Acaba l'estiu 2010 i aquest any ho lamento especialment. 9 llibres!
Unes 4.000 pàgines en una mica més de dos mesos.
Ara toca la feina, els estudis i el no tenir temps per llegir. Llàstima.
En tot cas, ha acabat l'estiu i ho he fet amb la primera de les històries de Wilbur Smith, When the lion feeds. Feia temps que anava darrere la sèrie dels Courtneys, una saga familiar de la qual fa 40 anys que brollen històries. Haig de reconèixer que m'ha encantat el llibre, ja que, val a dir, l'atmosfera és del tot original per a mi: l'Àfrica de finals del segle XIX. La sèrie continua, però emtemo que no podré seguir-la massa.
Només del títol ja es pot treure petroli. Quan el lleó s'alimenta, sempre hi ha una víctima, un que ha mort. El rei de la selva no té la culpa de la mort de la presa. Així és la vida de Sean, el protagonista de la història, l'altre rei de la selva. Pot anar en contra de la seva natura i no fer mal als altres? El lleó podria deixar de matar, però deixaria de ser el lleó i, per tant, el rei deixaria de ser rei. La història gira al voltant d'aquesta idea i et fa sentir remordiments com a lector. El protagonista és un home que avança per la vida fent mal a aquells que més estima. Sempre recapacita i resol el malentès, però fa tard. Així perdrà la família, el seu millor amic i, finalment, la seva dona. És un llibre tràgic, real i una mica exagerat, però t'atrapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada