Norman Mailer (1923 - 10/11/2007)

Queremos la guerra porque necesitamos una guerra existosa como una especie de rejuvenecimiento físico.

Hay otros factores para utilizar nuestras destrezas militares, menores pero no faltas de importancia. Esas razones son aliviarnos del actual padecimiento del hombre blanco norteamericano.

Siempre sabemos mucho más de lo que pensamos, si no, no podríamos ser escritores.

Culture's worth huge, huge risks. Without culture we're all totalitarian beasts.

Considero la pobreza como algo obsceno. Y creo que la teoría de que el mercado libre se encargará de todo es un absurdo y una obscenidad más. El llamado mercado libre de lo que se preocupa es de enriquecer a las corporaciones más poderosas. Creo que la última tendencia del mercado libre es que los pobres sean aún más pobres.
In America few people will trust you unless you are irreverent.
Ningún burgués vacilará en coger un dólar, aun cuando la persona con la que trata no le resulte simpática.
las grandes novelas están más cerca de la existencia que los propios hechos

I hate everything which is not in myself.
El éxito es sólo la mitad de bonito cuando no hay nadie que nos envidie.
Hay una ley de vida, cruel y exacta, que afirma que uno debe crecer o, en caso contrario, pagar más por seguir siendo el mismo.
La revolución feminista ha convertido a la mujer en ese tipo de hombre que a mí me entristecía cuando era joven, ese que tenía que trabajar de nueve a cinco de manera aburrida y nunca era dueño de su destino. Ahí es donde acabó su revolución, su asalto al poder.
La función del socialismo es elevar el sufrimiento a un nivel más alto.
The natural role of twentieth-century man is anxiety.
yo siempre me he considerado más bien un conservador de izquierdas

Agatha Christie (W. XIII)

Una nova edició de Waipulectura, la número XIII. Aquest cop vàrem visitar una estranya illa de la costa anglesa, Soldier Island, on 10 víctimes van caient una a una en una trepidant història de misteri.
And then there were none, I llavors no en quedà cap o Diez Negritos és una novel.la de misteri que no deixa insatisfet a ningú.
Penso que Agatha Christie fa una feina espectacular.
Només cal veure com crea una història a partir d'un poema, Ten Little Indians, segueix fil per randa l'argument del poema i ho lliga tot en un encaix perfecte argumental i estructural.

***
Carmen va parlar de l'autora, després de llegir-se l'Autobiografia d'Agatha Christie; Carolina ens va fer cinc cèntims de The Mousetrap, l'obra de la Christie que porta 55 anys en cartell a Londres; Lídia va donar quatre dades sobre sobre les pel.lícules que s'han fet d'aquesta novel.la; Josefina va fer-nos una versió dels Ten Little Indians en anglès, i, tots plegats vàrem debatre, dialogar i sopar amb l'inestimable ajut de Mrs. Heineken, patrocinadora oficiosa d'aquest acte literari de divendres vespertí.

***

Però això no és tot!

Vàrem decidir que ens agrada Agatha Christie!

I a tu?

Quina és la teva novel.la favorita de misteri?

Tens alguna d'Agatha Christie que t'entusiasmi?

Waipulectura XII

Waipulectura XII va ser Animal Farm, Rebelión en la Granja. Un llibre del genial George Orwell que va impressionar-nos i va donar peu a cinc hores de debat i col.loqui. Aquest cop vàrem tenir el següent programa:

1. Introducció històrica. Maite ens va fer cinc cèntims de la Revolució Russa i ens va transportar a a principis de segle XX. Un viatge històric necessari.

2. Àngel va recordar-nos el perfil biogràfic de Lenin.

3. Carolina va repassar la biografia d' Stalin.

4. Carmen va parlar de Trotski, un altre dels personatges destacats.

5. A Lídia li va tocar explicar-nos el genial autor anglès George Orwell.

6. I entre tots vam comentar la gran al.legoria creada a la faula d'Orwell, Animal Farm.

All animals are equal, but some animals are more equal than others.

