La Odisea de Troya, de Clive Cussler

Torno a les intrèpides aventures d'en Dirk Pitt i la seva agència de peripècies nàutiques de la NUMA. Aquest cop ens cal rellegir l'Odisea d'Homer per tal de poder entrar en matèria. I és que La Odisea de Troya de Clive Cussler juga amb la possibilitat històrica que l'Homer no fos un grec sinó un celta, i que hagués fet el seu extraordinari viatge pel Carib enlloc del Mediterrani. A partir d'aquí, la típica història de bons i dolents, on les terribles druïdes celtes fins i tot pretenen seguir fent en ple segle XX sacrificis humans... La veritat és que tenim entre mans la típica novel·la passa-pàgines que val la pena gaudir sense pretensions. Destaca en aquesta novel·la com en Pitt decideix anar donant pas específic als seus fills, els quals tenen un paper secundari força destacat. Suposo que en Pitt i en Cussler tenen molt en comú i la seva evolució vital transcórre per camins paral·lels. En tot cas, en Pitt desmanega amb èxit un brutal complot internacional en terres centre-americanes. La història consisteix en una connexió subterrània sota de Nicaragua que travessa el territori i comunica l'Oceà Atlàntic i l'Oceà Pacífic mitjançant uns impressionants túnels. Inter-connectar aigua dels dos oceans provocaria una catàstrofe medioambiental i social de primera magnitud. Penso que en Cussler és molt original en les trames generals encara que després generi sempre els mateixos arguments.

La Selva, de Clive Cussler

Una nova aventura de Clive Cussler ha passat per les meves mans. Es tracta de La Selva, un altre episodi de l'equip de La Corporació i d'en Juan Cabrillo. Si bé és en Dirk Pitt i la NUMA el centre neuràlgic de les històries d'en Cussler, jo sóc més de les aventures del Cabrillo. Aquest cop comencem per l'Afganistan i una missió de rescat que ens durà a un seguit d'aventures molt entretingudes. Del primer rescat passem a un segon a Birmània, passant per un altre segrest i més rescats. Molt interessants m'han semblat les localitzacions per terres birmanes, la selva del sud-est asiàtic, Singapur, la presó d'Insein, ... M'he fet un fart de buscar imatges dels llocs descrits i m'han fascinat, especialment, un edifici del qual desconeixia la seva existència i que es diu Sky Park, una descomunal construcció arquitectònica de la ciutat de Singapur que m'ha deixat glaçat. Quant a l'argument, val a dir que està a l'alçada de les trames d'en Cussler, aquest cop dins de la conjuntura de La Corporació. En Cabrillo és enganyat per un individu, el típic malvat d'aquest tipus d'històries, que fent ús de les noves tecnologies més punteres, arriba a la conclusió que serà en Cabrillo, i només ell, qui serà el responsable dels seus fracassos. L'objectiu serà, doncs, engatussar en Cabrillo i treure'l de la circulació. Per sort, el bon director de la Corporació donarà la volta a la truita i serà ell qui treurà a la llum al malvat Bahar, tot salvant, un cop més, el món. 

El Buda de Oro, de Clive Cussler

Aquest cop estic exultant. El Buda de Oro és una història de les trepidants, de les famoses "passa pàgines" que et mantenen enganxat al llibre com un desesperat. Val a dir que es tracta d'un dels episodis dels Oregon Files i es nota. En Juan Cabrillo i la seva tropa viuen una aventura que va de més a menys i que ens porta de Macao al Tíbet. La Corporació ha de recuperar un Buda robat i acaba trobant-ne dos. A partir d'aquí ens anem a alliberar el Tíbet, un fet històric allunyat de qualsevol realitat actual, però que en la ficció té el seu encant. M'agrada aquest estil barreja de novel·la d'espionatge, aventures exòtiques i el fet que el nostre heroi sempre va un pas per endavant. Els pobres adversaris de la Corporació han de veure com cada cop es troben que en Cabrillo ja ho havia previst tot i, per tant, no poden sortir-se'n amb la seva. És curiós també com apareixen personatges reals barrejats en la ficció: Putin, Jintao, i, fins i tot, el President d'Andorra de l'època, en Marc Forné. 

