Waipulectura VIII

... Los cementerios son testigos silenciosos del cambio explosivo que el SIDA ha causado en la sociedad de Botswana: en la última década, la esperanza de vida ha bajado en picado, de 65 años a apenas 39.
Las inscripciones en las lápidas son una sombría advertencia:
Nacido en 2004. Muerto en 2004...
(Unicef)

Botswana: un país amenaçat per la SIDA

Aquest divendres el grupet de Waipulectura ens vàrem reunir per parlar del llibre d'Alexander McCall Smith The No. 1 Ladies' Detective Agency, La Primera Agència de Dones Detectives.

Un llibre de ficció que ens va introduir a una realitat aclaparadora. Tot va començar quan vam decidir ubicar el país geogràficament, socialment i culturalment...

i, ens vam trobar amb això:

Botswana és un país literalment amenaçat per la SIDA, on 350.000 dels 1.765.000 habitants (Unicef 2005) són portadors del virus de la SIDA. I no us ho perdeu, l'esperança de vida al nèixer, segons estadístiques encara més actualitzades de la UNICEF, és de només de 34 anys!

Repeteixo, perquè no m'ho acabo de creure...

34 anys d'esperança de vida al nèixer

Les causes de la tragèdia les podem trobar en una altra excel.lent pàgina de UNICEF, on ens expliquen, entre altres coses que el 38% de les dones embarassades són portadores del fatal virus. Sabeu que significa això?

**

Senzillament, el títol d'aquest post:

Nascut el 2004. Mort el 2004.

Foto:

Crédito: Kristy Siegfred/IRIN News

Twana Dlamin, portadora de VIH de Botswana

****

Hasta ahora Botswana ha sido uno de los países más prósperos de África. Su enorme riqueza procedente de los diamantes y su estabilidad política lo han convertido en un país favorito para los inversores. Desde lejos, es ajetreado, luminoso y cohesionado. El SIDA puede poner en jaque el bienestar que hasta el momento ha disfrutado el país. (Unicef)

****

...el senyor J.L.B. Matekoni es mirava Mma Ramotswe en la fosca. Es mirava la dona que ho era tot per a ell: la mare, l'Àfrica, la saviesa, la comprensió, les carabasses, el pollastre, l'olor d'alè dolç de les vaques, el cel blanc sobre l'espinar sense fi, i la girafa que plorava i donava les llàgrimes a les dones perquè pintessin les cistelles."Ai, Botswana, el meu país, la meva terra!"...

Alexander McCall Smith. La Primera Agència de Dones Detectives.

W VII: La Familia de Pascual Duarte (C.J. Cela)

El 1942, un Camilo José Cela de 26 anys publicava una obra mestra. Personalment aquest personatge em queia malament, de fet, fatal. Quan Carmen va dir-nos La Familia de Pascual Duarte, vaig deixar-me portar pel mal rotllo del Cela i vaig pensar que potser no m'agradaria recordar la seva obra. Després de llegir i parlar sobre aquest llibre amb els amics de Waipulectura, faig un acte de contricció i penso que en Cela era un molt bon escriptor. No es tracta de valorar un escriptor per com et cau o et deixa de caure, perquè llavors entres en una valoració de la persona que no ve al cas. La Familia de Pascual Duarte és un llibre que si te'l treballes una mica acabes al.lucinant...

Waipulectura VIII ens durà cap a Botswana de la mà de l'Alexander McCall Smith i el seu The No. 1 Ladies' Detective Agency.

W II: Crónica de una muerte anunciada

Camilo José Cela i La familia de Pascual Duarte han estat escollits per al proper estudi-conversa de Waipulectura, el número VII. Farem la trobada a principis de juliol! Estimats amics, vagin anotant-ho a les seves agendes!

