El diamant de Jerusalem, de Noah Gordon

Anys enrera, quan vaig llegir la trilogia d'en Noah Gordon, El Metge, Xaman i La Doctora Cole, vaig deixar pendent atacar dos o tres volums més del mateix autor. Recordo l'apassionada conversa amb el meu company Antonio Rosillo, allà a la fàbrica, tot discutint quin dels tres ens havia agradat més. Crec que vaig fer una gran amistat literària amb el Sr. Máquina, com li deia jo...

No obstant, el llibre que he consumit en tres dies ha estat El diamant de Jerusalem. He anat a parar aquí gràcies a l'embolcall temàtic del darrer Waipulectura sobre Amos Oz i la cultura jueva. De fet, no hi ha manera que trobem el dia idoni que ens vagi bé a tots plegats, una situació que està portant-me a la documentació més gran que mai he fet per a una sessió de de Waipulectura.

El diamant de Jerusalem és la novel.la ideal per a acalorats dies d'estiu. Tu t'asseus a la fresca a la Plaça del Rei, et demanes una orxata, vas passant pàgines i més pàgines i ni t'adones que t'acabes de carregar mig llibre.

La novel.la no és gran cosa, la veritat. M'ha recordat bastant l'estil del Gordon de les altres novel.les de metges, encara que ara canviem de professió i col.loquem un especialista en diamants. Òbviament, el protagonista és un jueu, el qual fa una espècie de viatge emocional a Israel, retroba els seus orígens i torna a la seva Nova York natal. Vaig trobar molt més xulos els llibres de la sèrie dels metges Cole, la veritat.

De tot plegat n'he extret un interessant aprenentatge: l'estat d'Israel té 6 milions d'habitants i als Estats Units viuen uns altres 6 milions de jueus. Dotze dels tretze milions de jueus són ciutadans d'Israel o són nord-americans, dos milions dels quals viuen a Nova York.

En resum, la meitat dels jueus són nord-americans i l'altra meitat són israelians. T'ho miris com t'ho miris, no és el mateix una cosa que l'altra. I no obstant, tots van a una...

La bicicleta de Sumji, d'Amos Oz

Properament farem Waipulectura XVII i agafarem les maletes intel.lectuals per a fer un espècie de viatge a Jerusalem del 1947. Aprofitant tot plegat, ahir vaig acabar d'escriure una Guia de Lectura de La bicicleta de Sumji, de l'escriptor israelià Amós Oz. No era la meva intenció, però quan vaig veure que per internet poca cosa s'hi podia trobar, vaig aprofitar la meva energia sense aturador i, vinga, ja tinc guia! No és res de l'altre món, però em fa il.lusió pensar que he fet alguna cosa mínimament creativa en aquest meravellós àmbit de la literatura.

Per tal de documentar-me bé, he repassat l'autobiografia de l'autor, Una historia de amor y oscuridad, on en un volum de 775 pàgines t'actualitzes i t'empapes a base de bé de la cultura, la història i de la religiositat de l'estat d'Israel durant el segle XX. Un llibre essencial si es vol entendre bé la història d'en Sumji i la seva transformació. També m'ha semblat fonamental la lectura de Mi querido Mijael, una altra obra brutal del mateix autor i que cito en un post anterior.

La bicicleta de Sumji és un llibre extraordinari, agredolç, de molta qualitat, recomable. He llegit alguna opinió on el titllen de senzillet, facilito, ... bé, és clar, està considerat un llibre pràcticament infantil. Potser tenen raó, sí, però un llibre que et parla del concepte filosòfic del canvi, de l'esperança com a recurs, de la supervivència com a objectiu, del descobriment de l'amor i els altres sentiments que amb ell et transformen com a ésser,... no sé, potser té un pam més de profunditat del que alguns es pensen.

La meva experiència amb La bicicleta de Sumji ha estat força positiva. El protagonista creix emocionalment rodejat en un món exterior aclaparant. La vida canvia, el món canvia, allò que avui és així demà és això...

...i anar fent i tornant a començar.

Ender's Game, d'Orson Scott Card

So the whole war is because we can't talk to each other
La novel.la de la complicitat amb el meu fill Hazael és El Joc d'Ender. Fa anys vàrem llegir tots dos aquesta fascinant història que encara fem servir per fer-la petar una mica. El record de tot plegat ha fet que retornés a aquest clàssic de la literatura de ciència ficció i, la veritat, val realment la pena repassar aquesta novel.la de quan en quan.
Em deia un alumne que la guerra existeix perquè hi ha molta gent en contra de la pau. Ara tenim una altra versió del perquè de la guerra: no podem parlar entre nosaltres...

