Waipulectura

Estiu 2010

2010-08-31T21:55:00.001+02:00

1. Una pantera en el sótano, d'Amos Oz
2. A most wanted man, de John Le Carré
3. La Biblia de Barro, de Julia Navarro
4. El Rabino, de Noah Gordon
5. Chase, de Dean Koontz
6. Unto Death, d'Amos Oz
7. The Reader, de Bernhard Schlink
8.The Lost Symbol, de Dan Brown
9. When the lion feeds, de Wilburn Smith

9. When the lion feeds, de Wilburn Smith

2010-08-31T21:45:00.004+02:00

Acaba l'estiu 2010 i aquest any ho lamento especialment.

9 llibres!

Unes 4.000 pàgines en una mica més de dos mesos.

Ara toca la feina, els estudis i el no tenir temps per llegir. Llàstima.

En tot cas, ha acabat l'estiu i ho he fet amb la primera de les històries de Wilbur Smith, When the lion feeds. Feia temps que anava darrere la sèrie dels Courtneys, una saga familiar de la qual fa 40 anys que brollen històries. Haig de reconèixer que m'ha encantat el llibre, ja que, val a dir, l'atmosfera és del tot original per a mi: l'Àfrica de finals del segle XIX. La sèrie continua, però emtemo que no podré seguir-la massa.

Només del títol ja es pot treure petroli. Quan el lleó s'alimenta, sempre hi ha una víctima, un que ha mort. El rei de la selva no té la culpa de la mort de la presa. Així és la vida de Sean, el protagonista de la història, l'altre rei de la selva. Pot anar en contra de la seva natura i no fer mal als altres? El lleó podria deixar de matar, però deixaria de ser el lleó i, per tant, el rei deixaria de ser rei. La història gira al voltant d'aquesta idea i et fa sentir remordiments com a lector. El protagonista és un home que avança per la vida fent mal a aquells que més estima. Sempre recapacita i resol el malentès, però fa tard. Així perdrà la família, el seu millor amic i, finalment, la seva dona. És un llibre tràgic, real i una mica exagerat, però t'atrapa.

8. The Lost Symbol, de Dan Brown

2010-08-27T00:42:00.008+02:00

Brighton. 9 d'agost de 2010.

Quants records em porta Brighton...

Bé, entre mans porto el darrer Dan Brown, El Símbol Perdut. Robert Langdom ataca de nou amb els seus superpoders d'heroi arqueològic. Si aquest home vingués a Tarragona, el tio descubriria d'immediat un codi hipersecret de la catedral metropolitana i primada que ens portaria a una secta enigmàtica supersecreta de romans, els quals encara conserven una peça ultrapoderosa que ens salvarà a tots en una propera dimensió. Però no, el tio no vindrà a Tarragona, no té temps. Resulta que està a Washington buscant la manera de trobar tots els secrets dels maçons i les seves piràmides inconcluses de poders. Carai el Langdom, quin home més actiu...

Bé, una bona lectura d'estiu, per què negar-ho! Passes les pàgines, t'assabentes de particularitats maçones i et distreus. Què més vols? I a més, en aquesta surt el Tom Hanks!

7. The Reader, de Bernhard Schlink

2010-08-26T23:47:00.005+02:00

La veritat és que no anava a llegir The Reader, però a Anglaterra sembla que de vegades els llibres els regalin. Com a mínim aquest el venien a 2 Pounds... La qüestió és que ja en el seu moment vàrem fer el debat de la pel.lícula amb el grup del Waipulectura, i tenia ganes de llegir alguna cosa més original. Un cop més, però, la literatura supera el cinema. El llibre de l'Schlink deixa en evidència la pel.lícula!

El problema habitual de veure el film abans de llegir-te un llibre és que no t'imagines els personatges, ja saps qui són... Tota l'estona tenia la Kate Winslet al cervell. Però bé, què hi farem!

6. Unto Death, d'Amos Oz

2010-08-25T21:35:00.004+02:00

Continuant amb el que deia sobre la literatura hebrea, la política i el judaisme, jo sóc una persona de costums particulars. Unto death és el vuitè llibre d'Amos Oz que llegeixo, el segon d'aquest estiu. Es tracta d'un volum doble, on dues històries tenen la mort com a protagonista. Uf, la mort com a personatge principal! No està malament la idea, però no és el meu tòpic preferit.

La primera és una història de caire medieval, Crusade. El prenc com una reivindicació històrica sobre la criminal persecució del judaisme al llarg de la història, especialment a l'Edat Mitjana i per part dels cristians. En nom de les religions, l'ésser humà justifica tot tipus de carnisseries. Curiosament totes les religions tenen en comú en la seva essència l'amor als altres... anem bé.

Pel que fa a la segona història Late Love, tenim a les mans un passeig en solitari cap a la mort, el comiat a una vida. La mort com a fi a la quotidianitat, el fet de reconèixer-ho en primera persona. És un moment d'extrema contundència a la vida, el saber que s'acosta el teu final... dóna mal rotllo, però és un tema que existeix. L'Oz és valent i com sempre, toca el voraviu.

5. Chase, de Dean Koontz

2010-08-25T21:11:00.002+02:00

El primer dels llibres que em vaig comprar a Anglaterra durant aquestes vacances va ser Chase, de Dean Koontz. Em va costar 2 Pounds i la compra va ser a Greenwich, en una bookshoop d'aquelles amb preus ajustadets. Va ser el primer dia de l'estada i, aquella mateixa nit, a l'hotel, ja passava pàgines. Anys anteriors ja havia vist que Dean Koontz era bastant conegut a Anglaterra. No era una mala idea, a més a més, sent aquest llibre el primer que va escriure en Koontz.

Un crim. Una novel.la que ells en diuen Crime. Un mort, un testimoni, un antiheroi (heroi en el fons), una policia poc fiable, i allò típic del no, a la policia no hi podem anar. Una història curta, ràpida, entretinguda i pel.liculera. El dolent del film el vaig trobar lamentable. El millor, una lectura en anglès prou senzilla i útil pel moment.

4. El Rabino, de Noah Gordon

2010-08-25T20:41:00.003+02:00

Començo a estar una mica fart que es barregi cultura jueva amb la política de l'estat d'Israel. Jo sóc un simple català i un apassionat de la cultura hebraica, no cal fer més reflexions. Per tant, vaig a la meva i quasi que acabo la totalitat dels llibres del Noah Gordon.

El Rabino és com El Metge però enlloc de medicina parla de judaisme. Una història que gira al voltant d'una família, uns afers més o menys típics i uns salts cronològics en el temps. A simple vista, la cosa no mata. Però jo estava buscant passar pàgines amb alegria i gaudir al màxim amb una temàtica que m'entretingués. I amb El Rabino tenia els ingredients adequats i, per tant, mitja feina feta. Finalment, cal dir que el llibre em va agradar i que l'objectiu es va assolir. El problema és que en el fons el vaig trobar poc original, no sé, com si li faltés alguna cosa que digui: carai, aquest llibre no l'oblidaré...

3. La Biblia de Barro

2010-07-20T16:26:00.000+02:00

Aquests dies he llegit moltes opinions sobre La Biblia de Barro de Julia Navarro. Algunes m'han semblat bé, altres massa acadèmiques i la major part innecessàries. El millor és fer una opinió personal sense més ànims que escriure un recordatori sobre les teves sensacions immediates i poder-ho llegir un altre dia del futur. Així quan et preguntin pel llibre tires de waipulectura i apa.

Bé, anem al gra. La lectura de La Biblia de Barro ha estat prou plaerosa. De veritat que ho he passat molt bé i ara trobo a faltar passar aquelles pàgines. És la perfecta lectura de tipus estival, de prendre la fresca acompanyat d'aventures arqueològiques amb bons i dolents. Molts personatges i moltes situacions embolicades fan una trama entretinguda que val la pena anar descobrint. I de pas llegeixo en castellà, que sempre va bé anar mantenint fresqueta la llengua d'en Cervantes...

2. A Most Wanted Man (John Le Carré)

2010-07-15T16:52:00.000+02:00

Comença l'estiu i arriba el lleure lector. He començat amb un dels llibres pendents de l'any, A most wanted man, (L'home més buscat), del rei del gènere de l'espionatge John Le Carré.

Les novel.les d'espies no passen mai de moda. El millor és que en Le Carré s'ha adaptat a cada època i a cada problemàtica, mullant-se i prenent partit. En el seu moment fou la Unió Soviètica, després Panamà, la indústria farmacèutica,... i en aquest cas, ens endinsem en l'arenós territori del terrorisme islàmic i com occident gestiona la seva estratègia per a fer-li front.

M'agrada Le Carré, però sempre trobo que li falta una mica d'emoció. Ja coincidíem en això amb el meu vell amic Antoni, però sempre caic en la temptació de llegir-ne un altre. Es veu que el proper octubre sortirà a la llum Our kind of traitor, ja veurem què passa.

1. Una pantera en el sótano (Amos Oz)

2010-07-10T17:13:00.002+02:00

Estimar l'adversari no converteix l'adversari en un amic.

O sí que ho fa?

En tot cas, no és una mala idea trobar punts de contacte i treballar a partir d'ells.

El protagonista de Una pantera en el sótano i el seu antagonista/amic creen un vincle humà que va més enllà del seu context històric. Ells ens volen enemics, però nosaltres hem trobat la manera de coexistir i, fins i tot, de necessitar-nos mútuament.

Confraternitzar amb l'enemic?

Batua l'olla? Traició!

És una sort poder llegir Amos Oz un cop i un altre. Cada novel.la d'aquest home aporta la quantitat necessària de sentit comú que sempre cal per fer bona la frase del nostre estimat Aquiles Nazoa i del seu credo:

Creo en la amistad como el invento más bello del hombre.

Però, com ho gestiona tot plegat Una Pantera en el sótano?

¿Qué es la traición? ¿A qué sabe? ¿Quién es un traidor? ¿Por qué se traiciona? ¿Quién dice que amar a alguien es traicionar? ¿Cómo no traicionar a nadie, ni siquiera a uno mismo?, son algunas de las preguntas que se plantea el lector de Una pantera en el sótano, en donde el Premio Israel de Literatura 1998, Amos Oz, recrea a su estilo un Jerusalén invadido por el ejército británico.

Por Karla B. García

— Una Pantera en el sótano parece una contestación bastante aguda, a propósito, a esos grupos tan radicales que existen en su país. Quizá le acusan de traición porque usted defiende un Estado en el que los árabes y los palestinos puedan y vivan en paz...
—En la novela Una Pantera en el sótano, Profi tiene más de un enemigo. Sus mejores amigos, sus socios en el grupo clandestino imaginario, también se convierten en sus enemigos. Su padre es un enemigo. Sus profesores... Él pasa por todo el ciclo de la traición, porque cuando entabla amistad con el sargento británico se convierte en un traidor para sus amigos chovinistas. Luego, cuando se enamora de la chica y le revela todo, traiciona a su amigo británico. Para después terminar traicionando a la chica cuando cuenta a sus padres la visita nocturna que recibe ésta cuando se queda a cuidarlo una noche. El chico pasa por todo el ciclo. Lo único que permanece inalterable es su amor hacia las palabras. Profi descubrirá que su patria es la lengua, y su razón de ser queda en las palabras con las que juega. El sentido del humor es una traición porque te ríes de cosas que otros toman muy en serio. Pero es una traición redentora porque el humor es un antídoto contra el fanatismo. © Yolanda Delgado Batista 1998. Espéculo. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid

Estiu 2010

2010-06-24T22:58:00.000+02:00

Començo l'estiu 2010 i m'ha vingut al cap tornar de nou al meu bloc de llibres.
És curiós que després de tot un any aclaparador de feina, el meu únic pensament és tornar al bloc de llibres i a les lectures estivals. Em fa gràcia bàsicament pel fet que ja és el quart estiu que tinc la mateixa idea.
Nous llibres i la mateixa calor.
L'estiu és l'època de posar-se al dia amb les lectures pendents.
Comencem!

Buzón de tiempo, de Mario Benedetti

2009-08-22T22:08:00.005+02:00

Haig de reconèixer que no disposo de massa temps per a escriure sobre les coses que llegeixo. Algun cop, en temps de somnis ara perduts, pensava que algun dia em podria dedicar a fer-ho de forma seriosa. Ara, passo, ... passo de pensar-ho i passo de dedicar-m'hi. Aprofito una estona de dissabte al vespre per alleugerir aquesta inquietud i per parlar en veu baixa sobre Buzón de Tiempo de Mario Benedetti (El mejor remedio para los incurables de soledad).

Benedetti va morir l'endemà del meu aniversari d'aquest any. Des d'aquell dia vaig pensar en rellegir alguna cosa d'ell, algun llibre d'aquells que tinc il.localitzats en algun racó de la meva caòtica biblioteca. A principis d'estiu no esperava que Buzón de tiempo em tornés a impactar tant. El tema central , el gran leitmotiv de l'obra és la soledat, que en català endolcim en una paraula brutal: solitud. I des d'aquest tronc neix la gran arrel, tot endinsant-nos a l'essència, als diferents relats que constitueixen Buzón de tiempo. Una arrel que cerca diferents lectures de la solitud a partir de relats curts, alguns d'ells tan extraordinaris com El Diecinueve, Soñó que estaba preso, Con los delfines,...

Passo pàgina i continuaré amb les lectures d'aquest calurós estiu del 2009, tenint en compte, això sí, que un home que deia existo, luego pienso té, sens dubte, un lloc d'honor a les biblioteques que es preuïn de ser-ho.

