millor de la cuina de la zona. La veritat és que després del viatge literari al Japó, ens feia molta il.lusió esbrinar una mica més què està passant avui mateix a Orient Mitjà.

L'Àngel va començar la sessió amb un detallat repàs de la terra física de Palestina, des d'Abraham al dia d'avui. Vàrem debatre una bona estona sobre qui era el veritable amo de la terra Palestina, tema polèmic i que va obrir encara més interrogants.

Una revisió de la història del poble d'Israel i del judaisme a càrrec de Joan i de Carolina va donar pas a un breu resum per part de la Lídia de la biografia d'Amos Oz, autor israelià nascut a Jersualem, intel.lectual d'esquerres i pacifista reconegut.

Una pausa acadèmica que ens va portar al sopar jueu amb retocs àrabs, on Rossana ens va explicar els pormenors de la cuina kosher. Per a llepar-se els dits, la veritat...

Finalment, l'estudi de la història d'Amos Oz, La Bicicleta de Sumji, on el grupet va debatre algun dels punts forts de la novel.la. Un nen d'onze anys experimenta un procés d'iniciació emocional i físic on s'adonarà de l'efímer d'allò material. Mencionar que aquest cop teníem entre nosaltres el germà de la Rossana, en Fernando, qui va aportar noves i necessàries reflexions.

Pollastre amb mel i ametlles, especiat amb herbes i curri. Un plat de la nostra amiga Rossana.

La Història de l'Amor, de Nicole Krauss

Nova lectura estival i olímpica, aquest cop La Història de l'Amor, de l'escriptora nord-americana Nicole Krauss. Aquesta novel.la ha atrapat milers de lectors d'arreu del món i a mi no especialment. Certament es tracta d'un llibre amb una estructura original, on diversos estils literaris constitueixen un tot complet. Penso que l'èxit d'aquesta novel.la radica precisament en la confluència d'estils, els quals són, certament, d'una diversitat i originalitat interessants.

Potser a causa de l'excessiva dosi d'Amos Oz d'aquestes darreres setmanes, amb personatges complicadíssims tots, he trobat que algun dels protagonistes de La Història de l'Amor és un pèl desnaturalitzat o massa fred. La novel.la té moments d'extrema sensibilitat, sentiments de dolçor amarga que poden sorprendre a més d'un.

M'he liat una mica amb la trama argumental, però bé, en tot cas, una lectura que m'aproxima a la literatura nord-americana més recent.

Gràcies Carolina per recomanar-me'l!

To Know a Woman, d'Amos Oz

Llegir Amos Oz és un sacrifici intel.lectual que he agreujat voluntàriament amb To Know a Woman, és a dir, el mateix, però en anglès. Una novel.la que té un agent secret del Mossad com a personatge principal, però que no té res a veure amb l'espionatge ni amb Le Carré. Aquí tenim de nou un meticulós estudi sobre l'existència humana.

L'espia torna a casa a causa de la mort accidental de la seva dona. A partir d'aquest moment comença a conèixer la seva dona, un cop ella ja no hi és. To Know a Woman és com una història d'amor sense ser-ho, una juguesca entre la vida i la mort, el passat i el present i ser i el no ser. Observo que els personatges de les novel.les d'Amos Oz són ben complicats. En aquest cas un home rep un cop del destí en forma de tragèdia. De sobte, l'home s'atura i decideix reiniciar la seva existència. Jo diria que el protagonista planta la vida per a començar a existir.

És com dir: Paro de viure per a començar a existir. Un renaixement en l'existència, potser... L'home nou de 47 anys es resseteja i coneix l'esposa recentment morta, comença a conèixer la seva filla, la seva mare, la seva sogra, el seu país... fins i tot farà un amic i trobarà un nou destí!

He patit bastant llegint aquesta novel.la. La veritat és que passo una certa vergonya parlant sobre la literatura d'Amos Oz. Penso que aquest autor és extraordinari. No obstant, és massa difícil de seguir, un fet que no ha d'estranyar, tenint en compte la recerca existencial a la qual es sotmet al lector.

De repente en lo profundo del bosque, d'Amos Oz

De repente en lo profundo del bosque suma la quarta novel.la d'Amos Oz en la llista de les meves lectures d'autoajuda acadèmica. Es tracta d'una lectura accidental, ja que seguim sense trobar data pel Waipulectura d'Israel. Per tant, aniré sumant històries d'Amos Oz fins a que arribi el dia.

Ara podria fer jo aquí un estudi dels simbolismes i del missatge global d'aquesta Aggadah, o el que és el mateix a compendium of rabbinic homilies that incorporates folklore, historical anecdotes, moral exhortations, and practical advice in various spheres, from business to medicine (Wikipedia).

Però, com deia, no m'abelleix fer cap estudi acadèmic. Em limitaré a explicar breument l'argument: en un poble de la muntanya desapareixen tots els animals. Els ciutadans accepten el seu destí amb resignació i por, a excepció d'un parell de nens, els quals afrontaran la realitat amb determinació i valentia. La natura abandona els homes, i la veritat, amb el que li estem fent, no m'estranya.

I qui s'atreveix a solucionar-ho?

La gent parla o calla, i en el fons, no es soluciona res. El mateix Amos Oz parlava a la BBC el 2002 sobre els covards, Leading Israeli author Amos Oz has said a partitioned Israel and Palestine could be peacefully created but for the "cowardly" leaders on both sides.

De la suma de símbols d'aquesta història em quedo amb aquells que fan apologia de la valentia raonada. Quasi millor afrontar i gestionar les realitats de la vida i menysprear les abstraccions mentals correctament polítiques que no porten a res.

No sé què he dit, però m'he quedat a gust.

I per cert, encantador títol de la novel.la!

Sobtadament, allà al bosc, en algun lloc profund, potser trobes allò que estaves buscant.