Corrupció, poder, propaganda, decepció, injustícia, animalisme, manipulació, tirania, lleialtat, Rússia, avui en dia, treball, explotació, consciència, utopia, opressió, masses, burocràcia, ignorància, igualtat, beneficis, paròdia, individualisme, policia, abús, distorsió, diplomàcia, conformitat, jerarquia, classe, ...Power tends to corrupt, and absolute power corrupts absolutely (Lord Acton)

Four legs good, two legs bad.

Waipulectura XI

La leyenda del Santo Bebedor

de Joseph Roth

Sessió extraordinària de Waipulectura en el seu episodi número 11. Aquest cop hem viatjat a l'Europa Central de principis del segle XX de la mà de la nostra amiga i guia Carmen.

Quina zona més embolicada era aquella i què difícil va ser pel jove Roth ubicar-se a la vida!

Bé, vàrem situar l'autor geogràficament i vàrem repassar la seva biografia. Després vam fer un petit debat sobre el pròleg de Carlos Barral, el qual era quasi tan interessant com el llibre de Roth, i, finalment, vam comentar La leyenda del Santo Bebedor.

Bon vi, bon sopar, bona companyia i interessant llibre.

Gran vetllada literària.

Els 10 primer Waipulectures

Aquests són els llibres que hem treballat i disfrutat aquests mesos:

1. The Boy in the Striped Pyjamas (John Boyne)

2. Novecento (Alessandro Baricco)

3. El Inquilino (Javier Cercas)

4. Much Ado abut Nothing (W. Shakespeare)

5. Territorio Comanche (Pérez-Reverte)

6. Crónica de una muerte anunciada (García Márquez)

7. La familia de Pascual Duarte (CJ Cela)

8. The No. 1 Ladies' Detective Agency (McCall Smith)

9. Cuentos de Eva Luna (Isabel Allende)

10. The Great Gatsby (Scott Fitzgerald)

Després d'unes setmanes sense Waipulectura, tornem al nostre club de lectura amb més força que mai. Aquest és el programa previst:

11. Un cara a cara entre 2 contes (encara per escollir)

12. And then there were none -Deu Negrets (Agatha Christie)

13. Animal Farm (Goerge Orwell)

Inaugurem també Waipulectura Juvenil amb La Ciudad de las Bestias d'Isabel Allende, on cinc joves tarragonins inicien un projecte literari que esperem sigui exitós. Donem la benvinguda als nois i noies Carlos, Mari Carmen, Albert, Raquel i Núria, d'edats compreses entre 13 i 15 anys.

Ànims i a llegir!

Metàfora de l'esperança inútil

Waiting for Godot és la història de dos homes que esperen Godot, un misteriós personatge que no arribarà mai. D'aquesta espera en sortirà la rutina, el dia a dia, el tedi de l'existència humana...
L'autor de la tragicomèdia és l'irlandès Samuel Beckett, premi Nobel de Literatura l'any 1969.

–¿Y si nos arrepintiéramos?
–¿De qué?
–Hombre! No hace falta entrar en detalles.
–¿De haber nacido?...

Però qui o què és Godot?
if by Godot I had meant God I would have said God, and not Godot (S. Beckett)

Vladimir: ¡Qué! ¿Nos vamos?
Estragon: Sí, vámonos.
No se mueven.
...una metáfora de la esperanza inútil. (Vázquez Montalbán)

escribo porque la vida es una tragicomedia, hay que vivirla y contarla, mientras esperamos por Godot (o no)

Waiting for Godot és també el nom d'un bloc personal...

Este post está dedicado a nuestra amiga de waiting for Godot.

Leímos y profundizamos un poco este libro tan peculiar y excelente.

Y mientras esperamos algo de la vida que no sabemos exactamente que es tuvimos la suerte de encontrarnos con una persona muy especial que nos espera en Amsterdam . Allí nos vemos amiga!

Un besote para ti y gracias"

Carolina, Joan y Joan Jordi

W X: The Great Gatsby

Diuen que Francis Scott Fitzgerald va acabar bevent 200 cerveses al dia. L'home, òbviament va morir alcoholitzat al damunt de la seva màquina d'escriure als 44 anys. Scott Fitzgerald va escriure The Great Gatsby l'any 1922, en una època marcada pel decliu del somni americà dels anys 20.