Cicatriz, de Juan Carlos Sosa Azpúrua

2009-08-19T16:25:00.003+02:00

El millor de tenir un blog personal de llibres, independent i lliure és que sempre pots dir el que penses, ja que no estàs lligat a res més que la teva consciència. Ho dic, perquè el fet de llegir autors veneçolans actuals compromesos políticament és un perill acadèmic. Per sort o per desgràcia, darrerament estic bastant allunyat de la realitat d'aquell país i puc permetre'm certes llicències com opinar sobre un llibre simplement per la seva qualitat literària o gust personal.

Cicatriz de Sosa Azpúrua és un llibre com a mínim interessant. Històries paral.leles entrelligades cap a un desenllaç comú és un recurs que m'agrada, no ho puc negar. He disfrutat moltíssim també amb els veneçolanismes prototípics, lingüístics i culturals propis de la societat del país.

M'ha sorprès la peculiar intriga de l'argument: una història d'espionatge entre la KGB, la CIA, la política i els manipuladors del poder econòmic mundial, tot barrejat i amanit amb tocs caribenys.

Els personatges principals representen la perfecció absoluta, pel meu gust, són com caricatures de la realitat. El mateix autor et diu que res és el que sembla... cert, els seus personatges són hel.lenístics, perfectes com a bons o com a dolents. Les dones en general són guapíssimes, voluptuoses i extremes. El personatge de la novel.la europea és més recargolat, més gris, més proper.

En tot cas, una lectura original, un pas endavant.

The ABC Murders, d'Agatha Christie

2009-08-14T17:19:00.003+02:00

Quina és la millor lectura que es pot fer d'un clàssic com The ABC Murders d'Agatha Christie? La resposta és senzilla: llegir-lo a Londres! L'acció fictícia s'esdevé a Londres mentres la teva realitat vacacional s'està prenent una pint al bell mig de la ficció. Això és immillorable...

Quan et penses que els nord-americans es van inventar tota la parafernàlia dels assassins en sèrie, resulta que la gran Dama de les Lletres de l'Imperi Britànic ja va fer, el 1936, una història d'aquest estil. M'agrada competir amb en Poirot i tractar d'esbrinar abans que ell l'assassí. Generalment ni m'hi apropo, però en aquest cas la cosa ha estat diferent: les meves sensacions eren encertades! Interpreto que em va ajudar força l'entorn i la dosi energètica de cibada subministrada al Mabel's Tavern. Bé, en tot cas, The ABC Murders és un bon entreteniment. Això sí, si l'has de llegir, millor al Mabel's, Bloomsbury, London!

The Man Who Smiled, de Henning Mankell

2009-07-12T14:13:00.002+02:00

Ha costat una mica més del compte enllestir The Man Who Smiled, la quarta entrega de les novel.les de Henning Mankell que tenen a l'inspector Kurt Wallander com a protagonista.

El primer que m'ha vingut al cap quan he acabat de llegir-la aquest matí al Capuccino de la Plaça de la Font ha estat: per on continua la festa? He buscat els volums que em queden i he reordenat el material. La bona notícia és que Sidetracked, el cinquè de la sèrie està per estrenar! Per tant, em serviré un segon plat del mateix.

Pel que fa a The Man Who Smiled, val a dir que em sento satisfet. Si Agatha Christie resol els crims amb més dosi d'intel.lecte que l'humà corrent, Mankell resol els casos amb procediment policial. La gràcia està en la mediocritat de l'investigador, un autèntic antiheroi depressiu que res té a veure amb Hercules Poirot. En Wallander m'agrada. És un tipus DN, un Don Nadie, ... vaja, com tothom! (gràcies Aleix per passar-me l'expressió)

The Man who Smiled és el títol de la novel.la i alhora la definició del criminal. Si fa no fa, aquest home que riu és el gran triomfador de la societat actual: l'empresari fred, metòdic, i fins i tot, carismàtic que es fa a sí mateix del no res i crea un imperi salvador. De fet, és el gran finacer que hem de venerar, ja que és gràcies a ell i a les seves creacions que podem alimentar els nostres fills.

Wallander, per una banda, i l'etern triomfador per l'altra, segueixen un full de ruta apassionant de poder intel.lectual. Tots dos saben prou bé les regles del joc: un, però, des de l'arena del circ i l'altre des de la llotja dels triomfadors. El destí és el mateix, però en Mankell ens dóna aquella satisfacció que tant se'ns nega a la realitat: la victòria del que neda pel fang, del que lluita frec a frec amb l'infortuni del dia a dia i que té com a premi final acabar passejant per la platja amb la consciència tranquil.la.

El Celler, de Noah Gordon

2009-06-29T16:20:00.003+02:00

Sempre he estat un seguidor de la literatura de Noah Gordon. De fet, no puc negar que sempre he estat un enstusiasta de Xaman, la segona part de la trilogia de El Metge i un detractor contundent de La Doctora Cole, la tercera part de la mateixa sèrie.

Ara toca parlar de El Celler, la darrera de les seves novel.les publicades.

He passat pàgines com a mi m'agrada, ...una darrera l'altra en temps d'oci. He caminat amb el protagonista a través de les fileres de vinyes carregades de raïm; he tastat, fins i tot, el most, l'aroma i l'essència de la natura...

Em meravella el gran treball de documentació sobre els fets històrics (ni més ni menys que amb el suport del gran Pere Anguera), d'un període de la nostra història tan brutal i important com són les acaballes del S. XIX.

El Celler m'ha agradat. No obstant, comparteixo l'opinió d'altres reconeguts lectors que consideren que l'argument és poc consistent. Cert. Penso que aquest argument és un pretext.

No estem davant de la història de les nostres vides, ni de l'Òscar al millor guió original. Entenc aquest llibre més com una història d'amor, una declaració d'amor a un país (en paraules del propi autor), ...amor al país, a la terra, a una tradició cultural determinada de la qual jo, en formo part.

Jo pertanyo a aquesta realitat contextual tan petita, i en Gordon, afamat escriptor nord-americà, ha escrit una novel.la global que parla de la sang del raïm, de l'amor a la terra i de l'esforç col.lectiu per sobreviure sobre ella.

Bé, a l'espera de trobar-nos amb noves sensacions, deixem pas a la literatura, agraïm al bo d'en Noah el seu apreci per nosaltres i tirem pel dret, tot xerrant de llibres i torrant-nos amb l'estiu.

La Juguesca Passapàgines

2009-05-23T17:24:00.010+02:00

Ara que es va acabant el curs escolar i la perspectiva de més temps lliure s'apropa, em relaxa pensar que finalment podré passar pàgines lúdiques. Han estat centenars de pàgines laborals que han travessat les meves retines en aquests darrers mesos i ara toca retrobar-me amb els llibres.

Em proposo una juguesca...

Data límit el 31 d'agost!

1) Un Món sense fi, de Ken Follett (el típic best seller que cal haver llegit).

2) La Família dels Garrigas (Josep Pin i Soler), obsequi de l'Eduard i que me'l miro dia sí, dia també.

3) Cicatriz, novel.la del veneçolà Juan Carlos Sosa Azpúrua, (obsequi de Larissa i, per tant, portat expressament d'Amèrica)

4) The Man who smiled, de Henning Mankell. Em queden un parell de la sèrie de l'inspector Kurt Wallander i no hi ha manera de posar-s'hi.

5) Waipulectura XVIII, que hem quedat fer pel juliol: La aventura del tocador de señoras, d'Eduardo Mendoza (per què el vaig comprar si no me'l llegeixo?)

6) Buzón de tiempo, de Mario Benedetti (imprescindible recuperar-lo!)

7) El celler, (La bodega), de Noah Gordon.

8) Els homes que no estimaven les dones, d'Stieg Larsson.

Passenger to Frankfurt

2009-05-23T17:16:00.002+02:00

He recuperat un text d'Agatha Christie per a rellançar la meva carrera lectora després de força mesos de molta feina. El cert és que ja havia llegit aquest Passenger to Frankfurt en el seu moment i no recordava que era tan ensopit. El tema promet (així en plan novel.la d'espies), la lectura pot ser interessant, però ...potser he estat jo, que anímicament em calia una altra cosa. Volia jo un text viu, un d'aquells de misteri assegurat i d'alta tensió. No ho he trobat en aquest exemplar de la Christie... Bé, a una altra cosa i apa!

La funció de Nadal

2008-12-21T15:27:00.007+01:00

Waipulectura és un bloc de llibres on he anat comentant la teca que he llegit durant el darrer any. En els darrers mesos (3) no he llegit res, però he escrit un guió teatral.

Per tant, a falta de waipulectures amb els col.legues a causa de la nova feina laboral, de la nova feinada postnatal (Hola Jan Pol) i de la manca de llibres per a comentar, ara parlaré de The Snowman, el guió de l'obra de Nadal que vaig fer per al col.le.

No sé si coneixeu l'obra The Snowman que cada any fan a Anglaterra durant les dates nadalenques. Es tracta de la història d'un ninot de neu que cobra vida i que enamora tothom sobretot gràcies a una música dolcíssima, Walking in the air. Vaig voler utilitzar aquesta idea per escriure el guió de la funció de Nadal, on els 45 nens i nenes de l'escola acabessin cantant aquest bellíssim tema musical.

L'obra la vàrem fer en anglès i els actors i actrius eren els nens i nenes de quart de primària. La història s'inicia amb l'entrada dels alumnes al col.le, en aquest cas l'escenari de la sala d'actes. Allà, els dos quarts fan una classe d'anglès i practiquen totes les estructures gramaticals i el vocabulari après en aquest primer trimestre. Una nena s'adona que està nevant i ho expressa emocionada en veu alta. Els professors permeten els alumnes sortir a jugar al pati amb la neu, on a part de boles de neu, també fan un ninot. El ninot de neu cobrarà vida i portarà tots els alumnes a un moment de màgia i música ben emocionants. L'endemà, el ninot s'ha desfet, però tots els nens i nenes s'alegren d'estar junts al col.le i d'haver tingut una experiència tan emocionant.

L'obra dura uns 30 minuts, el suport tècnic va córrer a càrrec de la meva amiga Rossana, un parell de profes de l'escola em van donar un cop de mà, la meva germana va gravar l'obra, els alumnes devien quedar ben esgotats i la meva família va haver d'aguantar-me durant mes d'un mes d'assajos i nervis. El resultat, la satisfacció d'haver assolit un nou repte.

Harlequin, de Bernard Cornwell

2008-10-25T15:34:00.004+02:00

Carai, que fort!

Estic a punt de ser pare de nou just quan just acabo de començar etapa professional nova! No obstant, he tret temps de sota les pedres per a empassar-me una història d'aquelles que et transporten en el temps: Harlequin, de Bernard Cornwell.

Novel.la històrica d'arc i fletxes i 500 pàgines en anglès del complicat!

La lectura no ha estat fàcil, la història genial, els personatges del tot originals... m'ha encantat probablement per aquesta originalitat escènica, on els castells, el fred, les espases i els arcs creeen un ambient d'allò més heroic. Recordo les pel.lis dels dissabtes per la tarda quan jo era petit i les miràvem amb el pare...

Bé, aquest Harlequin és el primer d'una trilogia que es diu The Grail Quest. Ara estic fotudíssim de temps, amb apenes unes estonetes lliures, però intentaré seguint llegint.

Precisament sóc professor a les Dominiques d'una assignatura que es diu Lectura Eficaç, on entre d'altres coses es procura fomentar el gust per a la lectura a la canalla. És una matèria excepcional que imparteixo a primer, segon, quart i sisè de primària.

De moment, recomano Harlequin a tothom que tingui ganes de viatjar al 1350 i viure una bona història d'arcs i fletxes!

Waipulectura XVIII: Como agua para chocolate, de Laura Esquivel

2008-09-07T22:07:00.009+02:00

Como agua para chocolate, de Laura Esquivel, ha estat el divuitè debat literari, cinematogràfic i gastronòmic de Waipulectura. La trobada s'iniciava als volts de les 8 del vespre del dissabte, tot refrescant els nostres assedegats afanys culturals amb unes delicioses Coronitas.
Interessant exposició inicial a càrrec de l'Àngel, qui ens va situar al Mèxic de principis de segle i ens va introduir dos personatges històrics remarcables: Pancho Villa i Emiliano Zapata.
Carolina ens va fer cinc cèntims de la biografia de Laura Esquivel, Maite va resumir una mica les característiques del realisme màgic llatinoamericà, Lídia va parlar-nos de la pel.lícula que porta el mateix nom que el llibre i que va ser dirigida per Alfonso Arau i, finalment, Rossana va preparar uns quants plats mexicans, on destacava una potent enchilada.
Després de sopar vàrem passar un parell d'hores de tertúlia literària sobre Como agua para chocolate, el llibre de Laura Esquivel i la pel.lícula que sobre aquesta novel.la va dirigir Alfonso Arau. Vàrem diseccionar la vida de Tita, la dona que és capaç de transfigurar emocions i de traspassar sentiments a les més delicioses receptes culinàries. Ben segur recordareu les apassionades Codornices con pétalos de rosas o el revificador Caldo de colita de res.

Tot plegat, una vetllada mexicana, enxilada i entequilada com cal, on només quedava cridar el crit final:

¡QUE VIVA MÉXICO!

2008-08-31T23:19:00.003+02:00

El 4 d'abril de 2008 vaig acabar una llarga trajectòria laboral de més de 13 anys. Demà 1 de setembre començo un nou periple professional ple d'il.lusions i de renovades energies.

