Daniel, by Henning Mankell

De quan en quan et topes amb una petita obra d'art i dónes les gràcies a Déu o a l'atzar per la sort de la troballa. I penso que quelcom semblant m'ha succeït aquests dies amb la lectura de la magnífica i espectacular obra de Henning Mankell, Daniel, la qual m'ha deixat el cos baldat i el nivell de qualitat literari d'aquest estiu rebentat. Compaginava la lectura de Daniel amb les famoses Cincuenta Sombras de Grey, però ...què puc dir? El popular bestseller de la dècada competint casualment durant uns dies amb una història impactant, salpebrada de misteris i fregant de ben a prop el voraviu de les emocions més intenses. 

337 pàgines dividides en tres parts, un petit pròleg i un epíleg. En les dues pàgines del pròleg ens trobem la descripció d'una imatge terrible: una nena enterrada al fang amb símptomes d'haver mort violentament. Estem a Suècia a les acaballes del segles XIX...uf, poca cosa sabem els catalans del que es coïa en aquelles terres el 1878! 

Però el petit pròleg no ens diu res més. Simplement ens deixa amb l'ai al cor. Comença el llibre amb un viatge a l'Àfrica, una vivència i un retorn a Suècia. En lloc d'un insecte (que és el que es pretenia) portes a casa un peculiar souvenir: un nen negre. Una criatura estranya en un món blanc de neu i humans glaçats. Negre sobre blanc.

Els esdeveniments es succeeixen amb celeritat, sense presses, però sense pauses. Particularment ho he viscut com un procés de maduració ètic paral·lel al d'alguns dels personatges de l'obra. El lector ha d'anar assimilant el procés que viu el nen negre com si d'un altre investigador es tractés. Com s'adaptarà una criatura estranya en un món tan diferent al seu? Del desert del Kalahari al gel de Suècia en unes pàgines? Sembla complicat! 

I el millor de tot és que això no és una pel.li nord-americana en la qual ja t'imagines com acabarà tot, sinó que és una magnífica i espectacular obra de Henning Mankell. La qualitat està, doncs, assegurada.

1. El Caballero Invisible, de Valerio Massimo Manfredi
2. Daniel, by Henning Mankell

El Caballero Invisible, de Valerio Massimo Manfredi

Amb certa il·lusió escric una ressenya d'un llibre tres anys després de la darrera vegada... realment això seria un bon  parèntesi literari! Bé, el cas és que ni recordava la manera d'entrar al bloc, ni sabia com havien evolucionat els blocs, ni res de res. Re-inicio, doncs, les meves opinions literàries amb El Caballero Invisible de Valerio Massimo Manfredi. 

D'entrada val a dir que vaig comprar aquest llibret per només 1 euro al mercadet dels diumenges de la Part Alta, pensant més en el bon negoci que havia fet que no pas en el llibre en sí. Una història que vaig llegir en dos passeigs: un dia de mar i un altre de muntanya, ...i és que són només 90 pàgines de cavallers templaris i de viatges a través de les muntanyes ibèriques. Poca plana per a tanta història, però precisa en l'argument i ambiciosa en el misteri. Un final sorprenent, algunes mencions històriques a la nostra llengua catalana i una narració en primera persona que crea força complicitat amb el lector són els punts forts que en destacaria.
La primera lectura de l'estiu 2013 ha estat doncs una novel·la històrica de l'italià Manfredi en terres castellanes, amb personatges catalans, protagonistes occitans i amb final gallec a Santiago de Compostela!
1. El Caballero Invisible, de Valerio Massimo Manfredi

Estiu 2013

2013, estiu... quantes coses han passat en els darrers tres anys. De fet les lectures s'hi han ressentit molt... Però les coses no duren per sempre i retorno als meus llibres, i... per què no? A Waipulectura. No havia tocat un llibre des de setembre de 2010. Algun intent amb alguna compra santjordiana, però ni això. He tornat amb ganes i durant el mes de maig 2013 he enllestit Abducción de Robin Cook; La Cara Amarga de la Iglesia, d'Àngel Font i El Navegante, de Clive Cussler. De 0 a 1107 pàgines... i amb ganes de seguir! És curiós el fet que ni recordo com es fa una entrada en un bloc!