El somni americà, originalment basat en el descobriment i recerca de la felicitat, s'havia convertit en una època de prosperitat sense precedents, dels excessos materials, el cinisme, l'avarícia i la recerca superficial del plaers. En Fitzgerald els va deixar ben retratats a tots i es va inventar The Great Gatsby.

Waipulectura X: The Great Gatsby

1) El Joc del llibre del dia consistia en definir amb una paraula cada un dels personatges de la història. Va estar bé, ja que cadascú va dir la seva amb una important dosi de varietat.

2) Lídia ens va explicar una mica els pormenors de la pel.lícula The Great Gatsby, dirigida per Jack Clayton i amb guió cinematogràfic de Francis Ford Coppola. Els actors són els de la foto: Robert Redford i Mia Farrow.

3) Àngel va explicar-nos la vida i miracles d'aquest autor tan interessant, en Francis Scott Fitzgerald. Vàrem decidir que a partir d'ara, un de nosaltres faria comentaria la biografia de l'autor en qüestió cada cop que parléssim d'un llibre.

4) Joan va explicar què va ser el decliu del somni americà durant els anys 20.

5) Finalment vàrem conversar durant 3 hores sobre el llibre. Va ser una conversa genial, regada amb Raimat Abadia i ensucrada amb galetes d'aquelles d'assortiment divers que agraden tant a la canalla. Evidentment, el sopar i la vetllada van ser com el llibre, excel.lents.

Walimai, un conte d'Isabel Allende

El nombre que me dio mi padre es Walimai, que en la lengua de nuestros hermanos del norte quiere decir viento...

(sobre l'home blanc que arriba) ...Cada uno de ellos era como un viento de catástrofe, destruía a su paso todo lo que tocaba, dejaba un rastro de desperdicio, molestaba a los animales y a las personas...

Waipulectura va fer una juguesca, el Joc de l'Àngel, en el qual atorgàvem una petita puntuació dels contes que treballàvem. Aquest fou el resultat:

* 22 punts, Walimai
* 14 punts, El Palacio Imaginado

* 13 punts, El Oro de Tomás Vargas,
* 10 punts, Vida Interminable.

...........

Walimai ens va agradar per la màgia que es desprèn de tot plegat. Una història d'amor i de mort salpebrada amb un polsim d'humor, realisme màgic, destí i fatalitat.

Walimai va ser el conte de Cuentos de Eva Luna que vam creure que era el més bonic. Nosaltres, com que no fem literatura acadèmica, sinó que senzillament ens distreu parlar de llibres i trobar-hi el veritable gust de les històries, hem decidit que Walimai és el conte més xulo. I tan tranquils...

Cuentos de Eva Luna, d'Isabel Allende (W. IX)

WAIPULECTURA IX

Toca Cuentos de Eva Luna, concretament treballarem:

* El Oro de Tomás Vargas,
* Vida Interminable,
* Walimai,
* El Palacio Imaginado.

El Programa previst:

1) El Joc de l'Àngel.
Els participants votarem l'ordre de preferències dels 4 contes. L'Àngel en farà el recompte i en treurà una petita conclusió.

2) Maite ens parlarà d'Isabel Allende.
Els principals trets biogràfics de l'autora xilena.

3) Carolina i Eva Luna.
A tall d'introducció literària, Carolina ens farà cinc cèntims del llibre Eva Luna.

4) Per ordre invers a les preferències farem un repàs estilístic, temàtic, ... i sobre l'argument dels quatre contes seleccionats.

Cadascú ha de dir la seva!

Waipulectura Virtual

Si algú de vosaltres ha arribat a aquestes línies i vol continuar jugant amb nosaltres, ho podeu fer contestant alguna de les preguntes:

1) Quin dels 4 contes t'ha agradat més?

2) T'agrada el Realisme Màgic propi de la literatura llatinoamericana?