Durant aquests 5 mesos he llegit 16 llibres, 6 dels quals de l'escriptor i pacifista israelià Amos Oz. Clouré, doncs, aquesta transició professional amb un nou volum del líder literari del meu estiu.

No digas noche és un nou episodi de quotidianitat fet literatura pel mestre Amos Oz. No esperis passar pàgines desesperadament per saber què passarà després, això no et cal... Aquí has d'anar mastegant poc a poc, de vegades eternament, per tal d'aconseguir tastar com cal aquella nostàlgia que l'autor t'ha cuinat amb paraules.
Es tracta d'una lectura lenta, reflexiva i amb la simbologia típica del toc Amos Oz. Ho dic després de les 6 prèvies del mateix autor. Un home madur conviu amb la seva parella de 15 anys menys. La convivència minuciosament diseccionada, llegint allò que passa pel cap d'ell i el que passa pel d'ella. Un gran llibre que tanca amb el periode de literatura hebrea, mentre espero que l'any menys pensat caigui el Nobel a Amos Oz.

L'últim jueu, de Noah Gordon

2008-08-28T15:32:00.008+02:00

Fascinant recta final de les lectures estivals d'un servidor. Més d'un podria pensar que m'he anat inconscientment cap a la literatura hebrea o de caire judaïtzant. És ben cert que les darreres lectures han tingut un fil argumental obvi al voltant de la cultura jueva. El fenòmen Amos Oz m'ha conduït cap a la revisió de Noah Gordon i a descobrir Nicole Krauss. Val a dir que estic a punt d'acabar el meu periple pel món de l'aturat laboral i que penso cloure el cicle hebreu tan bon punt acabi amb el darrer llibre d'Amos Oz.

L'últim Jueu és una novel.la històrica de Noah Gordon, com ben segur tots sabeu, i que ens fa reviure un moment agredolç de la història. Dolç per alguns, ja que la societat jueva sefardita en aquest moment de la història va haver de patir un genocidi intolerable. Els genocidis són una lacra humana que no té explicació raonable t'ho miris com t'ho miris. I l'expulsió dels jueus d'Espanya fou un acte vergonyós que en Noah Gordon ha recuperat per tal fer una novel.la entretinguda, intensa i reivindicativa.

No obstant, no he vist gens clar que el protagonista acabés fent de metge. La idea és bona si abans no has llegit El Metge, Xaman i La Doctora Cole. Resulta massa repetitiu pel lector de Gordon que una novel.la sobre l'Espanya del 1500 tingui un protagonista que passarà la meitat del llibre sent metge. Ho he trobat tediós, sincerament. No trec mèrits a l'obra de Gordon, ni de bon tros, però per a llegir una novel.la de metges, llavors recomano fervorosament la que considero la millor novel.la de Noah Gordon: Xaman.

Waipulectura XVII: Amos Oz i La Bicicleta de Sumji

2008-08-25T16:17:00.003+02:00

Edició XVII de Waipulectura amb Amos Oz, La Bicicleta de Sumji, el judaisme i el conflicte entre Israel i Palestina. Ni més ni menys que 6 hores de col.loqui, debat i atipada amb el millor de la cuina de la zona. La veritat és que després del viatge literari al Japó, ens feia molta il.lusió esbrinar una mica més què està passant avui mateix a Orient Mitjà.

L'Àngel va començar la sessió amb un detallat repàs de la terra física de Palestina, des d'Abraham al dia d'avui. Vàrem debatre una bona estona sobre qui era el veritable amo de la terra Palestina, tema polèmic i que va obrir encara més interrogants.

Una revisió de la història del poble d'Israel i del judaisme a càrrec de Joan i de Carolina va donar pas a un breu resum per part de la Lídia de la biografia d'Amos Oz, autor israelià nascut a Jersualem, intel.lectual d'esquerres i pacifista reconegut.

Una pausa acadèmica que ens va portar al sopar jueu amb retocs àrabs, on Rossana ens va explicar els pormenors de la cuina kosher. Per a llepar-se els dits, la veritat...

Finalment, l'estudi de la història d'Amos Oz, La Bicicleta de Sumji, on el grupet va debatre algun dels punts forts de la novel.la. Un nen d'onze anys experimenta un procés d'iniciació emocional i físic on s'adonarà de l'efímer d'allò material. Mencionar que aquest cop teníem entre nosaltres el germà de la Rossana, en Fernando, qui va aportar noves i necessàries reflexions.

Pollastre amb mel i ametlles, especiat amb herbes i curri. Un plat de la nostra amiga Rossana.

La Història de l'Amor, de Nicole Krauss

2008-08-19T15:57:00.001+02:00

Nova lectura estival i olímpica, aquest cop La Història de l'Amor, de l'escriptora nord-americana Nicole Krauss. Aquesta novel.la ha atrapat milers de lectors d'arreu del món i a mi no especialment. Certament es tracta d'un llibre amb una estructura original, on diversos estils literaris constitueixen un tot complet. Penso que l'èxit d'aquesta novel.la radica precisament en la confluència d'estils, els quals són, certament, d'una diversitat i originalitat interessants.

Potser a causa de l'excessiva dosi d'Amos Oz d'aquestes darreres setmanes, amb personatges complicadíssims tots, he trobat que algun dels protagonistes de La Història de l'Amor és un pèl desnaturalitzat o massa fred. La novel.la té moments d'extrema sensibilitat, sentiments de dolçor amarga que poden sorprendre a més d'un.

M'he liat una mica amb la trama argumental, però bé, en tot cas, una lectura que m'aproxima a la literatura nord-americana més recent.

Gràcies Carolina per recomanar-me'l!

To Know a Woman, d'Amos Oz

2008-08-15T00:24:00.002+02:00

Llegir Amos Oz és un sacrifici intel.lectual que he agreujat voluntàriament amb To Know a Woman, és a dir, el mateix, però en anglès. Una novel.la que té un agent secret del Mossad com a personatge principal, però que no té res a veure amb l'espionatge ni amb Le Carré. Aquí tenim de nou un meticulós estudi sobre l'existència humana.

L'espia torna a casa a causa de la mort accidental de la seva dona. A partir d'aquest moment comença a conèixer la seva dona, un cop ella ja no hi és. To Know a Woman és com una història d'amor sense ser-ho, una juguesca entre la vida i la mort, el passat i el present i ser i el no ser. Observo que els personatges de les novel.les d'Amos Oz són ben complicats. En aquest cas un home rep un cop del destí en forma de tragèdia. De sobte, l'home s'atura i decideix reiniciar la seva existència. Jo diria que el protagonista planta la vida per a començar a existir.

És com dir: Paro de viure per a començar a existir. Un renaixement en l'existència, potser... L'home nou de 47 anys es resseteja i coneix l'esposa recentment morta, comença a conèixer la seva filla, la seva mare, la seva sogra, el seu país... fins i tot farà un amic i trobarà un nou destí!

He patit bastant llegint aquesta novel.la. La veritat és que passo una certa vergonya parlant sobre la literatura d'Amos Oz. Penso que aquest autor és extraordinari. No obstant, és massa difícil de seguir, un fet que no ha d'estranyar, tenint en compte la recerca existencial a la qual es sotmet al lector.

De repente en lo profundo del bosque, d'Amos Oz

2008-08-10T18:33:00.001+02:00

De repente en lo profundo del bosque suma la quarta novel.la d'Amos Oz en la llista de les meves lectures d'autoajuda acadèmica. Es tracta d'una lectura accidental, ja que seguim sense trobar data pel Waipulectura d'Israel. Per tant, aniré sumant històries d'Amos Oz fins a que arribi el dia.

Ara podria fer jo aquí un estudi dels simbolismes i del missatge global d'aquesta Aggadah, o el que és el mateix a compendium of rabbinic homilies that incorporates folklore, historical anecdotes, moral exhortations, and practical advice in various spheres, from business to medicine (Wikipedia).

Però, com deia, no m'abelleix fer cap estudi acadèmic. Em limitaré a explicar breument l'argument: en un poble de la muntanya desapareixen tots els animals. Els ciutadans accepten el seu destí amb resignació i por, a excepció d'un parell de nens, els quals afrontaran la realitat amb determinació i valentia. La natura abandona els homes, i la veritat, amb el que li estem fent, no m'estranya.

I qui s'atreveix a solucionar-ho?

La gent parla o calla, i en el fons, no es soluciona res. El mateix Amos Oz parlava a la BBC el 2002 sobre els covards, Leading Israeli author Amos Oz has said a partitioned Israel and Palestine could be peacefully created but for the "cowardly" leaders on both sides.

De la suma de símbols d'aquesta història em quedo amb aquells que fan apologia de la valentia raonada. Quasi millor afrontar i gestionar les realitats de la vida i menysprear les abstraccions mentals correctament polítiques que no porten a res.

No sé què he dit, però m'he quedat a gust.

I per cert, encantador títol de la novel.la!

Sobtadament, allà al bosc, en algun lloc profund, potser trobes allò que estaves buscant.

El diamant de Jerusalem, de Noah Gordon

2008-07-31T01:03:00.003+02:00

Anys enrera, quan vaig llegir la trilogia d'en Noah Gordon, El Metge, Xaman i La Doctora Cole, vaig deixar pendent atacar dos o tres volums més del mateix autor. Recordo l'apassionada conversa amb el meu company Antonio Rosillo, allà a la fàbrica, tot discutint quin dels tres ens havia agradat més. Crec que vaig fer una gran amistat literària amb el Sr. Máquina, com li deia jo...

No obstant, el llibre que he consumit en tres dies ha estat El diamant de Jerusalem. He anat a parar aquí gràcies a l'embolcall temàtic del darrer Waipulectura sobre Amos Oz i la cultura jueva. De fet, no hi ha manera que trobem el dia idoni que ens vagi bé a tots plegats, una situació que està portant-me a la documentació més gran que mai he fet per a una sessió de de Waipulectura.

El diamant de Jerusalem és la novel.la ideal per a acalorats dies d'estiu. Tu t'asseus a la fresca a la Plaça del Rei, et demanes una orxata, vas passant pàgines i més pàgines i ni t'adones que t'acabes de carregar mig llibre.

La novel.la no és gran cosa, la veritat. M'ha recordat bastant l'estil del Gordon de les altres novel.les de metges, encara que ara canviem de professió i col.loquem un especialista en diamants. Òbviament, el protagonista és un jueu, el qual fa una espècie de viatge emocional a Israel, retroba els seus orígens i torna a la seva Nova York natal. Vaig trobar molt més xulos els llibres de la sèrie dels metges Cole, la veritat.

De tot plegat n'he extret un interessant aprenentatge: l'estat d'Israel té 6 milions d'habitants i als Estats Units viuen uns altres 6 milions de jueus. Dotze dels tretze milions de jueus són ciutadans d'Israel o són nord-americans, dos milions dels quals viuen a Nova York.

En resum, la meitat dels jueus són nord-americans i l'altra meitat són israelians. T'ho miris com t'ho miris, no és el mateix una cosa que l'altra. I no obstant, tots van a una...

La bicicleta de Sumji, d'Amos Oz

2008-07-27T18:38:00.013+02:00

Properament farem Waipulectura XVII i agafarem les maletes intel.lectuals per a fer un espècie de viatge a Jerusalem del 1947. Aprofitant tot plegat, ahir vaig acabar d'escriure una Guia de Lectura de La bicicleta de Sumji, de l'escriptor israelià Amós Oz. No era la meva intenció, però quan vaig veure que per internet poca cosa s'hi podia trobar, vaig aprofitar la meva energia sense aturador i, vinga, ja tinc guia! No és res de l'altre món, però em fa il.lusió pensar que he fet alguna cosa mínimament creativa en aquest meravellós àmbit de la literatura.

Per tal de documentar-me bé, he repassat l'autobiografia de l'autor, Una historia de amor y oscuridad, on en un volum de 775 pàgines t'actualitzes i t'empapes a base de bé de la cultura, la història i de la religiositat de l'estat d'Israel durant el segle XX. Un llibre essencial si es vol entendre bé la història d'en Sumji i la seva transformació. També m'ha semblat fonamental la lectura de Mi querido Mijael, una altra obra brutal del mateix autor i que cito en un post anterior.

La bicicleta de Sumji és un llibre extraordinari, agredolç, de molta qualitat, recomable. He llegit alguna opinió on el titllen de senzillet, facilito, ... bé, és clar, està considerat un llibre pràcticament infantil. Potser tenen raó, sí, però un llibre que et parla del concepte filosòfic del canvi, de l'esperança com a recurs, de la supervivència com a objectiu, del descobriment de l'amor i els altres sentiments que amb ell et transformen com a ésser,... no sé, potser té un pam més de profunditat del que alguns es pensen.

La meva experiència amb La bicicleta de Sumji ha estat força positiva. El protagonista creix emocionalment rodejat en un món exterior aclaparant. La vida canvia, el món canvia, allò que avui és així demà és això...

...i anar fent i tornant a començar.

Ender's Game, d'Orson Scott Card

2008-07-21T02:00:00.004+02:00

So the whole war is because we can't talk to each other
La novel.la de la complicitat amb el meu fill Hazael és El Joc d'Ender. Fa anys vàrem llegir tots dos aquesta fascinant història que encara fem servir per fer-la petar una mica. El record de tot plegat ha fet que retornés a aquest clàssic de la literatura de ciència ficció i, la veritat, val realment la pena repassar aquesta novel.la de quan en quan.
Em deia un alumne que la guerra existeix perquè hi ha molta gent en contra de la pau. Ara tenim una altra versió del perquè de la guerra: no podem parlar entre nosaltres...