Crisis Polar, de Clive Cussler

No ha estat un dels meus llibres preferits de Clive Cussler, encara que tampoc voldria passar-me. Si bé és cert que m'ha costat massa dies acabar-lo, val a dir que m'ha agafat en un mal moment de lectura. La història està capitanejada per Kurt Austin, potser un dels herois més descafeïnats del panorama Cussler. La trama gira al voltant d'un inversemblant capgirament dels pols terraquis, un fet tan sorprenent com incomprensible. Al no poder entendre massa l'argument, he pogut "gaudir"  d'altres conceptes com són els personatges o els escenaris. Pel que fa als personatges penso que més buits és impossible que ho siguin, amb una simplicitat i carregats d'estereotips realment fàcils. Els espais estaven ben trobats, però tampoc m'han atret especialment. La conclusió és que sovint em trobo amb algun llibre menys afavorit pel suspens i les aventures intrèpides que em té acostumat en Cussler. Ha estat el cas i faré bé passant pàgina. Malgrat això, ja espero el proper...

El Alquimista Impaciente, de Lorenzo Silva

El Alquimista impaciente de Lorenzo Silva és un llibre que em van regalar a finals de l'estiu i que vaig començar a llegir a primers de setembre. Els primers capítols els vaig trobar francament divertits i força originals, després, la lectura va baixar d'intensitat i, finalment, vaig acabar tenint problemes per acabar-lo. La veritat és que una novel·la sobre Guàrdies Civils, per molt guais que siguin, no és la història de la meva vida. És curiós que d'aquesta obra s'acabés fent una pel·lícula, ja que tampoc difereix massa de les novel·les policíaques habituals. Tampoc podria dir-se que estem davant d'una trama apassionant que et fa passar les pàgines com un desesperat. En definitiva, un parell de Guàrdies Civils que investiguen el peculiar assassinat d'un directiu d'una central nuclear, emmarcat per la zona de la Alcarria i embolcallat pels seus paisatges. El cas es resol i, bé, la vida continua.  

Caribes, Cienfuegos II, d'Alberto Vázquez-Figueroa

Acaba l'estiu 2015 i amb ell les 9 lectures d'aquests dies de calor i temps lliure. El darrer dels llibres consumits (sempre m'ha agradat aquest concepte de "consumir" cultura) ha estat la segona part de Cienfuegos de l'Alberto Vázquez-Figueroa, un llibre també anomenat Caribes. Recordo quan anava a la universitat dos col·legues em van humiliar perquè en aquell moment jo no havia llegit res de Paul Auster. "No has llegit res de Paul Auster?", em deien cofois a causa de la seva elevada cultura intel·lectual i literària. Espantat, en aquella època vaig començar a llegir clàssics, grans prohoms de la literatura actual, autors reconeguts pels grans crítics, etc. M'ho miro ara amb perspectiva i em fa gràcia. En aquells temps no hauria llegit mai de la vida Vázquez-Figueroa, ni Clive Cussler, ni cap "vulgaritat" d'aquest estil. Doncs m'alegro molt que no ho fes. Ara, quan ja començo a estar una mica més granadet, sóc feliç llegint el que em dóna la gana i el que em ve realment de gust. Cienfuegos II és un clar exemple d'això que dic. Aventures a l'espanyola d'un xaval de la Gomera en plena Amèrica, indígenes i els seus costums, selves perilloses, espanyols honorables, espanyols cruels, dones meravelloses, riqueses, misteris, diversió, ... realment una suma de fets, aventures i desventures amb tots els ingredients necessaris per passar una estona ben divertida. Val la pena també el repàs històric de l'època en qüestió, el qual sempre és necessari per posar-se al dia de tot allò que s'esdevingué a partir del 1492. La sèrie Cienfuegos continua i penso que caldrà seguir sense traumes "intel·lectualoides", encara que temo que ara que comença el curs, poc temps disposaré per a la lectura. 

