
Fascinant recta final de les lectures estivals d'un servidor. Més d'un podria pensar que m'he anat inconscientment cap a la literatura hebrea o de caire judaïtzant. És ben cert que les darreres lectures han tingut un fil argumental obvi al voltant de la cultura jueva. El fenòmen
Amos Oz m'ha conduït cap a la revisió de
Noah Gordon i a descobrir
Nicole Krauss. Val a dir que estic a punt d'acabar el meu periple pel món de l'aturat laboral i que penso cloure el cicle hebreu tan bon punt acabi amb el darrer llibre d'
Amos Oz.
L'últim Jueu és una novel.la històrica de
Noah Gordon, com ben segur tots sabeu, i que ens fa reviure un moment agredolç de la història. Dolç per alguns, ja que la societat jueva sefardita en aquest moment de la història va haver de patir un genocidi intolerable. Els genocidis són una lacra humana que no té explicació raonable t'ho miris com t'ho miris. I l'expulsió dels jueus d'Espanya fou un acte vergonyós que en
Noah Gordon ha recuperat per tal fer una novel.la entretinguda, intensa i reivindicativa.

No obstant, no he vist gens clar que el protagonista acabés fent de metge. La idea és bona si abans no has llegit
El Metge,
Xaman i
La Doctora Cole. Resulta massa repetitiu pel lector de
Gordon que una novel.la sobre l'Espanya del 1500 tingui un protagonista que passarà la meitat del llibre sent metge.
Ho he trobat tediós, sincerament. No trec mèrits a l'obra de
Gordon, ni de bon tros, però per a llegir una novel.la de metges, llavors recomano fervorosament la que considero la millor novel.la de
Noah Gordon:
Xaman.