Jo em pregunto, qui ens ho impedeix?

Però de veres volem parlar?

I ens escoltarem entre nosaltres?

"Individual human beings are all tools, that the others use to help us all survive."

A hores d'ara no és un descobriment que les persones som com peces d'un gran joc i que aquí el que val és sobreviure. Resulta interessant aquesta idea de l'Scott Card: els individus som tots eines que els altres utilitzen per a ajudar-nos a tots a sobreviure...

"There is no teacher but the enemy."

I que bona aquesta frase, la qual jo lliurement traduiria per No hi ha millor professor que l'enemic.

Un enemic que pot voler dir moltes coses.

Un enemic que t'espavila.

Un enemic que podria ser un mateix.
Un enemic amic?

Mi querido Mijael, d'Amos Oz

2008-07-13T17:06:00.005+02:00

Ràpidament incloc en aquesta llista de lectures acalorades Mi querido Mijael, de l'autor israelià Amos Oz. Es tracta de la meva primera lectura no anglòfila d'aquest recull, però el tema s'hi escau i força.

La setmana vinent tenim Waipulectura XVII amb La bicicleta de Sumji i jo m'he recreat llegint una lectura del mateix autor que més o menys s'ubica al mateix lloc i a la la mateixa època, el protectorat britànic a Jerusalem durant el 1951.

Oz escriu la seva primera novel.la creant un personatge femení, escrivint en primera persona en nom d'una dona i fent un esclat de les seves emocions. Es tracta d'una novel.la de sentiments purs, depressius i inexplicables.

Jana escriu perquè les persones que estima han mort...

Jana no pot deixar de pensar, no pot dirigir la seva vida perquè la vida la dirigeix a ella. Jerusalem és un espai trist, d'una tristesa feixuga que acompanyarà la Jana en un viatge a través del seu imaginari i de la seva realitat. És el Jerusalem de Sumji, el de la bicicleta i el de Waipulectura XVII.

M'he anat de la bola, però aquesta ha estat una lectura insuportable. M'he trobat amb una lectura de sacrifici, no de plaer. Amos Oz m'ha obligat en aquest llibre a llegir entre línies, m'ha fet repetir paràgrafs sencers, m'ha volgut explicar en paraules els sentiments d'una dona israeliana dels anys 50..., però, Amos, home, com t'has atrevit a fer això en una primera novel.la el 1968 i quan just tenies 30 anys?

I jo, que volia documentar-me per a una altra lectura, m'he trobat amb una espantosa peça de literatura de la bona, d'aquelles que dius, ole xaval!

Sense and Sensibility, per Jane Austen

2008-07-01T16:35:00.003+02:00

Estar a l'atur no m'agrada gens. No obstant això, potser que estant a l'atur sí que tens un pèl més de temps per a fer bogeries acadèmiques. Aquest cop he complert un petit somni intel.lectual: llegir-me Sense and Sensibility.

Quan era un estudiant universitari volia llegir-me tots els llibres possibles, especialment els clàssics. Amb el temps he creat una biblioteca espectacular de llibres clàssics que no he llegit mai.
Per a llegir Sense and Sensibility cal tenir energia i molta força de voluntat. Passes hores i amb prou feines has aclarit un capítol. Jane Austen només tenia 20 anys quan va acabar aquesta novel.la l'any 1795. Es diu ràpid, 1795, en aquells temps, sí,... aquells de la Revolució Francesa...

I ara faré la meva impresentable crítica sobre la novel.la.
En primer lloc m'ha sembla una història llarguíssima, eternament inabastable.
Destaco en segon lloc el retrat de l'alta societat anglesa de l'època en qüestió. Quina colla de miserables interessats i egoistes! El problema és que la novel.la de matrimonis no és el meu fort i menys la dels interessos econòmics.
Diuen els crítics que aquesta és una novel.la de passions humanes. Potser ho és, però jo sóc més sensible als patiments humans que no pas a les passions del m'estima o no m'estima.
També critiquen els grans crítics el final de la història. Aquesta sí que trobo que és una crítica impresentable. Si analitzes una mica la novel.la, la veritat és que no s'entén massa com s'acaben casant tots plegats.
Però què voleu que us digui, avui en dia tampoc s'entenen massa els casaments de molta gent...

The Uncommon Reader, d'Alan Bennett

2008-06-24T18:30:00.014+02:00

The Uncommon Reader d'Alan Bennett l'he llegit en català, ja que l'Elena ens l'ha passat en la nostra llengua. De fet Carolina també se l'ha llegit i d'aquesta manera tots dos l'hem pogut aprofitar. Gràcies Elena.

Totes les crítiques que he vist per la blogosfera parlen bé d'aquesta història. Jo em quedo amb l'originalitat de l'argument, res més. No m'ha fet riure gens, la veritat, (la gent el troba divertit). Es veu que en Bennett és una espècie de crack mediàtic televisiu a UK i potser amb això ja n'hi ha prou per fer literatura còmica.

La cosa va del següent: la Reina d'Anglaterra es passa a la lectura i això provoca en ella una metamorfosi intel.lectual i humana que canvia la seva personalitat totalment.

El tema és original, sens dubte. Potser no hauria d'haver llegit les crítiques i les opinions de la resta de lectors mundials, ja que l'expectativa era una i el resultat ha estat un altre. No nego pas que la malaltia que pateix la senyora reina en forma de vici lector m'ha fet una certa gràcia. M'agrada la reacció dels súbdits, tots atemorits amb la nova perspectiva intel.lectual de la graciosa majestat, ara convertida en acadèmica majestat.

El llibre és curt i es deixa llegir (part d'ell el vaig llegir a la catedral de Tarragona mentre escoltava en Jordi Vergés tocar l'orgue!). Jo el recomano, això sí, si vols llegir una història original i amb la sana perspectiva que un arxifamós autor al seu país, tu no el coneixes de res.

Ark Angel, d'Anthony Horowitz

2008-06-16T00:04:00.009+02:00

M'arriba una desagradable olor de crispetes per la finestra del menjador, pudor que em transporta al cinema d'avui en dia, el qual sembla que sense crispetes no és res. Sóc víctima d'un episodi de memòria involuntària? Tant se val, és tard i vol ploure.

Estic aquí per a parlar d'Ark Angel, la sisena aventura del xavalito Bond, Alex Rider Bond, la criatura invencible parida per l'anglès Anthony Horowitz. No puc negar que un James Bond adolescent és l'arrissament del rínxol de les aventures d'espies juvenils. Jo hi estic enganxat i, finalment, m'he fet petar els sis primers volums de la sèrie. Imagineu un nen de 14 anys hipervalent, agent involuntari de l' MI6 britànic, carregat de gadgets inversemblants i involucrat en les més sorprenents aventures. Això és Alex Rider, un heroi adolescent que menys allitar-se amb femelles de torn (probablement per qüestions d'edat) fa tot allò que s'espera d'un Bond.

Publicada la setena novel.la i esperant la vuitena, (els anys no passen pel protagonista), els anglesos ja han fet la primera pel.lícula i han convertit el Horowitz en milionari. No us perdeu la pàgina web de la sèrie, on podeu fer-vos cinc cèntims de què estic parlant.
Com he llegit en alguna banda, és molt més guai llegir les aventures d'un espia adolescent que no pas les fantasies d'un mag adolescent...

Hyde & Seek, d'Ian Rankin

2008-06-04T00:21:00.002+02:00

Continua la meva anglofília literària amb una novel.la negra, Hide and Seek, d'Ian Rankin. A mi, això de novel.la negra em resulta graciós (és per distingir-ho de novel.la rosa?)

La víctima és aquest cop un jove escocès drogoaddicte i l'investigador i/o detectiu és l'Inspector Rebus. L'acció passa a Edinburgh, una magnífica ciutat escocesa de la qual en Rankin ens explica el seu color més fosc.

M'ha agradat especialment el joc de paraules del títol. No hauria d'explicar que en aquesta història la paraula hide, el nom Hyde i la novel.la d'Stevenson Dr. Jekyll and Mr. Hyde són la clau de tot plegat. Sóc un afeccionat als jocs de paraules si aquests estan ben creats. Quina pèrdua si has tingut de llegir una versió doblada d'aquesta novel.la, la veritat.

Ian Rankin s'ha convertit en un venedor de llibres de primer ordre. Només he llegit els dos primers volums de la sèrie Rebus i ja he decidit que m'agrada més en Mankell. En Rebus em resulta creïble, però el Wallander el trobo més autèntic. Si fa no fa, la figura del detectiu pringat es repeteix en les dues sèries, i jo, suposo que com molts simples mortals, m'hi identifico massa sovint. Potser aquesta és la clau dels seus èxits.

The Mysterious Affair at Styles

2008-05-12T21:46:00.013+02:00

El segon llibre de les meves Lectures del Canvi (títol absurd que identifica la meva nova etapa de persona aturada) ha estat The Mysterious Affair at Styles, ni més ni menys que el primer llibre que va escriure Agatha Christie el 1920 i que va servir per presentar Hercule Poirot en societat.

Aquests dies d'ansietats menyspreables m'han portat cap al perfeccionament de l'anglès, o com a mínim cap a l'intent de fer-ho. Per aquest motiu he tirat d'audio book i d'Agatha Christie, perquè això em dóna la possibilitat de llegir, escoltar i sorprende'm en anglès.

No obstant, The Mysterious Affair at Styles no m'ha semblat tan espectacular com altres obres de la mateixa autora. Crec que ja he passat de la vintena dels llibres de la Christie llegits, i la meva expectativa del primer de tots era molt alta.

De fet, el que més m'ha agradat ha estat el títol. És com dir, El misteriós afer a Reus, un títol que aquí sorprendria una mica (la veritat), però que per algun motiu, suggereix d'allò més.
La víctima és la típica dona madureta carregada de calers, casada de nou amb un home molt més jove, el qual passarà a sospitós d'assassinat. Es sumen a l'elenc de candidats a assassí els dos fills ja granadets, la dona d'un dels fills, l'amiga de tota la vida i una joveneta virginal que no ha trencat mai un plat.

De totes maneres, destaco l'entrada en escena del Capità Hastings. He llegit per internet una genial descripció d'aquest personatge:
...But although Captain Hastings is a simple man, he is not a stupid one. He, like the reader, sees and hears exactly what Poirot sees and hears but – again like the reader – nearly always draws quite the wrong conclusion...
I plego, perquè sino em sortiria més llarg el post que el mateix llibre.

Començo de nou: Brighton Rock

2008-05-04T23:15:00.023+02:00

Avui fa un mes que vaig firmar l'acomiadament. En tot aquest mes no he parat de fer coses, de fet massa coses i quasi sense dedicar temps a la lectura.
Portava setmanes pensant en els llibres que llegiria a partir del 4 d'abril de 2008. I durant un mes només he pogut acabar un: Brighton Rock, de Graham Greene.

Per què Brighton Rock?

Doncs no acostumo a llegir Literatura Anglesa en castellà, però aquest exemplar me'l va regalar Carolina i em va fer gràcia atacar-lo.

Conec Brighton, ja que allà va ser on vaig aprendre anglès ara fa una pila d'anys. Posteriorment he anat un munt de cops i he portat la família. L'escenari de l'obra, per tant, m'és absolutament familiar.

Per altra banda, sóc un anglòfil empedreït avesat a llegir literatura anglesa.

Què m'ha impressionat de Brighton Rock?

No puc negar que la història té punts forts que m'han colpit. (Jo aquí no penso fer literatura científica, sinó simplement vull recordar per a un futur allò que més m'ha impressionat d'aquest llibre). Deia que jo personalment destaco tres cosetes:

1) Un pessimista concepte de la Innocència que trobo encertadíssim.

2) El concepte del Bé i del Mal, encarnat en dos personatges que acaben unint-se.

Dios y el Diablo viviendo en el mismo sitio... y dándose la mano...

3) El camí cap el pitjor dels horrors...

(Aquest és el final. Crec que seria un dels millors finals de tots els llibres que he llegit abans. Realment és un final tan extraordinari que pot valer la pena haver-se tragat les 444 pàgines i arribar a un darrer paràgraf de 3 línies, on sens dubte un calfred et travessarà l'espinada de dalt a baix).

Què estic llegint ara?

Doncs, la veritat, no tinc ara ganes d'explicar perquè estic amb el primer llibre de l'Agatha Christie, The Mysterious Affair at Styles, ni amb l'autobigrafia de l'Amos Oz, Una historia de amor y oscuridad, ni amb Ark Angel, la sisena part de les aventures d'Alex Rider de l'anglès Anthony Horowitz.
Quan acabi algun d'ells potser ho explico. Com a mínim hi pensaré.

Un tast real de somriures virtuals

2008-05-03T01:43:00.003+02:00

Robertinhos ha fet la tria: avui tastareu un somriure virtual.

L'exquisidesa del nostre sommelier personal Messieur Robertinhos es fa present en un nou joc de sensacions i plaers. Citats a la bodega virtual Troppo per Te, Mr. Clint Guinness, català d'arrels irlandeses, Veí de Dalt, del cap i casal, i Waipu Joan, provinent del sud del país, tastaran les aromes, els colors i la dolçor d'una curosa selecció de somriures.

El tast d'un somriure virtual no sempre és fàcil.

Robertinhos, tastador professional, sotmetrà als seus clients a una provocació sensorial inqualificable en el món real, ja que tastar un somriure és estudiar-lo, analitzar-lo, descriure'l, definir-lo i classificar-lo.

