Estiu 2010

1. Una pantera en el sótano, d'Amos Oz
2. A most wanted man, de John Le Carré
3. La Biblia de Barro, de Julia Navarro
4. El Rabino, de Noah Gordon
5. Chase, de Dean Koontz
6. Unto Death, d'Amos Oz
7. The Reader, de Bernhard Schlink
8.The Lost Symbol, de Dan Brown
9. When the lion feeds, de Wilburn Smith

9. When the lion feeds, de Wilburn Smith

Acaba l'estiu 2010 i aquest any ho lamento especialment.

9 llibres!

Unes 4.000 pàgines en una mica més de dos mesos.

Ara toca la feina, els estudis i el no tenir temps per llegir. Llàstima.

En tot cas, ha acabat l'estiu i ho he fet amb la primera de les històries de Wilbur Smith, When the lion feeds. Feia temps que anava darrere la sèrie dels Courtneys, una saga familiar de la qual fa 40 anys que brollen històries. Haig de reconèixer que m'ha encantat el llibre, ja que, val a dir, l'atmosfera és del tot original per a mi: l'Àfrica de finals del segle XIX. La sèrie continua, però emtemo que no podré seguir-la massa.

Només del títol ja es pot treure petroli. Quan el lleó s'alimenta, sempre hi ha una víctima, un que ha mort. El rei de la selva no té la culpa de la mort de la presa. Així és la vida de Sean, el protagonista de la història, l'altre rei de la selva. Pot anar en contra de la seva natura i no fer mal als altres? El lleó podria deixar de matar, però deixaria de ser el lleó i, per tant, el rei deixaria de ser rei. La història gira al voltant d'aquesta idea i et fa sentir remordiments com a lector. El protagonista és un home que avança per la vida fent mal a aquells que més estima. Sempre recapacita i resol el malentès, però fa tard. Així perdrà la família, el seu millor amic i, finalment, la seva dona. És un llibre tràgic, real i una mica exagerat, però t'atrapa.

8. The Lost Symbol, de Dan Brown

Brighton. 9 d'agost de 2010.

Quants records em porta Brighton...

Bé, entre mans porto el darrer Dan Brown, El Símbol Perdut. Robert Langdom ataca de nou amb els seus superpoders d'heroi arqueològic. Si aquest home vingués a Tarragona, el tio descubriria d'immediat un codi hipersecret de la catedral metropolitana i primada que ens portaria a una secta enigmàtica supersecreta de romans, els quals encara conserven una peça ultrapoderosa que ens salvarà a tots en una propera dimensió. Però no, el tio no vindrà a Tarragona, no té temps. Resulta que està a Washington buscant la manera de trobar tots els secrets dels maçons i les seves piràmides inconcluses de poders. Carai el Langdom, quin home més actiu...

Bé, una bona lectura d'estiu, per què negar-ho! Passes les pàgines, t'assabentes de particularitats maçones i et distreus. Què més vols? I a més, en aquesta surt el Tom Hanks!

7. The Reader, de Bernhard Schlink

La veritat és que no anava a llegir The Reader, però a Anglaterra sembla que de vegades els llibres els regalin. Com a mínim aquest el venien a 2 Pounds... La qüestió és que ja en el seu moment vàrem fer el debat de la pel.lícula amb el grup del Waipulectura, i tenia ganes de llegir alguna cosa més original. Un cop més, però, la literatura supera el cinema. El llibre de l'Schlink deixa en evidència la pel.lícula!

El problema habitual de veure el film abans de llegir-te un llibre és que no t'imagines els personatges, ja saps qui són... Tota l'estona tenia la Kate Winslet al cervell. Però bé, què hi farem!

6. Unto Death, d'Amos Oz

Continuant amb el que deia sobre la literatura hebrea, la política i el judaisme, jo sóc una persona de costums particulars. Unto death és el vuitè llibre d'Amos Oz que llegeixo, el segon d'aquest estiu. Es tracta d'un volum doble, on dues històries tenen la mort com a protagonista. Uf, la mort com a personatge principal! No està malament la idea, però no és el meu tòpic preferit.