Cienfuegos, d'Alberto Vázquez-Figueroa

Realment em sembla de justícia que si tiro cap a la novel·la d'aventures i de la distracció total, no deixi de banda un dels autors espanyols més venuts de la història, en Vázquez-Figueroa. He canviat d'heroi, ara ja no és el nord-americà atractiu súper llest, sinó més aviat l'anti-heroi salvatge i poca cosa d'en Cienfuegos. Aquest xaval, analfabet i encara per a ensinistrar, demostra ser un autèntic supervivent en una època i en un lloc especialment complicats, les Illes Canàries del 1492 i les recentment trobades Índies. Cienfuegos és una novel·la d'aventures de l'estil literari del Clive Cussler, però emmarcat en una època de la història absolutament apassionant com és la de l'arribada dels espanyols a Amèrica. El personatge arriba a les Índies, on emprarà totes les seves capacitats físiques i intel·lectuals per tal de sobreviure en un nou món ple misteris desconeguts. Personalment he gaudit de la ràpida lectura, on les trepidants aventures s'esdeven sense parar en un context històric carregat de detalls apassionants. Personatges reals es barregen en la ficció: Colón, Rodrigo de Triana, Juan de la Cosa, Vicente Yáñez Pinzón... creant un marc històric brutal que converteix la novel·la en un petit manual acadèmic sobre la troballa d'Amèrica. Com que no esperava viatjar en el meu imaginari al Cipango, altrament Amèrica, seguiré amb Cienfuegos II, Caribes.

Incursión Nocturna, de Clive Cussler

Una de cal i una d'arena, així definiria la meva sensació lectora després d'acabar Incursión Nocturna de Clive Cussler. Del trepidant llibre anterior al mig avorridot actual... però bé, tampoc cal dramatitzar tant. El present volum sembla la mare de l'estructura general de les aventures d'en Dirk Pitt. Algun punt original sí que té, per exemple el fet de trobar-te en un doble misteri amb un fons comú. En Pitt ha de trobar un  manuscrit, però el fet d'haver-hi dues còpies del mateix en dos llocs diferents fa que la recerca sigui doble. També m'ha sorprès que el conflicte d'aquest llibre sigui entre els sempre bons nord-americans i, curiosament, uns dolents nous, els britànics. És curiós que en Pitt i els seus tinguin de veure-se-les amb els anglesos, potencial públic lector de l'escriptor. Val a dir que m'ha agradat com ha resolt la situació en Cussler, buscant una solució políticament correcta apta per a tots els públics. En definitiva, augmento un exemplar més en la meva incursió en les aventures de la NUMA i seguiré gaudint d'una altra ben aviat. Onze llibres de Cussler fins al moment i set en aquest estiu del 2015 incrementen les meves lectures en un moment especialment dolç de lectures! 