A l'espera de la degustació, en Clint, en Veí i en Waipu encetem un Priorat 2001, escèptics com som de les virtualitats i virtuosismes d'en Robertinhos.

Robertinhos es serveix una mica de Priorat 2001 i emet un judici:

Mireu el somriure com ens parla. Teniu només dos o tres segons en aquest primer atac. Hi domina un plaer dolç. Teniu ara entre cinc i deu segons d'evolució. Baixa la dolçor i augmenta la riquesa. El final de boca i la persistència gustativa és bàsicament allò que pot diferenciar els grans somriures de la resta.

***

Joc literari Meeting Blogger, idea del camarada Robertinhos.

Waipulectura XVI

2008-04-11T01:55:00.000+02:00

Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde
Cualquiera puede simpatizar con las penas de un amigo, simpatizar con sus éxitos requiere una naturaleza delicadísima.
Escojo a mis amigos por su buena apariencia, a mis conocidos por su carácter y a mis enemigos por su razón.
Hay que elegir a los amigos por su elegancia y su belleza; a los simples camaradas por su manera de ser, y a los enemigos por su inteligencia.
Oscar Wilde no deixa indiferent, com no va fer-ho El Fantasma de Canterville, protagonista de Waipulectura XVI. Com sempre, el grupet de col.legues ens vàrem trobar en sessió literària gastrònomica, on vàrem xerrar de Wilde i el seu Fantasma, així com vàrem tastar delícies culinàries d'origen irlandès.

Cómo tener confianza en una mujer que le dice a uno su verdadera edad. Una mujer capaz de decir esto es capaz de decirlo todo...
Oscar Wilde

Acabo de leer esta maravilla

2008-03-18T22:24:00.007+01:00

Aquí algunas de las reflexiones de Murakami:

"Me quedo solo. Me adentro en el mundo que late entre las páginas. No hay nada que me guste más.”
“En mi vida hay espacio para el aburrimiento, pero no lo hay para el hastío. La mayoría de la gente no sabe discernir entre ambas cosas.”

“Temes a la imaginación. Y a los sueños más aún. Temes a la responsabilidad que puede derivarse de ellos. Pero no puedes evitar dormir. Y si duermes, sueñas. Cuando estás despierto, puedes refrenar, más o menos, la imaginación. Pero los sueños no hay manera de controlarlos.”

"No se puede mirar demasiado lejos. Porque si miras demasiado lejos pierdes de vista el suelo y puedes tropezar"

Pero tampoco debes distraerte con los pequeños detalles que están a tus pies. Porque si no miras de frente, acabarás topando con algo.

Total, que hay que mirar un poco hacia delante, seguir un orden determinado e ir despachando las cosas. Eso es fundamental. En cualquier cosa que hagas.”

“-Por la experiencia que tengo, cuando una persona busca algo desesperadamente, no lo encuentra. Y cuando alguien lo rehuye, ese algo le llega de manera espontánea.

“Preguntar es vergüenza de instante; no preguntar es vergüenza de una vida.”

“Una persona vacía es igual que una casa deshabitada cuya puerta no esté cerrada con llave. Cualquier persona es libre de entrar en ella, cualquier cosa que desee hacerlo.”

“Tú ahora estás inmerso en algo maravilloso. Quizá no vuelvas a experimentar algo semejante en toda tu vida, de lo maravilloso que es. Pero sin embargo, ahora eres incapaz de apreciar esta maravilla en todo lo que vale. Y la inquietud que te produce el ser incapaz de comprenderlo, te conduce, a su vez, a la desesperación.”

“-¿No lo entiendes? En ningún lugar del mundo existe una lucha que acabe con las luchas –La guerra nace de la guerra misma. Se alimenta lamiendo la sangre vertida a causa de la violencia. La guerra es un ser vivo perfecto. Y eso tú tienes que saberlo.”

Waipulectura XV

2008-03-15T01:52:00.000+01:00

Espectacular sessió de la nova Waipulectura, és a dir, llibres i gastronomia...

El passat 8 de març, Dia de la Dona Treballadora i jornada de reflexió (com haurien de ser tots els dies de l'any), vàrem fer Waipulectura XV. Aquest cop el viatge era a Japó i el convidat va ser en Yukio Mishima i el seu El rumor del oleaje.

Com sempre, participació activa de tots els membres del grup i gran col.loqui super participatiu. La història es va desenvolupar de la següent manera:

Esplèndida localització geogràfica de la novel.la per part de la Lídia.

Un metòdic Àngel va parlar-nos d'en Yukio Mishima, recolzat per Rossana, qui va donar-nos els corresponents apunts cinematogràfics referents al llibre i autor.

Rossana ens va fer cinc cèntims d'un text de Marguerite Yourcenar sobre en Mishima (A vision of the void).

L'anàlisi de la novel.la per part del grup va tenir un parell de punts forts: l'educació al Japó, que va anar a càrrec d'una brillant Carolina, i la referència a Madama Butterfly, que va ser l'aportació principal de la convidada especial de la vetllada, l'Elena.

Maite, tota simpatia, va participar activament amb els seus coneixements polítics de l'època de la novel.la.

I bé, menjar japonès, birretes catalanes, el corresponent sake, un Penedès Bru de Gramona Merlot 2003, molta conversa (reflexiva i irreflexiva!), amistat i bon rotllo...
Una abraçada.

Una novela japonesa

2008-02-19T00:39:00.002+01:00

Considerada una de las más grandes y bellas historias de amor de la literatura

Nuestro próximo WAIPULECTURA Nº 15

El árbol generoso (Shel Silverstein)

2008-01-10T22:14:00.000+01:00

Les recomiendo este hermoso cuento, lleno de amor, simplicidad, generosidad y lección de vida.
Me lo regaló mi gran amiga Sílvia hace un tiempo porque sabe que me encantaba.
Si tienen la oportunidad de comprarlo o regalarlo no duden ni un momento.
Aparte de sus bellas ilustraciones un gran mensaje

HABÍA una vez un árbol...Y él amaba a un niño pequeño. Y todos los días el chico venía
y recogía
sus
hojas
y las convertía en coronas y jugaba a ser el rey del bosque.

Trepaba por su tronco y se columpiaba entre sus ramas y comía manzanas. Y jugaban al escondite. Y cuando se cansaba, dormía a la sombra del árbol. El pequeño amaba al árbol...muchíiisimo. Y el árbol era feliz.

Pero el tiempo pasó. Y el pequeño creció. Y el árbol se sentía a menudo muy solo. Un día el chico regresó y el árbol le dijo:
-Ven, chico, ven y trepa por mi tronco, mécete entre mis ramas, come manzanas, juega a mi sombra y sé feliz.
-Soy demasiado grande para escalar y jugar -dijo el chico-. Quiero comprar cosas y divertirme. Quiero algo de dinero. ¿Tú puedes darme algo de dinero?...
-Lo siento, -dijo el árbol-, pero no tengo dinero.

Sólo tengo hojas y manzanas. Coge mis manzanas, chico, y véndelas en la ciudad. Así tendrás dinero y serás feliz.
Así que el chico trepó por el árbol, recogió sus manzanas y se las llevó. Y el árbol se sintió feliz.

Pero el chico estuvo fuera durante mucho tiempo...y el árbol se puso triste.

Tiempo después el chico regresó y el árbol se sacudió con alegría y le dijo:
-Ven, chico, trepa por mi tronco, mécete entre mis ramas y sé feliz.
-Estoy demasiado ocupado para trepar por los árboles. Quiero una casa que me abrigue del frío. Quiero una esposa y también niños. ¿Tú puedes darme una casa?
-No tengo casa-, dijo el árbol. El bosque es mi casa, pero puedes cortar mis ramas y construir una casa. De ese modo serás feliz.
Así que el chico cortó sus ramas y se las llevó para construir una casa. Y el árbol fue feliz.

Pero el chico permaneció lejos durante mucho, mucho tiempo. Y cuando regresó, el árbol se sintió tan feliz que casi no podía hablar.
-Ven, chico- le susurró, -ven y juega conmigo.
-Estoy demasiado viejo y cansado para jugar-, dijo el chico.Quiero una barca que me lleve lejos de aquí. ¿Tú puedes darme una barca?
-Corta mi tronco y haz una barca-, dijo el árbol. Así podrás navegar lejos...y serás feliz.
Así que el chico cortó su tronco, hizo una barca y navegó lejos. Y el árbol se sintió feliz...pero no del todo.

Después de un largo tiempo el chico volvió de nuevo.
-Lo siento, chico-, dijo el árbol, -pero no tengo nada que darte. Ya no tengo manzanas.
- Mis dientes están demasiado débiles para las manzanas-, dijo el chico.
-Ya no tengo ramas-, dijo el árbol. Ya no puedes mecerte en ellas.
-Soy demasiado viejo para mecerme entre las ramas-, dijo el chico.
-No tengo tronco-, dijo el árbol, -ya no puedes trepar por él.
-Estoy demasiado cansado para trepar-, dijo el chico.
-Lo siento-, suspiró el árbol.

Desearía poder darte algo...pero no me queda nada. Sólo soy un viejo tocón de árbol. Lo siento...
-Ahora necesito muy poco-, dijo el chico, -solamente un lugar tranquilo para sentarme y descansar. Estoy muy cansado.
-Bueno- dijo el árbol enderezándose todo lo que pudo, -bueno, un viejo tocón es bueno para sentarse y descansar. Ven, chico, siéntate. Siéntate y descansa.
Y el chico así lo hizo.

Y el árbol se sintió feliz. "

2007-12-30T12:11:00.000+01:00

Nalgum lugar...

Nalgum lugar em que eu nunca estive,

alegremente além de qualquer experiência,

teus olhos tem o seu silêncio

no teu gesto mais frágil há coisas me encerram,

ou que eu não ouso tocar porque estão demasiado perto

teu mais ligeiro olhar facilmente me descerra

embora eu tenha me fechado como dedos, nalgum lugar

me abres sempre pétala por pétala

como a primavera abre, (tocando sutilmente,

misteriosamente)

a sua primeira rosa, a sua primeira rosa

ou se quiseres me ver fechado, eu e minha vida

nos fecharemos belamente, de repente

assim como o coração desta flor imagina

a neve cuidadosamente descendo em toda parte;

nada que eu possa perceber nesse universo iguala

o poder de tua imensa fragilidade: cuja textura

compele-me com a cor de teus continentes,

restituindo a morte e o sempre cada vez que respira

(não sei dizer o que há em ti que fecha e abre;

só uma parte de mim compreende que a voz dos teus olhos

é mais profunda que todas as rosas)

ninguém, nem mesmo a chuva,

tem mãos tão pequenas

E.E Cummings

En algún lugar que nunca he recorrido

En algún lugar que nunca he recorrido,

gratamente más allá de cualquier experiencia,

tus ojos encuentran su silencio:

En tu más frágil gesto hay cosas que me cierran,

o que no puedo tocar porque están demasiado cerca;

Tu más leve mirada fácilmente puede abrirme

aunque me haya cerrado a mí mismo como dedos,

me abres siempre pétalo por pétalo

como la primavera abre(tocando hábil

y misteriosamente) su primera rosa.

O si tu deseo fuera cerrarme, yo y mi vida

nos cerraríamos hermosa y súbitamente,

como cuando el corazón de esta flor imagina

la nieve cayendo cuidadosamente;

Nada de lo que hemos de percibir en este mundo iguala

el poder de tu intensa fragilidad; cuya textura

me impulsa con el color de estos países,

dando la muerte y para siempre con cada aliento.

(No sé qué hay en ti capaz de cerrar y abrir;

sólo algo en mí comprende que la voz de tus ojos

es más profunda que todas las rosas)

Nadie, ni siquiera la lluvia,

tiene manos tan pequeñas.

E.E Cummings

Dedicado a nuestro gran amigo Carlinhos

Traducción: Josep Maria Yago

Zadie Smith

2007-12-25T10:54:00.001+01:00

Las familias son asuntos dramáticos, dice Zadie Smith, y como todos formamos parte de una, no podemos evitar engancharnos a Sobre la belleza

El último bombazo editorial de la inglesa –que ya lleva tres novelas imparables: las dos primeras Dientes blancos (2001) y El cazador de autógrafos (2003)-

Nadie puede escapar de su propia familia, bueno, o casi nadie, y éste es el motivo por el que la escritora cuenta un fragmento de la vida de dos clanes que residen en torno a una universidad de Nueva Inglaterra (EEUU).

Cada personaje es, en sí mismo, una historia individual dentro de un coro muy bien dirigido.

Pero lo mejor de la escritora es cómo enlaza las historias, cómo le da importancia a los diálogos, magníficos, pero señala con agudeza e ironía los detalles.

Zadie Smith

Según la revista "Time" es una de las cien personalidades "cuyo poder, talento o ejemplo moral está transformando la sociedad". Una de las mejores narradoras jóvenes inglesas, y su tercera novela, "Sobre la belleza" ha ganado el premio Orange, ha sido seleccionada una de las mejores novelas del 2005 por el "New York Times" y ha arrasado en las listas de los más vendidos en todo el mundo.

Cada casa necesita un balcón

2007-11-18T11:36:00.000+01:00

A veces, basta con asomarse a un balcón para ver cómo

la historia con mayúsculas desfila delante de nosotros.

Estamos en Haifa, en los años que siguen a la Segunda

Guerra Mundial.

Rina es una niña judía que vive con su familia en una casa humilde, tan humilde que un barreño de agua sirve para que se bañen las niñas primero, la madre luego, para lavar la ropa después y finalmente para limpiar ese diminuto balcón desde donde la chiquilla ve surgir un nuevo país

de las ruinas de la vieja Europa.