Jo em pregunto, qui ens ho impedeix?

Però de veres volem parlar?

I ens escoltarem entre nosaltres?

"Individual human beings are all tools, that the others use to help us all survive."

A hores d'ara no és un descobriment que les persones som com peces d'un gran joc i que aquí el que val és sobreviure. Resulta interessant aquesta idea de l'Scott Card: els individus som tots eines que els altres utilitzen per a ajudar-nos a tots a sobreviure...

"There is no teacher but the enemy."

I que bona aquesta frase, la qual jo lliurement traduiria per No hi ha millor professor que l'enemic.

Un enemic que pot voler dir moltes coses.

Un enemic que t'espavila.

Un enemic que podria ser un mateix.
Un enemic amic?

Mi querido Mijael, d'Amos Oz

Ràpidament incloc en aquesta llista de lectures acalorades Mi querido Mijael, de l'autor israelià Amos Oz. Es tracta de la meva primera lectura no anglòfila d'aquest recull, però el tema s'hi escau i força.

La setmana vinent tenim Waipulectura XVII amb La bicicleta de Sumji i jo m'he recreat llegint una lectura del mateix autor que més o menys s'ubica al mateix lloc i a la la mateixa època, el protectorat britànic a Jerusalem durant el 1951.

Oz escriu la seva primera novel.la creant un personatge femení, escrivint en primera persona en nom d'una dona i fent un esclat de les seves emocions. Es tracta d'una novel.la de sentiments purs, depressius i inexplicables.

Jana escriu perquè les persones que estima han mort...

Jana no pot deixar de pensar, no pot dirigir la seva vida perquè la vida la dirigeix a ella. Jerusalem és un espai trist, d'una tristesa feixuga que acompanyarà la Jana en un viatge a través del seu imaginari i de la seva realitat. És el Jerusalem de Sumji, el de la bicicleta i el de Waipulectura XVII.

M'he anat de la bola, però aquesta ha estat una lectura insuportable. M'he trobat amb una lectura de sacrifici, no de plaer. Amos Oz m'ha obligat en aquest llibre a llegir entre línies, m'ha fet repetir paràgrafs sencers, m'ha volgut explicar en paraules els sentiments d'una dona israeliana dels anys 50..., però, Amos, home, com t'has atrevit a fer això en una primera novel.la el 1968 i quan just tenies 30 anys?

I jo, que volia documentar-me per a una altra lectura, m'he trobat amb una espantosa peça de literatura de la bona, d'aquelles que dius, ole xaval!

Sense and Sensibility, per Jane Austen

Estar a l'atur no m'agrada gens. No obstant això, potser que estant a l'atur sí que tens un pèl més de temps per a fer bogeries acadèmiques. Aquest cop he complert un petit somni intel.lectual: llegir-me Sense and Sensibility.

Quan era un estudiant universitari volia llegir-me tots els llibres possibles, especialment els clàssics. Amb el temps he creat una biblioteca espectacular de llibres clàssics que no he llegit mai.
Per a llegir Sense and Sensibility cal tenir energia i molta força de voluntat. Passes hores i amb prou feines has aclarit un capítol. Jane Austen només tenia 20 anys quan va acabar aquesta novel.la l'any 1795. Es diu ràpid, 1795, en aquells temps, sí,... aquells de la Revolució Francesa...

I ara faré la meva impresentable crítica sobre la novel.la.
En primer lloc m'ha sembla una història llarguíssima, eternament inabastable.
Destaco en segon lloc el retrat de l'alta societat anglesa de l'època en qüestió. Quina colla de miserables interessats i egoistes! El problema és que la novel.la de matrimonis no és el meu fort i menys la dels interessos econòmics.
Diuen els crítics que aquesta és una novel.la de passions humanes. Potser ho és, però jo sóc més sensible als patiments humans que no pas a les passions del m'estima o no m'estima.
També critiquen els grans crítics el final de la història. Aquesta sí que trobo que és una crítica impresentable. Si analitzes una mica la novel.la, la veritat és que no s'entén massa com s'acaben casant tots plegats.
Però què voleu que us digui, avui en dia tampoc s'entenen massa els casaments de molta gent...