Corsario, de Clive Cussler

Trepidant és l'adjectiu que defineix amb escreix la darrera novel·la de Clive Cussler que m'he ventilat en cinc dies: Corsario. Escrita conjuntament amb Jack Du Brul aquesta història és una autèntica "passa pàgines" de primera categoria. Crec que és amb novel·les com aquesta que algú poc procliu a la lectura pot enganxar-se fàcilment a aquest vici. Ja estava una mica cansat de Dirk Pitt i les seves tòpiques aventures, i la figura de Juan Cabrillo com a heroi emergeix com a saba nova. Realment els dos personatges són ben semblants, però m'ha semblat molt atractiu el fenomen de l'Oregon, el súper vaixell de càrrega antic i destarotat, que per dins és un autèntic centre tecnològic i militar capacitat per portar a terme les missions més complicades. Curiosament en aquest llibre, especialment en la primera missió de risc que en Cabrillo i la seva gent corren, vaig devorar les pàgines amb una inquietud pròpia de l'adolescent que no pot resistir saber què passarà. Després ja vaig calmar-me una mica i vaig anar gaudint dels esdeveniments amb més tranquil·litat. Curiosa compareixença del Comandant Gadafi, mort en la realitat molt poc després de la publicació de Corsario. El desè exemplar que llegeixo en poc temps de Clive Cussler s'esdevé a Líbia i té relació amb el terrorisme islàmic, un tema que malauradament està molt vigent en l'actualitat. L'objectiu final és la pau entre les civilitzacions, un objectiu que tant en la realitat del nostre món, com en la ficció d'aquest llibre, queda sempre en bones paraules i sembla lluny d'aconseguir.

¡Rescaten el Titanic! de Clive Cussler

Escrit el 1976, ¡Rescaten el Titanic! és el nové llibre que m'empasso de Clive Cussler. Realment entre totes aquestes novel·les hi ha de tot, de bo i de dolent, d'original i de repetit, però aquest volum és un dels més entretinguts que he tingut la sort de llegir. En aquesta increíble aventura, en Dirk Pitt ha de tornar a la superfície vuitanta anys després el Titànic, el vaixell més famós de la història enfonsat el 1912. Dins de l'enorme transatlàntic s'hi troba un material químic importantíssim, el bizani, que pot definir de forma clara la primacia de l'ordre polític i militar establert al món a principis dels vuitanta. Nord-americans i soviètics lliuraran una peculiar cursa d'espionatges i contraespionatges per quedar-se el bizani, però serà finalment en Dirk Pitt qui s'emportarà el gat a l'aigua. Bé, feia dies que una novel·la d'en Cussler no m'atrapava en pla "devorapàgines" i, per tant, em dono molt per satisfet! M'agraden molt les lectures "fresques" de l'estiu, aquelles que prens vora l'aigua i no et compliquen la vida. L'obra va ser un best-seller i la pel·lícula un desastre total. És estrany això del film, perquè a mesura que llegia el llibre m'imaginava clarament que estava visualitzant una autèntica pel·lícula d'aquelles de dissabte a la tarda, gaudint com un salvatge i prenent refrescs...

Fall of Giants, de Ken Follett

Feia temps que no llegia Ken Follett, un autor que vaig devorar en la meva passada joventut i que em va ajudar molt a distreure hores i, sobretot, a aprendre anglès. He tornat amb Fall of Giants, una bèstia de quasi 1.000 pàgines en anglès que m'ha agradat moltíssim. Resulta fascinant endinsar-se en la novel·la històrica ben construida i, fins a cert punt, imparcial. Ho dic perquè en Follett fa un exercici de neutralitat impecable i reflecteix les diferents visions i vivències de cinc famílies. Cada una d'elles pertany a cinc espais geogràfics diferents dins del marc de la I Guerra Mundial. Les històries de cada família arriben a entrelligar-se entre elles de tal manera que creen una xarxa immensa de relacions personals entre personatges de diferents nacionalitats i estrats socials. Em quedo especialment amb el repàs de mes per mes de l'evolució del conflicte armat de la Gran Guerra. Són molts detalls que destacaria de l'argument i de la redacció del text, però em quedaria curt. El període del primer llibre abarca des de 1911 a 1923 i, a part de la Gran Guerra, el llibre també repassa els esdeveniments històrics que es van succeir durant la Revolució Russa de 1917. Resulta curiós observar com personatges reals i ficiticis es relacionen entre ells i creen noves sinergies que fàcilment podrien haver existit en realitat. Val a dir que ja he comprat la versió catalana pel meu fill i que ja he començat la segona part de la trilogia. El meu retrobament amb en Follett ha estat, doncs, força satisfactori! 

