Buzón de tiempo, de Mario Benedetti

Haig de reconèixer que no disposo de massa temps per a escriure sobre les coses que llegeixo. Algun cop, en temps de somnis ara perduts, pensava que algun dia em podria dedicar a fer-ho de forma seriosa. Ara, passo, ... passo de pensar-ho i passo de dedicar-m'hi. Aprofito una estona de dissabte al vespre per alleugerir aquesta inquietud i per parlar en veu baixa sobre Buzón de Tiempo de Mario Benedetti (El mejor remedio para los incurables de soledad).

Benedetti va morir l'endemà del meu aniversari d'aquest any. Des d'aquell dia vaig pensar en rellegir alguna cosa d'ell, algun llibre d'aquells que tinc il.localitzats en algun racó de la meva caòtica biblioteca. A principis d'estiu no esperava que Buzón de tiempo em tornés a impactar tant. El tema central , el gran leitmotiv de l'obra és la soledat, que en català endolcim en una paraula brutal: solitud. I des d'aquest tronc neix la gran arrel, tot endinsant-nos a l'essència, als diferents relats que constitueixen Buzón de tiempo. Una arrel que cerca diferents lectures de la solitud a partir de relats curts, alguns d'ells tan extraordinaris com El Diecinueve, Soñó que estaba preso, Con los delfines,...

Passo pàgina i continuaré amb les lectures d'aquest calurós estiu del 2009, tenint en compte, això sí, que un home que deia existo, luego pienso té, sens dubte, un lloc d'honor a les biblioteques que es preuïn de ser-ho.

Cicatriz, de Juan Carlos Sosa Azpúrua

El millor de tenir un blog personal de llibres, independent i lliure és que sempre pots dir el que penses, ja que no estàs lligat a res més que la teva consciència. Ho dic, perquè el fet de llegir autors veneçolans actuals compromesos políticament és un perill acadèmic. Per sort o per desgràcia, darrerament estic bastant allunyat de la realitat d'aquell país i puc permetre'm certes llicències com opinar sobre un llibre simplement per la seva qualitat literària o gust personal.

Cicatriz de Sosa Azpúrua és un llibre com a mínim interessant. Històries paral.leles entrelligades cap a un desenllaç comú és un recurs que m'agrada, no ho puc negar. He disfrutat moltíssim també amb els veneçolanismes prototípics, lingüístics i culturals propis de la societat del país.

M'ha sorprès la peculiar intriga de l'argument: una història d'espionatge entre la KGB, la CIA, la política i els manipuladors del poder econòmic mundial, tot barrejat i amanit amb tocs caribenys.

Els personatges principals representen la perfecció absoluta, pel meu gust, són com caricatures de la realitat. El mateix autor et diu que res és el que sembla... cert, els seus personatges són hel.lenístics, perfectes com a bons o com a dolents. Les dones en general són guapíssimes, voluptuoses i extremes. El personatge de la novel.la europea és més recargolat, més gris, més proper.

En tot cas, una lectura original, un pas endavant.

Walimai, un conte d'Isabel Allende

El nombre que me dio mi padre es Walimai, que en la lengua de nuestros hermanos del norte quiere decir viento...

(sobre l'home blanc que arriba) ...Cada uno de ellos era como un viento de catástrofe, destruía a su paso todo lo que tocaba, dejaba un rastro de desperdicio, molestaba a los animales y a las personas...

Waipulectura va fer una juguesca, el Joc de l'Àngel, en el qual atorgàvem una petita puntuació dels contes que treballàvem. Aquest fou el resultat:

* 22 punts, Walimai
* 14 punts, El Palacio Imaginado

* 13 punts, El Oro de Tomás Vargas,
* 10 punts, Vida Interminable.

...........

Walimai ens va agradar per la màgia que es desprèn de tot plegat. Una història d'amor i de mort salpebrada amb un polsim d'humor, realisme màgic, destí i fatalitat.

Walimai va ser el conte de Cuentos de Eva Luna que vam creure que era el més bonic. Nosaltres, com que no fem literatura acadèmica, sinó que senzillament ens distreu parlar de llibres i trobar-hi el veritable gust de les històries, hem decidit que Walimai és el conte més xulo. I tan tranquils...

Cuentos de Eva Luna, d'Isabel Allende (W. IX)

WAIPULECTURA IX

Toca Cuentos de Eva Luna, concretament treballarem:

* El Oro de Tomás Vargas,
* Vida Interminable,
* Walimai,
* El Palacio Imaginado.

El Programa previst:

1) El Joc de l'Àngel.
Els participants votarem l'ordre de preferències dels 4 contes. L'Àngel en farà el recompte i en treurà una petita conclusió.

2) Maite ens parlarà d'Isabel Allende.
Els principals trets biogràfics de l'autora xilena.

3) Carolina i Eva Luna.
A tall d'introducció literària, Carolina ens farà cinc cèntims del llibre Eva Luna.

4) Per ordre invers a les preferències farem un repàs estilístic, temàtic, ... i sobre l'argument dels quatre contes seleccionats.

Cadascú ha de dir la seva!

Waipulectura Virtual

Si algú de vosaltres ha arribat a aquestes línies i vol continuar jugant amb nosaltres, ho podeu fer contestant alguna de les preguntes:

1) Quin dels 4 contes t'ha agradat més?

2) T'agrada el Realisme Màgic propi de la literatura llatinoamericana?

Waipulectura V i VI

Territorio Comanche
d'Arturo Pérez-Reverte
i
Crónica de una muerte anunciada
de Gabriel García Márquez

Carolina i Àngel proposaven ahir obrir una llista de possibles llibres i escollir entre tots els lectors del grup aquells que més ens agraden. Amb el suport inestimable de Mr. Guinness i la Srta. Murphy's, la resta del col.lectiu hem acceptat la proposta i hem decidit començar a pensar...

De moment vàrem atorgar a Territorio Comanche la feliç distinció de Waipulectura V, així com a Crónica de una muerte anunciada la de Waipulectura VI.

_____________

Els Premis Guinness Primavera 2007 ha estat una altra de les històries que ens hem inventat. Farem una votació en plan Òscars de les nostres lectures... Víctimes com som dels savis consells de Mr. Guinness, la gresca està assegurada.

_____________

Podeu opinar, si voleu, sobre la nostra selecció de W.V i W.VI:

*Us agrada en Reverte i els seus Alatristes?

*Què tal García Márquez i el seu llibre Crónica de una Muerte Anunciada, considerat pels qui entenen, el millor llibre del segle XX escrit en llengua castellana?