31 de desembre 2014

Inferno, de Dan Brown

La darrera de les lectures del 2014 és Inferno de Dan Brown. De fet era una lectura d'aquelles d'estiu, però es va quedar sorprenentment  enganxada a falta d'un centenar de pàgines, bàsicament a causa del relatiu interès que aquesta història em despertava. Després, val a dir, que el desenllaç m'ha semblat bastant millor del que em pensava i encara puc fer una valoració prou positiva. Destaco tres dels temes que en Dan Brown treu a relluir a Inferno: la sobrepoblació mundial, l'enginyeria genètica i la literatura dantesca. De la resta m'oblidaré i quan arribi la pel·lícula ja la veurem. No es pot negar que l'autor té imaginació i sap lligar el fet històric, el literari i Hollywood en una barreja intel·ligent, encara que, pel meu gust, estem davant d'un argument que em sona, poc original i certament, insubstancial. Em quedo amb la distracció lectora, les reflexions filosòfiques i la lectura en un anglès bastant assequible.