Rina crece y se convierte en una espléndida joven mientras en su tierra empieza la

guerra de Kippur.

Sólo un milagro puede ahorrarle las penurias de un conflicto sin fin...

Este libro me lo recomendó mi amiga Carmen y me encantó.

La autora, Rina Frank, nos deleita con recuerdos de infancia de

forma muy amena y también con la historia personal, única y

apasionante de una mujer que se entremezcla con la de su país

sin necesidad de salir de la escalera de vecinos.

Norman Mailer (1923 - 10/11/2007)

2007-11-10T17:05:00.001+01:00

Queremos la guerra porque necesitamos una guerra existosa como una especie de rejuvenecimiento físico.

Hay otros factores para utilizar nuestras destrezas militares, menores pero no faltas de importancia. Esas razones son aliviarnos del actual padecimiento del hombre blanco norteamericano.

Siempre sabemos mucho más de lo que pensamos, si no, no podríamos ser escritores.

Culture's worth huge, huge risks. Without culture we're all totalitarian beasts.

Considero la pobreza como algo obsceno. Y creo que la teoría de que el mercado libre se encargará de todo es un absurdo y una obscenidad más. El llamado mercado libre de lo que se preocupa es de enriquecer a las corporaciones más poderosas. Creo que la última tendencia del mercado libre es que los pobres sean aún más pobres.
In America few people will trust you unless you are irreverent.
Ningún burgués vacilará en coger un dólar, aun cuando la persona con la que trata no le resulte simpática.
las grandes novelas están más cerca de la existencia que los propios hechos

I hate everything which is not in myself.
El éxito es sólo la mitad de bonito cuando no hay nadie que nos envidie.
Hay una ley de vida, cruel y exacta, que afirma que uno debe crecer o, en caso contrario, pagar más por seguir siendo el mismo.
La revolución feminista ha convertido a la mujer en ese tipo de hombre que a mí me entristecía cuando era joven, ese que tenía que trabajar de nueve a cinco de manera aburrida y nunca era dueño de su destino. Ahí es donde acabó su revolución, su asalto al poder.
La función del socialismo es elevar el sufrimiento a un nivel más alto.
The natural role of twentieth-century man is anxiety.
yo siempre me he considerado más bien un conservador de izquierdas

Agatha Christie (W. XIII)

2007-11-03T15:36:00.000+01:00

Una nova edició de Waipulectura, la número XIII. Aquest cop vàrem visitar una estranya illa de la costa anglesa, Soldier Island, on 10 víctimes van caient una a una en una trepidant història de misteri.
And then there were none, I llavors no en quedà cap o Diez Negritos és una novel.la de misteri que no deixa insatisfet a ningú.
Penso que Agatha Christie fa una feina espectacular.
Només cal veure com crea una història a partir d'un poema, Ten Little Indians, segueix fil per randa l'argument del poema i ho lliga tot en un encaix perfecte argumental i estructural.

***
Carmen va parlar de l'autora, després de llegir-se l'Autobiografia d'Agatha Christie; Carolina ens va fer cinc cèntims de The Mousetrap, l'obra de la Christie que porta 55 anys en cartell a Londres; Lídia va donar quatre dades sobre sobre les pel.lícules que s'han fet d'aquesta novel.la; Josefina va fer-nos una versió dels Ten Little Indians en anglès, i, tots plegats vàrem debatre, dialogar i sopar amb l'inestimable ajut de Mrs. Heineken, patrocinadora oficiosa d'aquest acte literari de divendres vespertí.

***

Però això no és tot!

Vàrem decidir que ens agrada Agatha Christie!

I a tu?

Quina és la teva novel.la favorita de misteri?

Tens alguna d'Agatha Christie que t'entusiasmi?

Waipulectura XII

2007-10-24T15:07:00.000+02:00

Waipulectura XII va ser Animal Farm, Rebelión en la Granja. Un llibre del genial George Orwell que va impressionar-nos i va donar peu a cinc hores de debat i col.loqui. Aquest cop vàrem tenir el següent programa:

1. Introducció històrica. Maite ens va fer cinc cèntims de la Revolució Russa i ens va transportar a a principis de segle XX. Un viatge històric necessari.

2. Àngel va recordar-nos el perfil biogràfic de Lenin.

3. Carolina va repassar la biografia d' Stalin.

4. Carmen va parlar de Trotski, un altre dels personatges destacats.

5. A Lídia li va tocar explicar-nos el genial autor anglès George Orwell.

6. I entre tots vam comentar la gran al.legoria creada a la faula d'Orwell, Animal Farm.

All animals are equal, but some animals are more equal than others.

Corrupció, poder, propaganda, decepció, injustícia, animalisme, manipulació, tirania, lleialtat, Rússia, avui en dia, treball, explotació, consciència, utopia, opressió, masses, burocràcia, ignorància, igualtat, beneficis, paròdia, individualisme, policia, abús, distorsió, diplomàcia, conformitat, jerarquia, classe, ...Power tends to corrupt, and absolute power corrupts absolutely (Lord Acton)

Four legs good, two legs bad.

Waipulectura Juvenil I (2)

2007-10-18T19:27:00.000+02:00

Maria del Carme ha estat la flamant guanyadora del nostre primer joc literari de Waipulectura Juvenil. En una apretada final amb l'Albert, Maria del Carme ha guanyat en les quatre proves realitzades: estructura, personatges, comprensió i activitats.

L'actuació de l'Albert, segon classificat, ha estat també excel.lent.

Carlos, Núria i Raquel han tingut un paper destacat i estem molt contents dels seus resultats.

Ja tenim segon llibre de Waipulectura Juvenil:

Vicky sigue conmigo, un llibre que és de lectura obligatòria a segon d'ESO.

Fèlix i Pere han decidit reforçar l'equip dels nois. Ja veurem què passa!
De moment, Felicitats a tots!

Waipulectura XI

2007-10-14T11:54:00.000+02:00

La leyenda del Santo Bebedor

de Joseph Roth

Sessió extraordinària de Waipulectura en el seu episodi número 11. Aquest cop hem viatjat a l'Europa Central de principis del segle XX de la mà de la nostra amiga i guia Carmen.

Quina zona més embolicada era aquella i què difícil va ser pel jove Roth ubicar-se a la vida!

Bé, vàrem situar l'autor geogràficament i vàrem repassar la seva biografia. Després vam fer un petit debat sobre el pròleg de Carlos Barral, el qual era quasi tan interessant com el llibre de Roth, i, finalment, vam comentar La leyenda del Santo Bebedor.

Bon vi, bon sopar, bona companyia i interessant llibre.

Gran vetllada literària.

Waipulectura Juvenil I

2007-10-07T16:08:00.000+02:00

La Ciudad de las Bestias d'Isabel Allende.

Participants i socis fundadors

Carlos, Raquel, Albert, Núria i Maria del Carme

Waipulectura Juvenil és una colla de nois i noies de Tarragona entre 13 i 15 anys que han llegit aquest estiu La Ciudad de las Bestias.

Un cop tothom han llegit el llibre, les reaccions són diverses i molt interessants. Per començar hem fet un joc de 10 preguntes sobre l'estructura del llibre, on preguntàvem pel nombre de capítols, per l'estil de la novel.la, o fins i tot preguntes tan complicades com quina era la darrera paraula del llibre...

Aquest és el resultat de la primera prova:

Empatats en primera posició: Carlos i Maria del Carme (quina lluita!)

Segona posició en solitari: Núria (la sorpresa de la primera prova)

Tercera posició: Albert (la gran esperança literària)

Quarta posició: Raquel (favorita indiscutible per a la següent prova)

La segona prova la farem aviat i serà sobre els personatges!

Tu héroe lationamericano

2007-10-06T16:33:00.000+02:00

36 personas votaron en nuestro juego literario!

Gracias a todos y todas por votar!

Pablo Neruda con 14 votos, Mario Benedetti con 13, Octavio Paz con 11 y Gabriel García Márquez con 25 llegaron a la final... Qué genios estos escritores!!!

Chile, Uruguay, Mèxico y Colombia... Vaya, vaya, nos quedamos sin argentinos ni venezolanos!

Ganará el personaje de la foto?????

Voten tantos como quieran!

2007-10-05T16:55:00.000+02:00

O meu olhar demorou

mas por fim entreabriu

o quadro emoldurado de luz e neblina

onde galopam os alazões

da longa e enluara

danoite dos meus mortos.

Por campos de outrora

e pelos campos do meu sonho

agora eles viajam

e regressam num instante

enquanto demoramos em sua falta.

(Luciano Maia)

Enviat per Izelda Regina

Els 10 primer Waipulectures

2007-10-04T17:20:00.000+02:00

Aquests són els llibres que hem treballat i disfrutat aquests mesos:

1. The Boy in the Striped Pyjamas (John Boyne)

2. Novecento (Alessandro Baricco)

3. El Inquilino (Javier Cercas)

4. Much Ado abut Nothing (W. Shakespeare)

5. Territorio Comanche (Pérez-Reverte)

6. Crónica de una muerte anunciada (García Márquez)

7. La familia de Pascual Duarte (CJ Cela)

8. The No. 1 Ladies' Detective Agency (McCall Smith)

9. Cuentos de Eva Luna (Isabel Allende)

10. The Great Gatsby (Scott Fitzgerald)

Després d'unes setmanes sense Waipulectura, tornem al nostre club de lectura amb més força que mai. Aquest és el programa previst:

11. Un cara a cara entre 2 contes (encara per escollir)

12. And then there were none -Deu Negrets (Agatha Christie)

13. Animal Farm (Goerge Orwell)

Inaugurem també Waipulectura Juvenil amb La Ciudad de las Bestias d'Isabel Allende, on cinc joves tarragonins inicien un projecte literari que esperem sigui exitós. Donem la benvinguda als nois i noies Carlos, Mari Carmen, Albert, Raquel i Núria, d'edats compreses entre 13 i 15 anys.

Ànims i a llegir!

Metàfora de l'esperança inútil

2007-09-11T01:37:00.000+02:00

Waiting for Godot és la història de dos homes que esperen Godot, un misteriós personatge que no arribarà mai. D'aquesta espera en sortirà la rutina, el dia a dia, el tedi de l'existència humana...
L'autor de la tragicomèdia és l'irlandès Samuel Beckett, premi Nobel de Literatura l'any 1969.

–¿Y si nos arrepintiéramos?
–¿De qué?
–Hombre! No hace falta entrar en detalles.
–¿De haber nacido?...

Però qui o què és Godot?
if by Godot I had meant God I would have said God, and not Godot (S. Beckett)

Vladimir: ¡Qué! ¿Nos vamos?
Estragon: Sí, vámonos.
No se mueven.
...una metáfora de la esperanza inútil. (Vázquez Montalbán)

escribo porque la vida es una tragicomedia, hay que vivirla y contarla, mientras esperamos por Godot (o no)

Waiting for Godot és també el nom d'un bloc personal...

Este post está dedicado a nuestra amiga de waiting for Godot.

Leímos y profundizamos un poco este libro tan peculiar y excelente.

Y mientras esperamos algo de la vida que no sabemos exactamente que es tuvimos la suerte de encontrarnos con una persona muy especial que nos espera en Amsterdam . Allí nos vemos amiga!

Un besote para ti y gracias"

Carolina, Joan y Joan Jordi

Què llegim ara?

2007-09-03T20:05:00.000+02:00

Follett o le Carré...
els seus darrers llibres

Whiteout i The Mission Song

Per a llegir en anglès, passar pàgines i no haver de pensar massa.

No sé, un dels dos...
(Joan)

Más Platón y menos Prozac, de Lou Marinoff
1984, de George Orwell.
(Carolina)

I jo, El Fill d'Astèrix
(Joan Jordi)

Waipucampionat Llatinoamericà de Literatura

2007-08-27T16:37:00.000+02:00

Donat l'emocionant èxit de la nostra proposta literària, hem decidit ampliar els noms i les sèries d'autors.

Ara tenim 4 sèries de 4 autors llatinoamericans, és a dir 16 escriptors i escriptores de diferents països de Llatinoamèrica.

Podeu votar els autors que volgueu de cada sèrie fins a final de setembre. Llavors farem una nova eliminatòria i una final.

*****

Queridos amigos y amigas que nos leen fuera de Catalunya:

Si quieren seguir nuestro blog y nuestro concurso literario pueden hacerlo clicando en el Traductor! De todas manera les explicamos un poco de qué se trata nuestro juego:

1) Tienen 4 series de 4 escritores cada una.

2) Pueden votar tantos candidatos como quieran de cada serie.

3) Mantendremos las votaciones hasta finales de setiembre.

4) Después haremos una nueva eliminatoria y una gran final.

*****

Amigos e amigas de fala portuguesa:

Estamos a fazer um jogo chamado Campeonato Latinoamericano de Literatura.

Encantar-nos-ia ter a opinião de nossos amigos brasileiros e portugueses!

*****

Gracies a tots i totes per jugar amb nosaltres!

L'heroi literari de Llatinoamèrica

2007-08-25T17:14:00.001+02:00

Hola, avui estrenem una votació a la banda esquerra. Crec que és una manera divertida d'opinar sobre els nostres autors favorits. Si teniu ganes de votar, aquest primer cop m'agradaria preguntar sobre l'heroi literari de Llatinoamèrica.

Qui seria l'heroi literari de Llatinoamèrica?

Quin uns agrada més, quin autor ha fet més per les lletres llatinoamericanes?

