23 de maig 2009

La Juguesca Passapàgines

Ara que es va acabant el curs escolar i la perspectiva de més temps lliure s'apropa, em relaxa pensar que finalment podré passar pàgines lúdiques. Han estat centenars de pàgines laborals que han travessat les meves retines en aquests darrers mesos i ara toca retrobar-me amb els llibres.
Em proposo una juguesca...

Data límit el 31 d'agost!

1) Un Món sense fi, de Ken Follett (el típic best seller que cal haver llegit).

2) La Família dels Garrigas (Josep Pin i Soler), obsequi de l'Eduard i que me'l miro dia sí, dia també.

3) Cicatriz, novel.la del veneçolà Juan Carlos Sosa Azpúrua, (obsequi de Larissa i, per tant, portat expressament d'Amèrica)

4) The Man who smiled, de Henning Mankell. Em queden un parell de la sèrie de l'inspector Kurt Wallander i no hi ha manera de posar-s'hi.
5) Waipulectura XVIII, que hem quedat fer pel juliol: La aventura del tocador de señoras, d'Eduardo Mendoza (per què el vaig comprar si no me'l llegeixo?)
6) Buzón de tiempo, de Mario Benedetti (imprescindible recuperar-lo!)
7) El celler, (La bodega), de Noah Gordon.
8) Els homes que no estimaven les dones, d'Stieg Larsson.

Passenger to Frankfurt

He recuperat un text d'Agatha Christie per a rellançar la meva carrera lectora després de força mesos de molta feina. El cert és que ja havia llegit aquest Passenger to Frankfurt en el seu moment i no recordava que era tan ensopit. El tema promet (així en plan novel.la d'espies), la lectura pot ser interessant, però ...potser he estat jo, que anímicament em calia una altra cosa. Volia jo un text viu, un d'aquells de misteri assegurat i d'alta tensió. No ho he trobat en aquest exemplar de la Christie... Bé, a una altra cosa i apa!