La primera és una història de caire medieval, Crusade. El prenc com una reivindicació històrica sobre la criminal persecució del judaisme al llarg de la història, especialment a l'Edat Mitjana i per part dels cristians. En nom de les religions, l'ésser humà justifica tot tipus de carnisseries. Curiosament totes les religions tenen en comú en la seva essència l'amor als altres... anem bé.

Pel que fa a la segona història Late Love, tenim a les mans un passeig en solitari cap a la mort, el comiat a una vida. La mort com a fi a la quotidianitat, el fet de reconèixer-ho en primera persona. És un moment d'extrema contundència a la vida, el saber que s'acosta el teu final... dóna mal rotllo, però és un tema que existeix. L'Oz és valent i com sempre, toca el voraviu.

5. Chase, de Dean Koontz

El primer dels llibres que em vaig comprar a Anglaterra durant aquestes vacances va ser Chase, de Dean Koontz. Em va costar 2 Pounds i la compra va ser a Greenwich, en una bookshoop d'aquelles amb preus ajustadets. Va ser el primer dia de l'estada i, aquella mateixa nit, a l'hotel, ja passava pàgines. Anys anteriors ja havia vist que Dean Koontz era bastant conegut a Anglaterra. No era una mala idea, a més a més, sent aquest llibre el primer que va escriure en Koontz.

Un crim. Una novel.la que ells en diuen Crime. Un mort, un testimoni, un antiheroi (heroi en el fons), una policia poc fiable, i allò típic del no, a la policia no hi podem anar. Una història curta, ràpida, entretinguda i pel.liculera. El dolent del film el vaig trobar lamentable. El millor, una lectura en anglès prou senzilla i útil pel moment.

4. El Rabino, de Noah Gordon

Començo a estar una mica fart que es barregi cultura jueva amb la política de l'estat d'Israel. Jo sóc un simple català i un apassionat de la cultura hebraica, no cal fer més reflexions. Per tant, vaig a la meva i quasi que acabo la totalitat dels llibres del Noah Gordon.

El Rabino és com El Metge però enlloc de medicina parla de judaisme. Una història que gira al voltant d'una família, uns afers més o menys típics i uns salts cronològics en el temps. A simple vista, la cosa no mata. Però jo estava buscant passar pàgines amb alegria i gaudir al màxim amb una temàtica que m'entretingués. I amb El Rabino tenia els ingredients adequats i, per tant, mitja feina feta. Finalment, cal dir que el llibre em va agradar i que l'objectiu es va assolir. El problema és que en el fons el vaig trobar poc original, no sé, com si li faltés alguna cosa que digui: carai, aquest llibre no l'oblidaré...

3. La Biblia de Barro

Aquests dies he llegit moltes opinions sobre La Biblia de Barro de Julia Navarro. Algunes m'han semblat bé, altres massa acadèmiques i la major part innecessàries. El millor és fer una opinió personal sense més ànims que escriure un recordatori sobre les teves sensacions immediates i poder-ho llegir un altre dia del futur. Així quan et preguntin pel llibre tires de waipulectura i apa.

Bé, anem al gra. La lectura de La Biblia de Barro ha estat prou plaerosa. De veritat que ho he passat molt bé i ara trobo a faltar passar aquelles pàgines. És la perfecta lectura de tipus estival, de prendre la fresca acompanyat d'aventures arqueològiques amb bons i dolents. Molts personatges i moltes situacions embolicades fan una trama entretinguda que val la pena anar descobrint. I de pas llegeixo en castellà, que sempre va bé anar mantenint fresqueta la llengua d'en Cervantes...

2. A Most Wanted Man (John Le Carré)

Comença l'estiu i arriba el lleure lector. He començat amb un dels llibres pendents de l'any, A most wanted man, (L'home més buscat), del rei del gènere de l'espionatge John Le Carré.