Jesucrist 2.0, de Francesc Torralba

De quan en quan val la pena impregnar-se de reflexions assenyades, coherents i necessàries que ajudin al desenvolupament intel·lectual de la meva humil persona. Pots estar més o menys d'acord amb la versió que Francesc Torralba ofereix del Cristianisme "ara i aquí", però resulta absolutament atractiu fer-hi un cop d'ull i valorar en la seva justa mesura en quin pas es troba un en la seva evolució espiritual, en el cas que s'estigui o no evolucionant en aquest aspecte. M'agrada que en Torralba extregui el bo i millor de la "filosofia" cristiana, dels seus necessaris valors i de la seva execució. Massa gent avui en dia "gaudeix" de la part fosca de l'església i oblida la base essencial del missatge del cristianisme: l'amor. Entenc que el fàcil és criticar-ho tot i quedar-se tan a gust. El que fa Torralba és justificar-ho tot, una tasca ben difícil tenint en compte que l'encaix del cristianisme en el nostre present no és gens fàcil. A més a més l'autor es despulla espiritualment, un acte que mostra valentia i tenir les idees ben clares. Envejo la gent que té les idees tan clares, ja que em compto entre aquells patidors que es passen el dia amb "l'angúnia" del dubte perpetu. 

He decidit, per altra banda, que regalaré el meu exemplar a algun amic. Tinc dos companys en ment que poden fruir de la lectura d'en Torralba i serà per a un d'ells que faré córrer el saber.

La Clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza

M'ha agradat aquest llibre, bàsicament perquè l'ha escrit gent de casa nostra (Andreu Carranza i Esteban Martín) i és totalment de l'estil  de novel·la de ficció i misteri dels best-sellers europeus i nord-americans. La història podria ser fàcilment de Dan Brown o Clive Cussler, amb els seus misteriosos sectaris ultrasecrets i on personatges bons i dolents lluiten per la salvació d'alguna "cosa", altrament secretíssima, que podria modificar o, fins i tot, acabar amb el món. Realment aquest és el tema i en Gaudí i la seva genial Sagrada Família són el teló de fons. Per altra banda, i un cop aclarit que la novel·la d'entreteniment és la meva preferida en aquestes alçades de la meva vida, poca cosa més puc dir. Em quedo amb la reeducació gaudiniana que he rebut, sempre necessària en una persona amb afanys de coneixements. Romanc a disposició del meu destí per tal de poder contemplar en primera persona els set espais gaudinians de la ciutat de Barcelona (de nou) i que sembla ser que descriuen fidelment la constel·lació de l'Ossa Major. 

Pánico en la Casa Blanca, de Clive Cussler

582 pàgines de més aventures de Dirk Pitt, uau! Aquest cop la manipulació de la ment del president dels Estats Units per part dels soviètics de l'època dels vuitanta. Reconec que m'he distret i he passat una molt bona estona acompanyant en Dirk Pitt en les dieferents aventures viscudes. Una lectura fresca i digne de la primera setmana de juliol i de les vacances estiuenques. Seguim amb l'esquema habitual de les novel·les de Clive Cussler, on els dolents són molt dolents i en Dirk Pitt ha de jugar-se la vida per salvar-nos a tots de les desgràcies. De vegades em pregunto què seria de nosaltres sense aquests herois sovint tan "poc" valorats. Bé, la qüestió és que aquesta història m'ha semblat més original que les anteriors llegides, malgrat que l'estructura és calcada als altres títols de la sèrie Pitt. El fet de controlar la ment des d'un punt fisiològic i psicològic es mou entre la realitat i la ficció, encara que m'ha fet pensar que els ciutadans normals i corrents com ara jo, massa sovint som víctimes dels nostres propis manipuladors mediàtics... així estem. Bé, comencem les lectures estivals amb empenta i amb moltes ganes d'aventures, misteris i energies diverses.