Waipulectura VIII

... Los cementerios son testigos silenciosos del cambio explosivo que el SIDA ha causado en la sociedad de Botswana: en la última década, la esperanza de vida ha bajado en picado, de 65 años a apenas 39.
Las inscripciones en las lápidas son una sombría advertencia:
Nacido en 2004. Muerto en 2004...
(Unicef)

Botswana: un país amenaçat per la SIDA

Aquest divendres el grupet de Waipulectura ens vàrem reunir per parlar del llibre d'Alexander McCall Smith The No. 1 Ladies' Detective Agency, La Primera Agència de Dones Detectives.

Un llibre de ficció que ens va introduir a una realitat aclaparadora. Tot va començar quan vam decidir ubicar el país geogràficament, socialment i culturalment...

i, ens vam trobar amb això:

Botswana és un país literalment amenaçat per la SIDA, on 350.000 dels 1.765.000 habitants (Unicef 2005) són portadors del virus de la SIDA. I no us ho perdeu, l'esperança de vida al nèixer, segons estadístiques encara més actualitzades de la UNICEF, és de només de 34 anys!

Repeteixo, perquè no m'ho acabo de creure...

34 anys d'esperança de vida al nèixer

Les causes de la tragèdia les podem trobar en una altra excel.lent pàgina de UNICEF, on ens expliquen, entre altres coses que el 38% de les dones embarassades són portadores del fatal virus. Sabeu que significa això?

**

Senzillament, el títol d'aquest post:

Nascut el 2004. Mort el 2004.

Foto:

Crédito: Kristy Siegfred/IRIN News

Twana Dlamin, portadora de VIH de Botswana

****

Hasta ahora Botswana ha sido uno de los países más prósperos de África. Su enorme riqueza procedente de los diamantes y su estabilidad política lo han convertido en un país favorito para los inversores. Desde lejos, es ajetreado, luminoso y cohesionado. El SIDA puede poner en jaque el bienestar que hasta el momento ha disfrutado el país. (Unicef)

****

...el senyor J.L.B. Matekoni es mirava Mma Ramotswe en la fosca. Es mirava la dona que ho era tot per a ell: la mare, l'Àfrica, la saviesa, la comprensió, les carabasses, el pollastre, l'olor d'alè dolç de les vaques, el cel blanc sobre l'espinar sense fi, i la girafa que plorava i donava les llàgrimes a les dones perquè pintessin les cistelles."Ai, Botswana, el meu país, la meva terra!"...

Alexander McCall Smith. La Primera Agència de Dones Detectives.

W VII: La Familia de Pascual Duarte (C.J. Cela)

El 1942, un Camilo José Cela de 26 anys publicava una obra mestra. Personalment aquest personatge em queia malament, de fet, fatal. Quan Carmen va dir-nos La Familia de Pascual Duarte, vaig deixar-me portar pel mal rotllo del Cela i vaig pensar que potser no m'agradaria recordar la seva obra. Després de llegir i parlar sobre aquest llibre amb els amics de Waipulectura, faig un acte de contricció i penso que en Cela era un molt bon escriptor. No es tracta de valorar un escriptor per com et cau o et deixa de caure, perquè llavors entres en una valoració de la persona que no ve al cas. La Familia de Pascual Duarte és un llibre que si te'l treballes una mica acabes al.lucinant...

Waipulectura VIII ens durà cap a Botswana de la mà de l'Alexander McCall Smith i el seu The No. 1 Ladies' Detective Agency.

W II: Crónica de una muerte anunciada

Camilo José Cela i La familia de Pascual Duarte han estat escollits per al proper estudi-conversa de Waipulectura, el número VII. Farem la trobada a principis de juliol! Estimats amics, vagin anotant-ho a les seves agendes!

