Iceberg, de Clive Cussler

El millor d'aquest "Iceberg" és sens dubte trobar-me amb un dels primers llibres de Clive Cussler, concretament datat el 1975 i, per tant, una de les primeres històries de Dirk Pitt. Són prop de 40 anys els que ha dedicat aquest autor a crear un personatge, un temps que dóna realment per molt. De fet, ja he pogut comprovar com el primer Dirk Pitt és força diferent del de les darreres versions. I no només el personatge, sinó que també m'ha agradat com ha evolucionat l'autor en l'estil de la narració i en la complexitat de les trames. 

Iceberg és com una declaració d'intencions, la presentació d'un heroi i un sistema metodològic emmarcat en la novel·la d'aventures. Destaco la presència dels millors avenços tecnològics de l'època, en aquest cas em sembla apassionant com es viu el naixement de l'era dels ordinadors a finals del segle XX. Observo encuriosit que en les altres històries de Dirk Pitt també hi ha una forta presència dels darrers exemples de novetats tecnològiques. En aquesta novel·la els ordinadors creen angoixa davant de les possibilitats tan innovadores i il·limitades que presenten en el seu desenvolupament. Es nota un cert temor davant de les respostes dels ordinadors davant dels conflictes habituals, un fet que que em recorda molt la nostra actualitat.

Per altra banda, i pel que fa a la trama d'Iceberg, doncs penso que no té la intensitat de les novel·les més modernes, però ja es nota que en Cussler és realment un autor força original. Aquest cop és Islàndia el marc geogràfic i un vaixell sorprenentment encastat en un iceberg a la deriva. Un grup de milionaris aliats amb la capacitat analítica dels nous ordinadors arriben a la conclusió que pot acabar adquirint-se un continent, concretament Amèrica del Sud. En Dirk Pitt juga aquest estrany paper de membre de la NUMA, encara que en aquesta novel·la es diu INAM, un paper, com dic, que al mateix temps sembla realment el d'un membre de les forces especials dels Marines o del l'MI6. 

La conclusió és que seguiré amb en Cussler.