Ja sé que qualsevol valdria, però bé, he escollit els més coneguts:

Gabriel García Márquez

Isabel Allende

Paulo Coelho

Mario Vargas Llosa

Podeu votar a l'enquesta penjada a la banda de l'esquerra.

W X: The Great Gatsby

2007-08-24T17:01:00.000+02:00

Diuen que Francis Scott Fitzgerald va acabar bevent 200 cerveses al dia. L'home, òbviament va morir alcoholitzat al damunt de la seva màquina d'escriure als 44 anys. Scott Fitzgerald va escriure The Great Gatsby l'any 1922, en una època marcada pel decliu del somni americà dels anys 20.

El somni americà, originalment basat en el descobriment i recerca de la felicitat, s'havia convertit en una època de prosperitat sense precedents, dels excessos materials, el cinisme, l'avarícia i la recerca superficial del plaers. En Fitzgerald els va deixar ben retratats a tots i es va inventar The Great Gatsby.

Waipulectura X: The Great Gatsby

1) El Joc del llibre del dia consistia en definir amb una paraula cada un dels personatges de la història. Va estar bé, ja que cadascú va dir la seva amb una important dosi de varietat.

2) Lídia ens va explicar una mica els pormenors de la pel.lícula The Great Gatsby, dirigida per Jack Clayton i amb guió cinematogràfic de Francis Ford Coppola. Els actors són els de la foto: Robert Redford i Mia Farrow.

3) Àngel va explicar-nos la vida i miracles d'aquest autor tan interessant, en Francis Scott Fitzgerald. Vàrem decidir que a partir d'ara, un de nosaltres faria comentaria la biografia de l'autor en qüestió cada cop que parléssim d'un llibre.

4) Joan va explicar què va ser el decliu del somni americà durant els anys 20.

5) Finalment vàrem conversar durant 3 hores sobre el llibre. Va ser una conversa genial, regada amb Raimat Abadia i ensucrada amb galetes d'aquelles d'assortiment divers que agraden tant a la canalla. Evidentment, el sopar i la vetllada van ser com el llibre, excel.lents.

Más recomendaciones de nuestros amigos

2007-08-22T20:41:00.000+02:00

Aquí va la recomendación de nuestra amiga argentina que vive en Australia Nanny Lidia

Waipu Carolina,Me ha invitado a compartir 7 libros que me gustan.

Estos 7 libros me parecieron muy interesantes , me gusta saber de mujeres de otras culturas, el problema es que los títulos son en ingles y no se como se llamaran en castellano, yo les daré la traducción que a mi me parece que debería ser, lo que no significa que sea el título que le pusieron al traducirlos.

Los dos primeros libros son tres libros que tratan el mismo tema.

1; Daughters of Arabia (Jean Sasson)(Hijas de Arabia).

2; Desert Royal (Jean Sasson)(Desierto Real).

3; A promise to Nadia (Zana Muhsen y Andrew Crofts)( Una promesa a Nadia).

4; Broken Bangles (Hanifa Deen)( Pulseras rotas).

5; Mosaic (soheir Khashoggi) Mosaicos.

6; Journey of souls (Michael Newton, PH.D.) (Viaje de almas).

7; Don't let her see me cry (Helen Barnacle) (No dejen que ella me vea llorar).

Gracias Nanny Lidia

¿Qué nos recomiendas?

2007-08-21T18:24:00.000+02:00

Voy a ir poniendo las recomendaciones de nuestros amigos lectores. Hoy Blas desde México.

La foto 7 libros es mía. Hace casi un mes, WaipuCarolina me dejó una tarea...Recomendar siete (¡sólo siete!) libros.
Hay un montón que me hacen falta.
Quizá si el meme fuera recomendar 700 libros, quedaría medio contento, pero como sólo son siete, que le vamos a hacer.Va.

Teoría de la acción comunicativa I y II, de Habermas. Un "must" de todo comunicólogo. Está difícil, pero padrísimo... Ups. Ahora no sé que adjetivo voy a usar para los que siguen...

La cuestión escolar, de Jesús Palacios. El libro que me abrió las puertas a la mejor comprensión de lo que hago cuando doy clases. Está padrísimo. Je.

Así hablaba Zaratustra, del maestro Nietzsche. En mi familia don Federico siempre tuvo mala prensa, pero al final lo leí y éste, me encantó, además de que es una buena manera de entrarle al toro. Está padrísimo. Jeje.

Derecha e Iquierda, de Bobbio. Para entender lo que nos pasa en la política. Es esencial todo Bobbio, caro, difícil a veces, pero esencial. Éste... también está padrísimo.

El arte de amar, de Fromm. Lo leí cuando tenía como 20 y me pareció sensacional. Lo leí a los 31, cuando nació la Oli chica y mejoró. Lo leí hace como dos años y parece vino caro. Me supo mejor (al menos eso dicen los que beben vino caro). Está... hummm... ¿padrísimo? ¿puedo decirlo de nuevo? Vale. Gracias.

Nuevo recuento de poemas, de DON Jaime Sabines. No compartí sus preferencias políticas, pero ¿a quién le importan sus preferencias políticas? Está padrísimo... (Chin. Creo que ya dije esto de los otros.).Azteca, de Gary Jennings. ¿No lo ha leído? ¿Pues qué esperan?... Éste está padrísimo... Hummm creo que si. Ya lo había dicho.Bueno.

Ahora. Los que quieran levantar el meme y hacerlo en sus blogs, pues va... la idea es tener más cosas que leer... y de paso, saber qué les gusta.A mí me faltaron muchos, pero ya con eso.
Creo. Al fin que todos están padrísimos.

Blas Torillo.

2007-08-14T13:29:00.000+02:00

¡Hola a todos!

Aquí nuestra nueva página para los que como nosotros disfrutan de la lectura.

Ahora 3 preguntas para los que se animen a responder

¿Cuál es el primer libro ( sin imágenes) que recuerdas haber leído?
¿Qué libro de los últimos que has leído te ha dejado muy buen recuerdo o consideras interesante?
¿Qué libro no recomendarías nunca o tienes mal recuerdo? quizás te aburrió mucho porque lo tuviste que leer en el colegio.

La foto es del primer libro que recuerdo haber leído a los 9 años. "El principito" ( todos lo conocen)

Walimai, un conte d'Isabel Allende

2007-08-11T17:51:00.000+02:00

El nombre que me dio mi padre es Walimai, que en la lengua de nuestros hermanos del norte quiere decir viento...

(sobre l'home blanc que arriba) ...Cada uno de ellos era como un viento de catástrofe, destruía a su paso todo lo que tocaba, dejaba un rastro de desperdicio, molestaba a los animales y a las personas...

Waipulectura va fer una juguesca, el Joc de l'Àngel, en el qual atorgàvem una petita puntuació dels contes que treballàvem. Aquest fou el resultat:

* 22 punts, Walimai
* 14 punts, El Palacio Imaginado

* 13 punts, El Oro de Tomás Vargas,
* 10 punts, Vida Interminable.

...........

Walimai ens va agradar per la màgia que es desprèn de tot plegat. Una història d'amor i de mort salpebrada amb un polsim d'humor, realisme màgic, destí i fatalitat.

Walimai va ser el conte de Cuentos de Eva Luna que vam creure que era el més bonic. Nosaltres, com que no fem literatura acadèmica, sinó que senzillament ens distreu parlar de llibres i trobar-hi el veritable gust de les històries, hem decidit que Walimai és el conte més xulo. I tan tranquils...

Joan Guerrero, de República Dominicana

2007-08-11T17:05:00.000+02:00

Post copiat del bloc de Joan Guerrero, un blocaire dominicà que ha tingut el detall de dedicar-nos unes paraules sobre el nostre nou Waipulectura.

Des de l'altra banda del món volem agrair a Joan Guerrero la seva amabilitat.

Para el fin de semana: meme literario
A inicios de semana me atraparon Carolina y Joan. Él, un catalán que le encanta Venezuela. Ella, una venezolana que habla de Cataluña, tal como se suelen describir en su blog. Pero en este caso -hacer un meme literario- me llamó bastante la atención, pues una de mis pasiones es "echar páginas pa' la izquierda" como solemos decir comúnmente en Dominicana.Este año, y gracias a la Feria del Libro que se realizó en la ciudad, pude surtirme de mucha literatura, a pesar de las críticas. Quienes me acompañaron diariamente a ver las casetas y las actividades que allí se realizaban, saben muy bien que salía al menos de ese evento con un libro diario. Por eso -y el meme- dejo a mano, siete de los libros que he estado leyendo duante estos meses y lo que queda del año:

Brave New World, Huxley.

Deshoras, Cortázar.

La vida es otra Cosa, Miller.

Ursúa, Ospina.

Poesía Completa, Saramago

El Huerto de Mi Amada, Echenique.

Canciones del que no canta, Benedetti.

De hecho, estos chicos, a raíz del meme que realizaron, tienen un blog de libros llamado Waipulectura. Vayan y vean los libros, compartan sus libros favoritos por igual.

Cuentos de Eva Luna, d'Isabel Allende (W. IX)

2007-08-10T15:52:00.000+02:00

WAIPULECTURA IX

Toca Cuentos de Eva Luna, concretament treballarem:

* El Oro de Tomás Vargas,
* Vida Interminable,
* Walimai,
* El Palacio Imaginado.

El Programa previst:

1) El Joc de l'Àngel.
Els participants votarem l'ordre de preferències dels 4 contes. L'Àngel en farà el recompte i en treurà una petita conclusió.

2) Maite ens parlarà d'Isabel Allende.
Els principals trets biogràfics de l'autora xilena.

3) Carolina i Eva Luna.
A tall d'introducció literària, Carolina ens farà cinc cèntims del llibre Eva Luna.

4) Per ordre invers a les preferències farem un repàs estilístic, temàtic, ... i sobre l'argument dels quatre contes seleccionats.

Cadascú ha de dir la seva!

Waipulectura Virtual

Si algú de vosaltres ha arribat a aquestes línies i vol continuar jugant amb nosaltres, ho podeu fer contestant alguna de les preguntes:

1) Quin dels 4 contes t'ha agradat més?

2) T'agrada el Realisme Màgic propi de la literatura llatinoamericana?

Presentem Waipulectura Virtual

2007-08-10T15:27:00.000+02:00

Avui divendres 10 d'agost de 2007 fem Waipulectura IX, la nostra festa literaria habitual amb els amics de sempre i les expectatives ben altes.

A més a més estrenem bloc de llibres, Waipulectura, els llibres de Waipueduca. Estem supercontents de la nostra nova criatura. Aquí col.locarem les nostres impressions del llibre seleccionat, farem les nostres valoracions i ampliarem el ventall d'opinions amb aquelles que ens arribin del món virtual.

Waipulectura és un grup físic reduït que no pot ampliar-se per motius d'espai i de funcionament. Un grup de lectura ha de tenir un nombre màxim de membres per a que tots puguin participar i aportar idees sense adormir el grup. La vivesa d'un grup de lectura recomana no augmentar el nombre físic de participants. Això ho he tret d'una guia de Grups de Lectura.

No obstant, nosaltres volem ampliar el grup virtualment.

I aquí estem, donant l'oportunitat a aquells que volgueu dir la vostra.

Som-hi doncs!

Els llibres dels nostres amics (2)

2007-08-09T16:39:00.000+02:00

El-Qaesar de El Ventano.

1. El lápiz del carpintero. Manuel Rivas
2. La hoguera de las vanidades. Tom Wolfe
3. Desgracia. Coetzze
4. Booklyn Follies. Paul Auster
5. Carreteras Secundarias. I. Martinéz de Pisón
5. El laberinto de las aceitunas. Eduardo Mendoza
6. El viaje a la felicidad. Eduardo Punset
7. Ensayo sobre la ceguera. J. Saramago

Ferípula,
La Biblia, el mío de cabecera.
La dama, su Amado y su Señor, Jakes.
La cuarta dimensión,
Cho.La curación de los recuerdos, Seamands.
Quién se ha llevado mi queso?, Spencer Johnson. (léanlo!!!)
El Caballero de la armadura Oxidada, R.Fisher.
...el Martín Fierro!!!!

Peregrina,

Estoy leyendo : “la Tierra del Fuego” de Silvia Iparraguirre (argentina) Toca un tema real ocurrido en el siglo XIX, un extraño experimento, que puso en contacto dos mundos irreconciables en tiempo y espacio: Jemmy indio yamana del Cabo de Hornos, fue trasladado a Londres por el navegante Fitz Roy, junto a otros compañeros, a fin de asimilarlos a la cultura británica. El contacto entre este 'salvaje' y una ciudad en la cima del progreso pondrá en evidencia el fracaso de la empresa, que culminará, años después, en un juicio en las mismas islas Malvinas. Es una narradora maravillosa, precisa, el rigor histórico no deja lado la magia de su pluma.

Els llibres dels nostres amics virtuals

2007-08-08T15:56:00.000+02:00

Robertinhos, del Too much strong ma non troppo per te

"Las asombrosas aventuras de Kavalier and Clay" de Michael Chabon
"El señor de los anillos" de Tolkien
"La magnitud de la tragedia" de Quim Monzó
"El maestro de esgrima" de Arturo Pérez Reverte
"L'alquimista" de Paulo Coelho
"Operación Hagen" de Felipe Botaya
"El amor, las mujeres y la vida" de Mario Benedetti

Alexis, de Vacilando un Rato...

