Inferno, de Dan Brown

La darrera de les lectures del 2014 és Inferno de Dan Brown. De fet era una lectura d'aquelles d'estiu, però es va quedar sorprenentment  enganxada a falta d'un centenar de pàgines, bàsicament a causa del relatiu interès que aquesta història em despertava. Després, val a dir, que el desenllaç m'ha semblat bastant millor del que em pensava i encara puc fer una valoració prou positiva. Destaco tres dels temes que en Dan Brown treu a relluir a Inferno: la sobrepoblació mundial, l'enginyeria genètica i la literatura dantesca. De la resta m'oblidaré i quan arribi la pel·lícula ja la veurem. No es pot negar que l'autor té imaginació i sap lligar el fet històric, el literari i Hollywood en una barreja intel·ligent, encara que, pel meu gust, estem davant d'un argument que em sona, poc original i certament, insubstancial. Em quedo amb la distracció lectora, les reflexions filosòfiques i la lectura en un anglès bastant assequible.  

August Heat, d'Andrea Camilleri

Bé doncs, August Heat d'Andrea Camilleri, un llibre comprat a l'estació de Fort William (Escòcia) el passat estiu, llegit pràcticament tot durant el mateix agost i acabat avui 21 de desembre després dels festivals de Nadal de l'escola. Fantàstica manera de practicar l'anglès endinsat en una història estiuenca envoltada de misteris i protagonitzada pel comissari Montalbano. Reconec que després de dos o tres mesos de parada tècnica he hagut de recuperar la memòria de forma urgent. Ha estat senzill, ja que la història no és especialment complicada i l'elenc de personatges no és gaire extens. Els paratges de la costa italiana desprenen realment calor i pura essència estival. El més interessant ha estat, sens dubte, l'estratègia per a caçar l'assassí i la seva suposada auto inculpació. La trama policial i la tasca d'investigació per a resoldre el cas són d'una simplicitat alarmant. Haig de reconèixer, però, que la reflexió final que realitza el mateix Montalbano i el desenllaç final de la història són impactants. 

Una verdad delicada, de John le Carré

Reconec que llegir John le Carré en castellà és com llegir Pérez Reverte en francès, però bé, vaig aconseguir aquest exemplar molt econòmic i vaig decidir tirar pel dret. Ja fa força dies que vaig acabar Una Verdad Delicada, el qual va acompanyar-me durant les meves caminates d'estiu per aquests camins de Déu. Ha coincidit que aquesta setmana hem anat al cinema a veure El hombre más buscado, la versió cinematogrpàfica de The Most Wanted Man, un altre llibre d'en Le Carré i que també tinc a mitges, a l'igual que mitja dotzena més. De vegades penso que seria bo anar acabant tot allò que un comença, a l'estil de "¡Acaba lo que has empezado!" i alleugerir una mica la tauleta de nit carregada de volums a mitges.

El cas és que Una Verdad Delicada és més que un llibre, és un exercici de reflexió moral que em va deixar trastocat i que va en l'estil del Le Carré ètic. La lectura se'm va fer pesada al començament, ja que col.locar totes les peces al tauler era un exercici de precisió lent i metòdic. Els personatges em semblaven arquetips correctes que havien de desenvolupar el seu paper en aquest sistema. Cadascú en el seu rol, professionals dels seus àmbit i executant ordres sense pensar en res més. El problema sorgeix quan sorgeix l'ètica, el preguntar-se si el que fem està ben fet. La conseqüència difereix segons l'individu i el seu concepte moral, car no tothom té els principis ètics en la mateixa alçada. De fet, estem parlant d'una novel.la, però com dic, em va resultar més un exercici de reflexió. No crec que es pugui fer una gran pel.lícula d'aquesta història, com s'ha fet amb The Most Wanted Man, el públic potser podríem trobar-la poc dinàmica. 

