21 de juliol 2007

Waipulectura VIII

... Los cementerios son testigos silenciosos del cambio explosivo que el SIDA ha causado en la sociedad de Botswana: en la última década, la esperanza de vida ha bajado en picado, de 65 años a apenas 39.
Las inscripciones en las lápidas son una sombría advertencia:
Nacido en 2004. Muerto en 2004...
(Unicef)


Botswana: un país amenaçat per la SIDA
Aquest divendres el grupet de Waipulectura ens vàrem reunir per parlar del llibre d'Alexander McCall Smith The No. 1 Ladies' Detective Agency, La Primera Agència de Dones Detectives.
Un llibre de ficció que ens va introduir a una realitat aclaparadora. Tot va començar quan vam decidir ubicar el país geogràficament, socialment i culturalment...
i, ens vam trobar amb això:
Botswana és un país literalment amenaçat per la SIDA, on 350.000 dels 1.765.000 habitants (Unicef 2005) són portadors del virus de la SIDA. I no us ho perdeu, l'esperança de vida al nèixer, segons estadístiques encara més actualitzades de la UNICEF, és de només de 34 anys!
Repeteixo, perquè no m'ho acabo de creure...

34 anys d'esperança de vida al nèixer

Les causes de la tragèdia les podem trobar en una altra excel.lent pàgina de UNICEF, on ens expliquen, entre altres coses que el 38% de les dones embarassades són portadores del fatal virus. Sabeu que significa això?
**
Senzillament, el títol d'aquest post:
Nascut el 2004. Mort el 2004.
Foto:
Crédito: Kristy Siegfred/IRIN News
Twana Dlamin, portadora de VIH de Botswana

****

Hasta ahora Botswana ha sido uno de los países más prósperos de África. Su enorme riqueza procedente de los diamantes y su estabilidad política lo han convertido en un país favorito para los inversores. Desde lejos, es ajetreado, luminoso y cohesionado. El SIDA puede poner en jaque el bienestar que hasta el momento ha disfrutado el país. (Unicef)

****

...el senyor J.L.B. Matekoni es mirava Mma Ramotswe en la fosca. Es mirava la dona que ho era tot per a ell: la mare, l'Àfrica, la saviesa, la comprensió, les carabasses, el pollastre, l'olor d'alè dolç de les vaques, el cel blanc sobre l'espinar sense fi, i la girafa que plorava i donava les llàgrimes a les dones perquè pintessin les cistelles."Ai, Botswana, el meu país, la meva terra!"...

Alexander McCall Smith. La Primera Agència de Dones Detectives.

08 de juliol 2007

W VII: La Familia de Pascual Duarte (C.J. Cela)

El 1942, un Camilo José Cela de 26 anys publicava una obra mestra. Personalment aquest personatge em queia malament, de fet, fatal. Quan Carmen va dir-nos La Familia de Pascual Duarte, vaig deixar-me portar pel mal rotllo del Cela i vaig pensar que potser no m'agradaria recordar la seva obra. Després de llegir i parlar sobre aquest llibre amb els amics de Waipulectura, faig un acte de contricció i penso que en Cela era un molt bon escriptor. No es tracta de valorar un escriptor per com et cau o et deixa de caure, perquè llavors entres en una valoració de la persona que no ve al cas. La Familia de Pascual Duarte és un llibre que si te'l treballes una mica acabes al.lucinant...

Waipulectura VIII ens durà cap a Botswana de la mà de l'Alexander McCall Smith i el seu The No. 1 Ladies' Detective Agency.