El Oro de Esparta, de Clive Cussler

No sé si començo a cansar-me una mica, però sento que aquest llibre de Clive Cussler ja l'havia llegit abans. Com que aquest fet és impossible, doncs començo a sentir el feixuc pes de la reiteració. Original és la posada en escena, els enigmes que t'han de conduir al tresor, algun dels espais geogràfics, ...però la resta és "más de lo mismo". La lectura és la prevista: lleugereta, distreta i entretinguda. Els personatges protagonistes, el matrimoni Fargo són la versió Dirk Pitt emparellada i el dolent dolentot d'aquest episodi és calcadet als altres dolents dels altres llibres. La meva passió per les lectures de Clive Cussler està, doncs, en decliu, malgrat que encara tinc l'esperança de reviure-la. Em faig a mi mateix un avís de suspensió en relació al fet d'insistir amb aquest autor. Ve l'estiu, les opcions de lectura són amplíssimes i tampoc cal quedar-se amb un sol autor. El que sí queda clar és que les properes setmanes són extraordinàries pel gaudi de la lectura, i això faré. Deixaré aquesta segona lectura del matrimoni Fargo a la nevera i continuaré amb una altre del Dirk Pitt. Val a dir que aquest exemplar fou l'obsequi de Sant Jordi de la Sònia i que m'ha costat més temps del previst concloure'l. Suposo que el final de curs hi deu haver colaborat.

Coltan, d'Alberto Vázquez-Figueroa

Reconec que he llegit Coltan de l'Alberto Vázquez-Figueroa perquè el vaig trobar a 5 euros a l'Eroski i jo sempre havia volgut llegir alguna cosa de l'espanyol que ha venut més llibres de la història. Aquesta dada la vaig trobar per internet i vés tu a saber. En tot cas, em vaig endinsar en una història peculiar on el marc de fons és aquest mineral bastant desconegut per l'opinió pública i que porta per nom Coltan, així, sense accent a la A. De fet he trobat també coltán, però en aquesta obra es parla de coltan. Bé, el cas és que aquest és un mineral d'extracció sanguinolenta, ja que les condicions dels miners que l'extreuen viuen i treballen en condicions miserables. No només són gent molt mal pagada, sinó que es veu que les mines de coltan generen i han generat multitud de conflictes violents en països africans.

En referència a l'obra aquesta, doncs molt bé: m'he entretingut i he après. La història desemmascara les vergonyes del món occidental i la seva economia sense escrúpols, primant sempre el benefici econòmic abans que altres coses. Les grans empreses desconeixedores del concepte ètic de la vida que s'han dedicat a rebentar les riqueses del continent africà en nom del capitalisme. La trama entretinguda i certament misteriosa m´ha deixat també un bon regust de boca. Bé, després de Tuareg, llegida fa una eternitat, el meu segon títol de Vázquez-Figueroa ha estat un encert.

Dragón, de Clive Cussler

Un altre Clive Cussler al sac, i, aquest cop, un dels grossos. Més de 650 pàgines després i diversos dies de lectura passejant per les contrades japoneses m'han dut a conèixer de primera mà com són realment les bombes nuclears. Ho dic perquè he aprofitat la trama per a documentar-me una mica sobre com eren aquestes bombes i per a esgarrifar-me una mica, si és possible, del seu poderós efecte destructiu. Penso que l'autor va establir una connexió entre Japó i l'energia nuclear i va anar al dret per a escriure Dragón. 

Reconec un cop més l'originalitat de la història dins dels paràmetres habituals dels llibres d'en Cussler. Els dolents dolentíssims són aquest cop els mafiosos japonesos de les altes finances, enriquits per l'economia del proteccionisme salvatge que caracteritzava l'economia japonesa. Utilitzant els condicionants característics de l'economia de mercat, els japonesos utilitzen el seu poderós imperi econòmic per literalment comprar espais financers propis dels nord-americans. Aquesta situació provoca un canvi en l'estructura política mundial que es veu afiançada pel xantatge que el dolentíssims japonesos fan al president dels Estats Units, mitjançant la distribució de cotxes bombes nuclears dispersats per tot el territori nord-americà. Una pel·lícula amb tots els seus ingredients, vaja... i al Dirk Pitt se li ha girat feina.