Joc de Trons. Cançó de Gel i de Foc 1, de George R.R. Martin

Què puc dir d'aquesta meravella de la literatura que no s'hagi dit ja? En George R.R. Martin m'ha regalat moments d'autèntic plaer literari, lentes lectures de reflexions i pensaments excepcionals. Per a mi estaríem davant d'una de les lectures de capçalera essencials en tota vida. No és només la història, és la descripció minuciosa de la naturalesa humana a l'estil shakespearià, el gran conglomerat de sentiments, valors, contradiccions i actituds particulars de l'ésser humà. Joc de Trons marca un punt i a part en la literatura, sens dubte aclaparada de títols comercials i intents de súper vendes. La lectura reflexiva de Cançó de Gel i de Foc aporta la necessària dosi de coneixement de la veritable naturalesa humana. Evidentment la creació d'una sèrie televisiva l'ha posat a l'aparador de la nostra societat, sovint poc autocrítica i crescuda per un afany d'intel.lectualisme decrèpit. Joc de Trons fa la nostra caricatura, ens etiqueta a la petita pantalla i ens disecciona en la novel.la. Som el que som i no en som conscients. Llegeix les novel.les de George Martin i busca la teva imatge en aquest recull extens i precís que és Joc de Trons.

The Girl who saved the King of Sweden, by Jonas Jonasson

Fa ja uns quants dies que vaig enllestir aquest llibre, a finals de juny crec que va ser. Bé, The girl who saved the King of Sweden de Jonas Jonasson és un dels títols de moda de l'actualitat i a mi, realment em feia gràcia llegir-lo. Només posar-m'hi vaig veure de seguida que em recordava massa l'estil de McCall Smith i els seus llibres de Botswana i la primera Agència de Detectius femenina. Al principi xales molt amb la fina ironia i el regust dolç de totes les situacions viscudes, fins a que arriba un moment que tant ensucrament empalaga. No puc negar de cap manera l'originalitat del llibre i dels seus personatges, una trama simpàtica i una lectura agradable. Algun dels temes em semblen brutals i molt ben gestionats, però com he dit abans, hi ha un nosequè de pedant que sovint em farta. 

El tiempo entre costuras

El darrer llibre que ha passat per les meves mans i per

les meves retines ha estat "El tiempo entre costuras". Un llibre de dones? Doncs, depèn de com es miri. Particularment a mi m'ho sembla, encara que no és el primer ni serà l'últim llibre "de dones" que llegiré en la meva vida. El cas és que hi havia una col·lecció de l'Ilustrum, la mare el tenia, i la veritat, llegir en castellà encara em resulta molt fàcil. Total, El tiempo entre costuras el vaig llegir durant l'inici de 2014 i em va deixar un peculiar sabor de boca. No puc dir que no m'agradés, especialment la primera part. Després em va avorrir una mica i tal dia serà estiu i farà un any. 

Però això dels "blogs" s'ho mira algú? De fet, no recordava ni la contrasenya per a entrar-hi. La gràcia serà algun dia, en un futur, (espero que molt llunyà) i el passat es posarà al meu nas i m'explicarà els llibres que llegia. De moment comencem l'estiu de 2014 amb aquella renovada sensació d'il·lusió que sempre va bé tenir.

El Navegante, de Clive Cussler

Necessitava una lectura senzilla per acompanyar les meves caminades i l'arribada de Clive Cussler a la meva vida representa el perfecte company de viatge. Una entretinguda història que m'introdueix en l'imaginari d'un autor del gènere d'aventures i que per necessitats intel·lectuals he volgut entendre a la primera sense fer esforços supletoris.  

El Inocente, de Michael Connelly

La casualitat em va portar a la lectura de El Inocente de Michael Connelly a finals de l'any 2013. No sabia molt bé on em posava quan vaig passar la primera pàgina d'aquest llibre i, poc a poc vaig anar enganxant-me amb entusiasme.
El que em va sorprendre en primer lloc va ser la narració en primera persona de tota la trama. Això fa que de seguida el lector simpatitzi amb la peculiar personalitat de Michael Haller, potser l'adequada per tal de desenvolupar-se bé en el món de les lleis i els judicis, però no pot obviar-se que es tracta d'un tarannà no mancat de tics egocèntrics i sentiments de superioritat. Un personatge aquest Michael Haller que t'atrapa i et fa sentir còmplice dels seus actes. Curiós.
El joc ètic entre allò moral o immoral de la llei, els embolics de les trames judicials i un sistema jurídic basat en qui la sap més llarga constitueix gran part del nus de la novel·la.
La veritat és que estic força satisfet d'aquesta lectura.