El passat dissabte vàrem celebrar la nostra reunió literària de Waipulectura VI, aquest cop regada amb deliciosos esperits de la comarca de Carinyena (Gràcies Maite). El Crónica de una muerte anunciada va donar molta feina i conversa entre els companys del grup. Us deixem unes frases inquietants:

"Divina Flor...se sabía destinada a la cama furtiva de Santiago Nasar"

"Los hermanos fueron criados para ser hombres"

"Cualquier hombre será feliz con ellas, porque han sido criadas para sufrir"

"No oyeron los crímenes del pueblo entero, espantado de su crimen"

"Lo matamos, pero somos inocentes ante Dios y ante los hombres"

Waipulectura V i VI

Territorio Comanche
d'Arturo Pérez-Reverte
i
Crónica de una muerte anunciada
de Gabriel García Márquez

Carolina i Àngel proposaven ahir obrir una llista de possibles llibres i escollir entre tots els lectors del grup aquells que més ens agraden. Amb el suport inestimable de Mr. Guinness i la Srta. Murphy's, la resta del col.lectiu hem acceptat la proposta i hem decidit començar a pensar...

De moment vàrem atorgar a Territorio Comanche la feliç distinció de Waipulectura V, així com a Crónica de una muerte anunciada la de Waipulectura VI.

_____________

Els Premis Guinness Primavera 2007 ha estat una altra de les històries que ens hem inventat. Farem una votació en plan Òscars de les nostres lectures... Víctimes com som dels savis consells de Mr. Guinness, la gresca està assegurada.

_____________

Podeu opinar, si voleu, sobre la nostra selecció de W.V i W.VI:

*Us agrada en Reverte i els seus Alatristes?

*Què tal García Márquez i el seu llibre Crónica de una Muerte Anunciada, considerat pels qui entenen, el millor llibre del segle XX escrit en llengua castellana?

Waipulectura IV: Reescalfar allò vell

Molta gent creu que és una vergonya no conèixer la darrera obra de l'autor més recent, mentre deixen durant tota la seva vida que les velles relíquies siguin sent relíquies, sense adonar-se que molt del més nou i preferit no és més que allò vell reescalfat ràpidament i servit com a nou.
Hermann Hesse a Lectures per a minuts

Presentem Waipulectura IV: Much Ado About Nothing per William Shakespeare

Waipulectura III: El Inquilino

Javier Cercas va escriure un relat breu força temps abans que Soldados de Salamina, el llibre que el va col.locar en les llistes dels autors més venuts. El Inquilino, escollit per Lídia, passa a ser Waipulectura III...

Vetllada intensa al Kennedy's ... El Novecento del Baricco no ha decebut en absolut i ens ho hem passat de primera.

Ens quedem amb aquesta frase:

"ja ho he vist tot, tranquil, mai més tornaré a ser infeliç"

Waipulectura II: Novecento

La Junta Directiva d'Emergència de Waipulectura (és a dir, tots menys Carmen i Maite, perquè no hi eren) ha decidit convocar els seus membres associats i associades pel proper dimecres o dijous de la setmana vinent. La conversa girarà al voltant del Novecento d'Alessandro Baricco i tindrà lloc al Kennedy's, on, un cop més, Mr. Guinness ja ha confirmat la seva assistència.

Esperem Carmen que hagis aconseguit el llibre o bé ja te'l passarem, ja que ara per ara disposem de 2 exemplars.

Per altra banda, Lídia i Àngel són els encarregats de proposar Waipulectura III, informació que serà anunciada en un comentari d'aquest post.

Opinions i propostes seran ben rebudes.

Waipulectura I

Rosana, Maite, Carolina, Àngel, Lídia, Carmen i Joan com a éssers pensants i Art Guinness com a empresari cerveser, vàrem crear ahir una nova societat de tast literari: Waipulectura. La seu social de l'entitat és el pub Kennedy's de Tarragona, pub irlandès del qual som parroquians habituals.

Waipulectura I, The Boy in the Striped Pyjamas, proposat per Carolina, va ser el protagonista de la nostra xerrada, col.loqui, debat o com li vulguem dir. No desvetllaré ara els misteris d'aquesta bonica història, però en destacaria el valor humà que es denvolupa magistralment: l'amistat.

Rosana proposava com a Waipulectura II Novecento d'Alessandro Baricco. Esperem celebrar en breu el corresponent debat. De moment, molt contents amb l'experiència i amb el llibre de John Boyne. Si algú de vosaltres l'ha llegit, ens encantaria conèixer la vostra opinió.