Estic, per tant, viciat en la novel·la d'aventures. 

Ética para Alicia, de Luis Racionero

Quan el meu estimat company Cesc Gonzàlez em va dir "et regalaré un llibre" no em pensava que m'estava fent un triple present. Per una banda hi ha el fet que et facin un regal i que aquest regal esdevingui un llibre. Per una altra, que la lectura sigui absolutament enriquidora i que valgui la pena el temps que hi dediques. Finalment, i com a tercer present, el llibre t'arriba amb la condició sine qua non de tornar-lo a regalar un cop llegit. Agraeixo el regal, he gaudit de la lectura i sento que deixar-lo anar cap a una altra persona és encara un motiu de satisfacció més gran. Per tant Cesc, rep una triple dosi de gratitud. El fet que Ética para Alicia sigui un compendi de temes de filosofia oriental requereix que la persona que el rebi tingui certa sensibilitat i disposició pel tema. Per sort, ja sé qui serà.

Pel que fa al llibre, val a dir que en Racionero em sorprèn un cop més. Després de llegir en el seu dia el mític Cercamón, vaig provar alguna coseta literària més (La sonrisa de la Gioconda, El Cráneo de Akenaton) però, sobretot, m'he afartat de llegir la seva corrosiva columna setmanal dels divendres a El Mundo Deportivo. El Rajador, com li diu el meu estimat amic Antoni Borreguero, destrossa viu cada setmana a Víctor Valdés, Zubizarreta i al Madrid entre d'altres. És curiós observar com aquest polifacètic escriptor treu la vena intel·lectual i escriu un llibre d'aquesta categoria després d'embogir amb el Barça. 

Realment el passeig que et convida a fer a través dels camins de la filosofia oriental t'obren els ulls i et fan desmitificar certs dels nostres mites occidentals. Racionero fa de compilador general del misticisme oriental i explica, en primera persona, la percepció que d'aquest en fa l'occidental educat en la nostra cultura judeo-cristiana. L'autor es decanta clarament per la filosofia del zen, del taoisme i de la sensibilitat espiritual oriental. En un moment en el qual pretenem fer híbrids espirituals, l'autor descriu clarament com orient i occident viuen realitats antagòniques i que, entre altres arguments força interessants, ni el racionalisme ni el culte a l'ego són el camí en l'evolució cap a la felicitat. En tot cas, deixem fluir el pensament i esperem que arribi a bon port.

Iceberg, de Clive Cussler

El millor d'aquest "Iceberg" és sens dubte trobar-me amb un dels primers llibres de Clive Cussler, concretament datat el 1975 i, per tant, una de les primeres històries de Dirk Pitt. Són prop de 40 anys els que ha dedicat aquest autor a crear un personatge, un temps que dóna realment per molt. De fet, ja he pogut comprovar com el primer Dirk Pitt és força diferent del de les darreres versions. I no només el personatge, sinó que també m'ha agradat com ha evolucionat l'autor en l'estil de la narració i en la complexitat de les trames. 

Iceberg és com una declaració d'intencions, la presentació d'un heroi i un sistema metodològic emmarcat en la novel·la d'aventures. Destaco la presència dels millors avenços tecnològics de l'època, en aquest cas em sembla apassionant com es viu el naixement de l'era dels ordinadors a finals del segle XX. Observo encuriosit que en les altres històries de Dirk Pitt també hi ha una forta presència dels darrers exemples de novetats tecnològiques. En aquesta novel·la els ordinadors creen angoixa davant de les possibilitats tan innovadores i il·limitades que presenten en el seu desenvolupament. Es nota un cert temor davant de les respostes dels ordinadors davant dels conflictes habituals, un fet que que em recorda molt la nostra actualitat.