El conde de Montecristo. Alejandro Dumas. Cien Años de soledad. Gabriel Garcia Marquez. Ilusiones. Richard Bach. El Alquimista.PauloCoelho. La casa de los espiritus Isabel Allende Drácula. Bram Stoker. Coma. Robin Cook.

Todos los de MAFALDA Y EL MUNDO SEGUN QUINO. Además de Los pilares de la tierra Kent Follet. Memorias de una geisha Arthur Golden

Maria, de Citizen Mary

1. Alice no País das Maravilhas, de Lewis Caroll
2. As Palavras e as Coisas, de Michel Foucault
3. Em Busca do Tempo Perdido, de Marcel Proust
4. Os Cus de Judas, de António Lobo Antunes
5. D. Quixote, de Cervantes
6. Com Uma Faca nos Dentes, de António José Forte
7. O Livro do Desassossego, de Fernando Pessoa

Josep Maria, de l' Així ho penso
L'illa d'Aldous Huxley
Escucha hombrecito de Wilhelm Reich
Mis experiencias con la verdad de Gandhi
Confieso que he vivido de Pablo Neruda
Filosofias del underground de Luis Racionero
L'obra sencera de Joan Salvat Papasseit
Poemes i cançons de Bertolt Brecht

Té la Mà Maria, de Reus.
1.- Elena de segona má (Manel Pedrolo)
2.- La magnitut de la tragedia (Quim Monzó)
3.- Carrer Bolivia (Maria Barbal)
4.- Les veus del Pamano (Jaume Cabré)
5.- L'Ílla del Holandés (Ferran Torrent)
6.- Camí de Sirga (Jesus Moncada)
7.- La conjura de los necios (Toole)

Meme de Maria Silva

2007-08-08T03:48:00.000+02:00

Una amiga de Portugal Maria Silva del blog De amor e de Terra me pasó este meme.

Recomendar 7 libros a nuestros amigos.

Como amo la lectura con gusto acepto hacerlo para compartir con todos.

1. Tokio blues ( Haruki Murakami)
2. La primera detective de Botswana ( Alexander Mc Call Smith)
3. El curioso incidente del perro de medianoche ( Marc Haddon)
4. La joven de la perla ( Tracy Chevalier)
5. La historia del amor ( Nicole Krauss)
6. El clan del oso cavernario ( Jean M. Auel)
7. La conjura de los necios ( John Kennedy Toole)

Luego le agrego mi cómic preferido:
Mafalda (Quino)

Le paso a este meme a los siguientes candidatos si les apetece hacerlo

Joan (waipueduca) Evan y Carlos ( Sentado frente al mundo)
Joice (Implicante) Gasper ( Pálidos reflejos)
Alexis ( Vacilando un rato) Henry ( Confesiones)
Patrícia ( De Ferípula) Norka ( Centrada en lo que ...)
Izelda ( Córrego de Areia) Joana ( Llum de dona)
Común ( Personas comunes) Blas ( Educ-ando)
Buhonero venezolano blog Rossana ( En colores)
Angi (Green Life) René ( Desde la montaña)
Peregrina ( Puertas) Pequeña un lugarcito Nanny Lidia su blog

Les recomiendo otros libros juveniles y para todos gustos

El árbol generoso ( hermoso) (Shel Silverstein)
La ciudad de las bestias ( Isabel Allende)
Caperucita en Manhattan ( Carmen Martín Gaite)
El Alquimista ( Paulo Coelho)

Y en cuanto libros infantiles los preferidos de mis niños

La colección de Tina Superbruja
El autobús mágico
Toda la colección Ponte poronte Banco del libro ediciones Ekaré ( Venezuela) ahora disponible en España
Un vida como la mía y niños como yo ( unicef)
Los cuentos sobre fantasmas de Jacques Duquennoy

¿Y que libros están leyendo ahora o les gustaría leer?

El meme de Waipucarolina

2007-08-07T18:39:00.001+02:00

Aquests són els llibres que he escollit per poder continuar el meme literari que em va passar Waipu Carolina.

No cal dir que ha estat una elecció fotudíssima, però què hi farem, només es podien escollir 7.

*****

Som-hi, doncs,

1) La Trilogia de les Creuades, del suec Jan Guillou.

2) Les Obres Completes de Shakespeare.

3) Els Pilars de la Terra, de l'anglès Ken Follett,

4) La Muntanya Màgica, de l'alemany Thomas Mann,

5) El Comte de Montecristo, del francès Dumas,

6) Cien Años de Soledad, del colombià Gabriel García Márquez, i

7) La Pell Freda, del català Sánchez Piñol.

******

I com que això és un meme d'aquells tan divertits, no em queda més remei que fer-lo córrer a aquelles persones que tinguin les ganes de fer-ho.

Especialment m'agradaria compartir-lo amb:

Josep Maria, del Així ho penso,

Carlinhos, del Bodega Cultural,

El Veí de Dalt, del Malerudeveuret,

en Mon, de La Garrofa de Mont-roig,

en Robertinhos, del Too much ma non troppo per te,

els companys reusencs de Té la mà Maria,

en Tondo, del Connexions,

l'Antoni, de l'Antoni's Ous,

a El-Qaesar, del Ventano,

en Joan Guerrero/blog,

la Maria de Citizen Mary,

i Metis de Metis y otros seres.

Waipulectura VIII

2007-07-21T19:26:00.000+02:00

... Los cementerios son testigos silenciosos del cambio explosivo que el SIDA ha causado en la sociedad de Botswana: en la última década, la esperanza de vida ha bajado en picado, de 65 años a apenas 39.
Las inscripciones en las lápidas son una sombría advertencia:
Nacido en 2004. Muerto en 2004...
(Unicef)

Botswana: un país amenaçat per la SIDA

Aquest divendres el grupet de Waipulectura ens vàrem reunir per parlar del llibre d'Alexander McCall Smith The No. 1 Ladies' Detective Agency, La Primera Agència de Dones Detectives.

Un llibre de ficció que ens va introduir a una realitat aclaparadora. Tot va començar quan vam decidir ubicar el país geogràficament, socialment i culturalment...

i, ens vam trobar amb això:

Botswana és un país literalment amenaçat per la SIDA, on 350.000 dels 1.765.000 habitants (Unicef 2005) són portadors del virus de la SIDA. I no us ho perdeu, l'esperança de vida al nèixer, segons estadístiques encara més actualitzades de la UNICEF, és de només de 34 anys!

Repeteixo, perquè no m'ho acabo de creure...

34 anys d'esperança de vida al nèixer

Les causes de la tragèdia les podem trobar en una altra excel.lent pàgina de UNICEF, on ens expliquen, entre altres coses que el 38% de les dones embarassades són portadores del fatal virus. Sabeu que significa això?

Senzillament, el títol d'aquest post:

Nascut el 2004. Mort el 2004.

Foto:

Crédito: Kristy Siegfred/IRIN News

Twana Dlamin, portadora de VIH de Botswana

****

Hasta ahora Botswana ha sido uno de los países más prósperos de África. Su enorme riqueza procedente de los diamantes y su estabilidad política lo han convertido en un país favorito para los inversores. Desde lejos, es ajetreado, luminoso y cohesionado. El SIDA puede poner en jaque el bienestar que hasta el momento ha disfrutado el país. (Unicef)

****

...el senyor J.L.B. Matekoni es mirava Mma Ramotswe en la fosca. Es mirava la dona que ho era tot per a ell: la mare, l'Àfrica, la saviesa, la comprensió, les carabasses, el pollastre, l'olor d'alè dolç de les vaques, el cel blanc sobre l'espinar sense fi, i la girafa que plorava i donava les llàgrimes a les dones perquè pintessin les cistelles."Ai, Botswana, el meu país, la meva terra!"...

Alexander McCall Smith. La Primera Agència de Dones Detectives.

W VII: La Familia de Pascual Duarte (C.J. Cela)

2007-07-08T18:51:00.000+02:00

El 1942, un Camilo José Cela de 26 anys publicava una obra mestra. Personalment aquest personatge em queia malament, de fet, fatal. Quan Carmen va dir-nos La Familia de Pascual Duarte, vaig deixar-me portar pel mal rotllo del Cela i vaig pensar que potser no m'agradaria recordar la seva obra. Després de llegir i parlar sobre aquest llibre amb els amics de Waipulectura, faig un acte de contricció i penso que en Cela era un molt bon escriptor. No es tracta de valorar un escriptor per com et cau o et deixa de caure, perquè llavors entres en una valoració de la persona que no ve al cas. La Familia de Pascual Duarte és un llibre que si te'l treballes una mica acabes al.lucinant...

Waipulectura VIII ens durà cap a Botswana de la mà de l'Alexander McCall Smith i el seu The No. 1 Ladies' Detective Agency.

W II: Crónica de una muerte anunciada

2007-06-11T19:08:00.000+02:00

Camilo José Cela i La familia de Pascual Duarte han estat escollits per al proper estudi-conversa de Waipulectura, el número VII. Farem la trobada a principis de juliol! Estimats amics, vagin anotant-ho a les seves agendes!

El passat dissabte vàrem celebrar la nostra reunió literària de Waipulectura VI, aquest cop regada amb deliciosos esperits de la comarca de Carinyena (Gràcies Maite). El Crónica de una muerte anunciada va donar molta feina i conversa entre els companys del grup. Us deixem unes frases inquietants:

"Divina Flor...se sabía destinada a la cama furtiva de Santiago Nasar"

"Los hermanos fueron criados para ser hombres"

"Cualquier hombre será feliz con ellas, porque han sido criadas para sufrir"

"No oyeron los crímenes del pueblo entero, espantado de su crimen"

"Lo matamos, pero somos inocentes ante Dios y ante los hombres"

Waipulectura V i VI

2007-05-18T19:12:00.000+02:00

Territorio Comanche
d'Arturo Pérez-Reverte
i
Crónica de una muerte anunciada
de Gabriel García Márquez

Carolina i Àngel proposaven ahir obrir una llista de possibles llibres i escollir entre tots els lectors del grup aquells que més ens agraden. Amb el suport inestimable de Mr. Guinness i la Srta. Murphy's, la resta del col.lectiu hem acceptat la proposta i hem decidit començar a pensar...

De moment vàrem atorgar a Territorio Comanche la feliç distinció de Waipulectura V, així com a Crónica de una muerte anunciada la de Waipulectura VI.

_____________

Els Premis Guinness Primavera 2007 ha estat una altra de les històries que ens hem inventat. Farem una votació en plan Òscars de les nostres lectures... Víctimes com som dels savis consells de Mr. Guinness, la gresca està assegurada.

_____________

Podeu opinar, si voleu, sobre la nostra selecció de W.V i W.VI:

*Us agrada en Reverte i els seus Alatristes?

*Què tal García Márquez i el seu llibre Crónica de una Muerte Anunciada, considerat pels qui entenen, el millor llibre del segle XX escrit en llengua castellana?

Waipulectura IV: Reescalfar allò vell

2007-05-10T19:16:00.000+02:00

Molta gent creu que és una vergonya no conèixer la darrera obra de l'autor més recent, mentre deixen durant tota la seva vida que les velles relíquies siguin sent relíquies, sense adonar-se que molt del més nou i preferit no és més que allò vell reescalfat ràpidament i servit com a nou.
Hermann Hesse a Lectures per a minuts

Presentem Waipulectura IV: Much Ado About Nothing per William Shakespeare

Waipulectura III: El Inquilino

2007-05-03T19:19:00.000+02:00

Javier Cercas va escriure un relat breu força temps abans que Soldados de Salamina, el llibre que el va col.locar en les llistes dels autors més venuts. El Inquilino, escollit per Lídia, passa a ser Waipulectura III...

Vetllada intensa al Kennedy's ... El Novecento del Baricco no ha decebut en absolut i ens ho hem passat de primera.

Ens quedem amb aquesta frase:

"ja ho he vist tot, tranquil, mai més tornaré a ser infeliç"

Waipulectura II: Novecento

2007-04-25T19:22:00.000+02:00

La Junta Directiva d'Emergència de Waipulectura (és a dir, tots menys Carmen i Maite, perquè no hi eren) ha decidit convocar els seus membres associats i associades pel proper dimecres o dijous de la setmana vinent. La conversa girarà al voltant del Novecento d'Alessandro Baricco i tindrà lloc al Kennedy's, on, un cop més, Mr. Guinness ja ha confirmat la seva assistència.

Esperem Carmen que hagis aconseguit el llibre o bé ja te'l passarem, ja que ara per ara disposem de 2 exemplars.

Per altra banda, Lídia i Àngel són els encarregats de proposar Waipulectura III, informació que serà anunciada en un comentari d'aquest post.

Opinions i propostes seran ben rebudes.

Waipulectura I

2007-04-22T19:25:00.000+02:00

Rosana, Maite, Carolina, Àngel, Lídia, Carmen i Joan com a éssers pensants i Art Guinness com a empresari cerveser, vàrem crear ahir una nova societat de tast literari: Waipulectura. La seu social de l'entitat és el pub Kennedy's de Tarragona, pub irlandès del qual som parroquians habituals.

Waipulectura I, The Boy in the Striped Pyjamas, proposat per Carolina, va ser el protagonista de la nostra xerrada, col.loqui, debat o com li vulguem dir. No desvetllaré ara els misteris d'aquesta bonica història, però en destacaria el valor humà que es denvolupa magistralment: l'amistat.

Rosana proposava com a Waipulectura II Novecento d'Alessandro Baricco. Esperem celebrar en breu el corresponent debat. De moment, molt contents amb l'experiència i amb el llibre de John Boyne. Si algú de vosaltres l'ha llegit, ens encantaria conèixer la vostra opinió.