1. Una pantera en el sótano, d'Amos Oz
2. A most wanted man, de John Le Carré
3. La Biblia de Barro, de Julia Navarro
4. El Rabino, de Noah Gordon
5. Chase, de Dean Koontz
6. Unto Death, d'Amos Oz
7. The Reader, de Bernhard Schlink
8.The Lost Symbol, de Dan Brown
9. When the lion feeds, de Wilburn Smith
31 d’agost 2010
9. When the lion feeds, de Wilburn Smith
9 llibres!
Unes 4.000 pàgines en una mica més de dos mesos.
Ara toca la feina, els estudis i el no tenir temps per llegir. Llàstima.
En tot cas, ha acabat l'estiu i ho he fet amb la primera de les històries de Wilbur Smith, When the lion feeds. Feia temps que anava darrere la sèrie dels Courtneys, una saga familiar de la qual fa 40 anys que brollen històries. Haig de reconèixer que m'ha encantat el llibre, ja que, val a dir, l'atmosfera és del tot original per a mi: l'Àfrica de finals del segle XIX. La sèrie continua, però emtemo que no podré seguir-la massa.
Només del títol ja es pot treure petroli. Quan el lleó s'alimenta, sempre hi ha una víctima, un que ha mort. El rei de la selva no té la culpa de la mort de la presa. Així és la vida de Sean, el protagonista de la història, l'altre rei de la selva. Pot anar en contra de la seva natura i no fer mal als altres? El lleó podria deixar de matar, però deixaria de ser el lleó i, per tant, el rei deixaria de ser rei. La història gira al voltant d'aquesta idea i et fa sentir remordiments com a lector. El protagonista és un home que avança per la vida fent mal a aquells que més estima. Sempre recapacita i resol el malentès, però fa tard. Així perdrà la família, el seu millor amic i, finalment, la seva dona. És un llibre tràgic, real i una mica exagerat, però t'atrapa.
Etiquetes de comentaris:
Literatura africana
27 d’agost 2010
8. The Lost Symbol, de Dan Brown
Quants records em porta Brighton...
Bé, entre mans porto el darrer Dan Brown, El Símbol Perdut. Robert Langdom ataca de nou amb els seus superpoders d'heroi arqueològic. Si aquest home vingués a Tarragona, el tio descubriria d'immediat un codi hipersecret de la catedral metropolitana i primada que ens portaria a una secta enigmàtica supersecreta de romans, els quals encara conserven una peça ultrapoderosa que ens salvarà a tots en una propera dimensió. Però no, el tio no vindrà a Tarragona, no té temps. Resulta que està a Washington buscant la manera de trobar tots els secrets dels maçons i les seves piràmides inconcluses de poders. Carai el Langdom, quin home més actiu...
Bé, una bona lectura d'estiu, per què negar-ho! Passes les pàgines, t'assabentes de particularitats maçones i et distreus. Què més vols? I a més, en aquesta surt el Tom Hanks!
Etiquetes de comentaris:
Literatura Nord-americana
26 d’agost 2010
7. The Reader, de Bernhard Schlink
La veritat és que no anava a llegir The Reader, però a Anglaterra sembla que de vegades els llibres els regalin. Com a mínim aquest el venien a 2 Pounds... La qüestió és que ja en el seu moment vàrem fer el debat de la pel.lícula amb el grup del Waipulectura, i tenia ganes de llegir alguna cosa més original. Un cop més, però, la literatura supera el cinema. El llibre de l'Schlink deixa en evidència la pel.lícula!
El problema habitual de veure el film abans de llegir-te un llibre és que no t'imagines els personatges, ja saps qui són... Tota l'estona tenia la Kate Winslet al cervell. Però bé, què hi farem!
Etiquetes de comentaris:
Literatura alemanya
25 d’agost 2010
6. Unto Death, d'Amos Oz
Continuant amb el que deia sobre la literatura hebrea, la política i el judaisme, jo sóc una persona de costums particulars. Unto death és el vuitè llibre d'Amos Oz que llegeixo, el segon d'aquest estiu. Es tracta d'un volum doble, on dues històries tenen la mort com a protagonista. Uf, la mort com a personatge principal! No està malament la idea, però no és el meu tòpic preferit.
La primera és una història de caire medieval, Crusade. El prenc com una reivindicació històrica sobre la criminal persecució del judaisme al llarg de la història, especialment a l'Edat Mitjana i per part dels cristians. En nom de les religions, l'ésser humà justifica tot tipus de carnisseries. Curiosament totes les religions tenen en comú en la seva essència l'amor als altres... anem bé.
Pel que fa a la segona història Late Love, tenim a les mans un passeig en solitari cap a la mort, el comiat a una vida. La mort com a fi a la quotidianitat, el fet de reconèixer-ho en primera persona. És un moment d'extrema contundència a la vida, el saber que s'acosta el teu final... dóna mal rotllo, però és un tema que existeix. L'Oz és valent i com sempre, toca el voraviu.
Etiquetes de comentaris:
Literatura Hebrea
5. Chase, de Dean Koontz
El primer dels llibres que em vaig comprar a Anglaterra durant aquestes vacances va ser Chase, de Dean Koontz. Em va costar 2 Pounds i la compra va ser a Greenwich, en una bookshoop d'aquelles amb preus ajustadets. Va ser el primer dia de l'estada i, aquella mateixa nit, a l'hotel, ja passava pàgines. Anys anteriors ja havia vist que Dean Koontz era bastant conegut a Anglaterra. No era una mala idea, a més a més, sent aquest llibre el primer que va escriure en Koontz.
Un crim. Una novel.la que ells en diuen Crime. Un mort, un testimoni, un antiheroi (heroi en el fons), una policia poc fiable, i allò típic del no, a la policia no hi podem anar. Una història curta, ràpida, entretinguda i pel.liculera. El dolent del film el vaig trobar lamentable. El millor, una lectura en anglès prou senzilla i útil pel moment.
Etiquetes de comentaris:
Literatura Nord-americana
4. El Rabino, de Noah Gordon
Començo a estar una mica fart que es barregi cultura jueva amb la política de l'estat d'Israel. Jo sóc un simple català i un apassionat de la cultura hebraica, no cal fer més reflexions. Per tant, vaig a la meva i quasi que acabo la totalitat dels llibres del Noah Gordon.
El Rabino és com El Metge però enlloc de medicina parla de judaisme. Una història que gira al voltant d'una família, uns afers més o menys típics i uns salts cronològics en el temps. A simple vista, la cosa no mata. Però jo estava buscant passar pàgines amb alegria i gaudir al màxim amb una temàtica que m'entretingués. I amb El Rabino tenia els ingredients adequats i, per tant, mitja feina feta. Finalment, cal dir que el llibre em va agradar i que l'objectiu es va assolir. El problema és que en el fons el vaig trobar poc original, no sé, com si li faltés alguna cosa que digui: carai, aquest llibre no l'oblidaré...
Etiquetes de comentaris:
Literatura Hebrea
Subscriure's a:
Missatges (Atom)