El passat dissabte vàrem celebrar la nostra reunió literària de Waipulectura VI, aquest cop regada amb deliciosos esperits de la comarca de Carinyena (Gràcies Maite). El Crónica de una muerte anunciada va donar molta feina i conversa entre els companys del grup. Us deixem unes frases inquietants:

"Divina Flor...se sabía destinada a la cama furtiva de Santiago Nasar"

"Los hermanos fueron criados para ser hombres"

"Cualquier hombre será feliz con ellas, porque han sido criadas para sufrir"

"No oyeron los crímenes del pueblo entero, espantado de su crimen"

"Lo matamos, pero somos inocentes ante Dios y ante los hombres"

Waipulectura V i VI

Territorio Comanche
d'Arturo Pérez-Reverte
i
Crónica de una muerte anunciada
de Gabriel García Márquez

Carolina i Àngel proposaven ahir obrir una llista de possibles llibres i escollir entre tots els lectors del grup aquells que més ens agraden. Amb el suport inestimable de Mr. Guinness i la Srta. Murphy's, la resta del col.lectiu hem acceptat la proposta i hem decidit començar a pensar...

De moment vàrem atorgar a Territorio Comanche la feliç distinció de Waipulectura V, així com a Crónica de una muerte anunciada la de Waipulectura VI.

_____________

Els Premis Guinness Primavera 2007 ha estat una altra de les històries que ens hem inventat. Farem una votació en plan Òscars de les nostres lectures... Víctimes com som dels savis consells de Mr. Guinness, la gresca està assegurada.

_____________

Podeu opinar, si voleu, sobre la nostra selecció de W.V i W.VI:

*Us agrada en Reverte i els seus Alatristes?

*Què tal García Márquez i el seu llibre Crónica de una Muerte Anunciada, considerat pels qui entenen, el millor llibre del segle XX escrit en llengua castellana?

Waipulectura IV: Reescalfar allò vell

Molta gent creu que és una vergonya no conèixer la darrera obra de l'autor més recent, mentre deixen durant tota la seva vida que les velles relíquies siguin sent relíquies, sense adonar-se que molt del més nou i preferit no és més que allò vell reescalfat ràpidament i servit com a nou.
Hermann Hesse a Lectures per a minuts

Presentem Waipulectura IV: Much Ado About Nothing per William Shakespeare

Waipulectura III: El Inquilino

Javier Cercas va escriure un relat breu força temps abans que Soldados de Salamina, el llibre que el va col.locar en les llistes dels autors més venuts. El Inquilino, escollit per Lídia, passa a ser Waipulectura III...

Vetllada intensa al Kennedy's ... El Novecento del Baricco no ha decebut en absolut i ens ho hem passat de primera.

Ens quedem amb aquesta frase:

"ja ho he vist tot, tranquil, mai més tornaré a ser infeliç"

Waipulectura II: Novecento

La Junta Directiva d'Emergència de Waipulectura (és a dir, tots menys Carmen i Maite, perquè no hi eren) ha decidit convocar els seus membres associats i associades pel proper dimecres o dijous de la setmana vinent. La conversa girarà al voltant del Novecento d'Alessandro Baricco i tindrà lloc al Kennedy's, on, un cop més, Mr. Guinness ja ha confirmat la seva assistència.

Esperem Carmen que hagis aconseguit el llibre o bé ja te'l passarem, ja que ara per ara disposem de 2 exemplars.

Per altra banda, Lídia i Àngel són els encarregats de proposar Waipulectura III, informació que serà anunciada en un comentari d'aquest post.

Opinions i propostes seran ben rebudes.

Waipulectura I

Rosana, Maite, Carolina, Àngel, Lídia, Carmen i Joan com a éssers pensants i Art Guinness com a empresari cerveser, vàrem crear ahir una nova societat de tast literari: Waipulectura. La seu social de l'entitat és el pub Kennedy's de Tarragona, pub irlandès del qual som parroquians habituals.

Waipulectura I, The Boy in the Striped Pyjamas, proposat per Carolina, va ser el protagonista de la nostra xerrada, col.loqui, debat o com li vulguem dir. No desvetllaré ara els misteris d'aquesta bonica història, però en destacaria el valor humà que es denvolupa magistralment: l'amistat.

Rosana proposava com a Waipulectura II Novecento d'Alessandro Baricco. Esperem celebrar en breu el corresponent debat. De moment, molt contents amb l'experiència i amb el llibre de John Boyne. Si algú de vosaltres l'ha llegit, ens encantaria conèixer la vostra opinió.