Per altra banda, i pel que fa a la trama d'Iceberg, doncs penso que no té la intensitat de les novel·les més modernes, però ja es nota que en Cussler és realment un autor força original. Aquest cop és Islàndia el marc geogràfic i un vaixell sorprenentment encastat en un iceberg a la deriva. Un grup de milionaris aliats amb la capacitat analítica dels nous ordinadors arriben a la conclusió que pot acabar adquirint-se un continent, concretament Amèrica del Sud. En Dirk Pitt juga aquest estrany paper de membre de la NUMA, encara que en aquesta novel·la es diu INAM, un paper, com dic, que al mateix temps sembla realment el d'un membre de les forces especials dels Marines o del l'MI6. 

La conclusió és que seguiré amb en Cussler.

El complot de la media luna, de Clive Cussler

Estic en un moment de la meva vida que ja no m'importa si les novel·les són bones o dolentes, sinó si em distreuen o no. Per tant, llegir en Cussler és llegir una pel·lícula d'acció, probablement fluixeta, però altament entretinguda. Estic, doncs, enganxat a les històries de misteri, persecucions, certes dosis d'història i geografia i una altra part de geopolítica. Poques reflexions de caire emocional o psicològic, simplement aventures.

Aquest "complot"  es situa a Istambul i en Dirk Pitt ve acompanyat de la seva família, els seus fills bessons ja madurets, els quals participen com el pare en totes les peripècies. Realment aquesta trama no m'ha atrapat tant com les anteriors, però no es pot negar que no sigui original. De fet, són diverses trames que s'inicien a l'època romana, passen pels inicis del segle XX a Anglaterra i clouen a Istambul i Xipre, passant per Egipte i Jerusalem. De fet, una barreja de territoris i cultures totes entrelligades per un grup terrorista que juga l'estratègia de castigar als propis i passar la culpa als enemics. Com dic en una obra de teatre meva, aquest llibre segueix el principi maquiavèl·lic d'allò de llogar un drac, que elimini les donzelletes i que aconseguir així, la més diplomàtica de les victòries: en poc temps el príncep es convertirà en el rei abans d'hora perquè ell mateix aportarà la solució del problema. El problema és que els principis maquiavèl·lics es veuran col·lapsats per l'antídot del mal, en Dirk Pitt i els seus mètodes del tot inimaginables. 

El Imperio del Agua, de Clive Cussler

Com que estic en l'època Cussler, he decidit que llegiré Cussler fins que em cansi. De moment no em canso, de manera que 715 pàgines després d'aventures estressants, continuo pensant que aquesta literatura em distreu molt i en vull més. A part de la història habitual de persecucions i misteris, el llibre tracta sobre el tema de la immigració il·legal de ciutadans xinesos als Estats Units, en concret, i del món occidental, en general. Segons una hipòtesi que no sé d'on surt, el govern xinès ha decidit emprar els seus ciutadans com a mercaderia humana, convertint-los en elements inconscients de control dels països occidentals. La idea és portar tants conciutadans xinesos com es pugui a territoris forans, de manera que en el seu moment es creï un clima positiu envers Xina pertot arreu. Les potencies occidentals tindrien unes colònies de xinesos tan grans que ocuparien un espai determinant en les polítiques de cada país. Això posaria la Xina en el primer lloc de l'escalafó del poder mundial que busquen com a súper potència, tant a nivell econòmic com a cultural. Bé, el cas és que el famós Dirk Pitt i la seva NUMA s'encarregaran de desmanegar tota la conspiració del dolent dolentíssim magnat xinès i retornar la justícia al lloc que li pertoca. Tot plegat farcit amb una rocambolesca història d'un tresor perdut en un llac i la seva troballa i recuperació posterior. Uau... un munt d'hores de lectura entretinguda i realment útil en moments d'oci. I continuaré...