Les novel.les d'espies no passen mai de moda. El millor és que en Le Carré s'ha adaptat a cada època i a cada problemàtica, mullant-se i prenent partit. En el seu moment fou la Unió Soviètica, després Panamà, la indústria farmacèutica,... i en aquest cas, ens endinsem en l'arenós territori del terrorisme islàmic i com occident gestiona la seva estratègia per a fer-li front.

M'agrada Le Carré, però sempre trobo que li falta una mica d'emoció. Ja coincidíem en això amb el meu vell amic Antoni, però sempre caic en la temptació de llegir-ne un altre. Es veu que el proper octubre sortirà a la llum Our kind of traitor, ja veurem què passa.

1. Una pantera en el sótano (Amos Oz)

Estimar l'adversari no converteix l'adversari en un amic.

O sí que ho fa?

En tot cas, no és una mala idea trobar punts de contacte i treballar a partir d'ells.

El protagonista de Una pantera en el sótano i el seu antagonista/amic creen un vincle humà que va més enllà del seu context històric. Ells ens volen enemics, però nosaltres hem trobat la manera de coexistir i, fins i tot, de necessitar-nos mútuament.

Confraternitzar amb l'enemic?

Batua l'olla? Traició!

És una sort poder llegir Amos Oz un cop i un altre. Cada novel.la d'aquest home aporta la quantitat necessària de sentit comú que sempre cal per fer bona la frase del nostre estimat Aquiles Nazoa i del seu credo:

Creo en la amistad como el invento más bello del hombre.

Però, com ho gestiona tot plegat Una Pantera en el sótano?

¿Qué es la traición? ¿A qué sabe? ¿Quién es un traidor? ¿Por qué se traiciona? ¿Quién dice que amar a alguien es traicionar? ¿Cómo no traicionar a nadie, ni siquiera a uno mismo?, son algunas de las preguntas que se plantea el lector de Una pantera en el sótano, en donde el Premio Israel de Literatura 1998, Amos Oz, recrea a su estilo un Jerusalén invadido por el ejército británico.

Por Karla B. García

— Una Pantera en el sótano parece una contestación bastante aguda, a propósito, a esos grupos tan radicales que existen en su país. Quizá le acusan de traición porque usted defiende un Estado en el que los árabes y los palestinos puedan y vivan en paz...
—En la novela Una Pantera en el sótano, Profi tiene más de un enemigo. Sus mejores amigos, sus socios en el grupo clandestino imaginario, también se convierten en sus enemigos. Su padre es un enemigo. Sus profesores... Él pasa por todo el ciclo de la traición, porque cuando entabla amistad con el sargento británico se convierte en un traidor para sus amigos chovinistas. Luego, cuando se enamora de la chica y le revela todo, traiciona a su amigo británico. Para después terminar traicionando a la chica cuando cuenta a sus padres la visita nocturna que recibe ésta cuando se queda a cuidarlo una noche. El chico pasa por todo el ciclo. Lo único que permanece inalterable es su amor hacia las palabras. Profi descubrirá que su patria es la lengua, y su razón de ser queda en las palabras con las que juega. El sentido del humor es una traición porque te ríes de cosas que otros toman muy en serio. Pero es una traición redentora porque el humor es un antídoto contra el fanatismo. © Yolanda Delgado Batista 1998. Espéculo. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid

Estiu 2010

Començo l'estiu 2010 i m'ha vingut al cap tornar de nou al meu bloc de llibres.
És curiós que després de tot un any aclaparador de feina, el meu únic pensament és tornar al bloc de llibres i a les lectures estivals. Em fa gràcia bàsicament pel fet que ja és el quart estiu que tinc la mateixa idea.
Nous llibres i la mateixa calor.
L'estiu és l'època de posar-se al dia amb les lectures pendents.
Comencem!