The Uncommon Reader, d'Alan Bennett

The Uncommon Reader d'Alan Bennett l'he llegit en català, ja que l'Elena ens l'ha passat en la nostra llengua. De fet Carolina també se l'ha llegit i d'aquesta manera tots dos l'hem pogut aprofitar. Gràcies Elena.

Totes les crítiques que he vist per la blogosfera parlen bé d'aquesta història. Jo em quedo amb l'originalitat de l'argument, res més. No m'ha fet riure gens, la veritat, (la gent el troba divertit). Es veu que en Bennett és una espècie de crack mediàtic televisiu a UK i potser amb això ja n'hi ha prou per fer literatura còmica.

La cosa va del següent: la Reina d'Anglaterra es passa a la lectura i això provoca en ella una metamorfosi intel.lectual i humana que canvia la seva personalitat totalment.

El tema és original, sens dubte. Potser no hauria d'haver llegit les crítiques i les opinions de la resta de lectors mundials, ja que l'expectativa era una i el resultat ha estat un altre. No nego pas que la malaltia que pateix la senyora reina en forma de vici lector m'ha fet una certa gràcia. M'agrada la reacció dels súbdits, tots atemorits amb la nova perspectiva intel.lectual de la graciosa majestat, ara convertida en acadèmica majestat.

El llibre és curt i es deixa llegir (part d'ell el vaig llegir a la catedral de Tarragona mentre escoltava en Jordi Vergés tocar l'orgue!). Jo el recomano, això sí, si vols llegir una història original i amb la sana perspectiva que un arxifamós autor al seu país, tu no el coneixes de res.

Ark Angel, d'Anthony Horowitz

M'arriba una desagradable olor de crispetes per la finestra del menjador, pudor que em transporta al cinema d'avui en dia, el qual sembla que sense crispetes no és res. Sóc víctima d'un episodi de memòria involuntària? Tant se val, és tard i vol ploure.

Estic aquí per a parlar d'Ark Angel, la sisena aventura del xavalito Bond, Alex Rider Bond, la criatura invencible parida per l'anglès Anthony Horowitz. No puc negar que un James Bond adolescent és l'arrissament del rínxol de les aventures d'espies juvenils. Jo hi estic enganxat i, finalment, m'he fet petar els sis primers volums de la sèrie. Imagineu un nen de 14 anys hipervalent, agent involuntari de l' MI6 britànic, carregat de gadgets inversemblants i involucrat en les més sorprenents aventures. Això és Alex Rider, un heroi adolescent que menys allitar-se amb femelles de torn (probablement per qüestions d'edat) fa tot allò que s'espera d'un Bond.

Publicada la setena novel.la i esperant la vuitena, (els anys no passen pel protagonista), els anglesos ja han fet la primera pel.lícula i han convertit el Horowitz en milionari. No us perdeu la pàgina web de la sèrie, on podeu fer-vos cinc cèntims de què estic parlant.
Com he llegit en alguna banda, és molt més guai llegir les aventures d'un espia adolescent que no pas les fantasies d'un mag adolescent...

Hyde & Seek, d'Ian Rankin

Continua la meva anglofília literària amb una novel.la negra, Hide and Seek, d'Ian Rankin. A mi, això de novel.la negra em resulta graciós (és per distingir-ho de novel.la rosa?)

La víctima és aquest cop un jove escocès drogoaddicte i l'investigador i/o detectiu és l'Inspector Rebus. L'acció passa a Edinburgh, una magnífica ciutat escocesa de la qual en Rankin ens explica el seu color més fosc.

M'ha agradat especialment el joc de paraules del títol. No hauria d'explicar que en aquesta història la paraula hide, el nom Hyde i la novel.la d'Stevenson Dr. Jekyll and Mr. Hyde són la clau de tot plegat. Sóc un afeccionat als jocs de paraules si aquests estan ben creats. Quina pèrdua si has tingut de llegir una versió doblada d'aquesta novel.la, la veritat.

Ian Rankin s'ha convertit en un venedor de llibres de primer ordre. Només he llegit els dos primers volums de la sèrie Rebus i ja he decidit que m'agrada més en Mankell. En Rebus em resulta creïble, però el Wallander el trobo més autèntic. Si fa no fa, la figura del detectiu pringat es repeteix en les dues sèries, i jo, suposo que com molts simples mortals, m'hi identifico massa sovint. Potser aquesta és la clau dels seus èxits.