Trepidant és l'adjectiu que defineix amb escreix la darrera novel·la de Clive Cussler que m'he ventilat en cinc dies: Corsario. Escrita conjuntament amb Jack Du Brul aquesta història és una autèntica "passa pàgines" de primera categoria. Crec que és amb novel·les com aquesta que algú poc procliu a la lectura pot enganxar-se fàcilment a aquest vici. Ja estava una mica cansat de Dirk Pitt i les seves tòpiques aventures, i la figura de Juan Cabrillo com a heroi emergeix com a saba nova. Realment els dos personatges són ben semblants, però m'ha semblat molt atractiu el fenomen de l'Oregon, el súper vaixell de càrrega antic i destarotat, que per dins és un autèntic centre tecnològic i militar capacitat per portar a terme les missions més complicades. Curiosament en aquest llibre, especialment en la primera missió de risc que en Cabrillo i la seva gent corren, vaig devorar les pàgines amb una inquietud pròpia de l'adolescent que no pot resistir saber què passarà. Després ja vaig calmar-me una mica i vaig anar gaudint dels esdeveniments amb més tranquil·litat. Curiosa compareixença del Comandant Gadafi, mort en la realitat molt poc després de la publicació de Corsario. El desè exemplar que llegeixo en poc temps de Clive Cussler s'esdevé a Líbia i té relació amb el terrorisme islàmic, un tema que malauradament està molt vigent en l'actualitat. L'objectiu final és la pau entre les civilitzacions, un objectiu que tant en la realitat del nostre món, com en la ficció d'aquest llibre, queda sempre en bones paraules i sembla lluny d'aconseguir.
12 d’agost 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada