El millor de tenir un blog personal de llibres, independent i lliure és que sempre pots dir el que penses, ja que no estàs lligat a res més que la teva consciència. Ho dic, perquè el fet de llegir autors veneçolans actuals compromesos políticament és un perill acadèmic. Per sort o per desgràcia, darrerament estic bastant allunyat de la realitat d'aquell país i puc permetre'm certes llicències com opinar sobre un llibre simplement per la seva qualitat literària o gust personal.Cicatriz de Sosa Azpúrua és un llibre com a mínim interessant. Històries paral.leles entrelligades cap a un desenllaç comú és un recurs que m'agrada, no ho puc negar. He disfrutat moltíssim també amb els veneçolanismes prototípics, lingüístics i culturals propis de la societat del país.
M'ha sorprès la peculiar intriga de l'argument: una història d'espionatge entre la KGB, la CIA, la política i els manipuladors del poder econòmic mundial, tot barrejat i amanit amb tocs caribenys.
Els personatges principals representen la perfecció absoluta, pel meu gust, són com caricatures de la realitat. El mateix autor et diu que res és el que sembla... cert, els seus personatges són hel.lenístics, perfectes com a bons o com a dolents. Les dones en general són guapíssimes, voluptuoses i extremes. El personatge de la novel.la europea és més recargolat, més gris, més proper.
En tot cas, una lectura original, un pas endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada