Continuant amb el que deia sobre la literatura hebrea, la política i el judaisme, jo sóc una persona de costums particulars. Unto death és el vuitè llibre d'Amos Oz que llegeixo, el segon d'aquest estiu. Es tracta d'un volum doble, on dues històries tenen la mort com a protagonista. Uf, la mort com a personatge principal! No està malament la idea, però no és el meu tòpic preferit. La primera és una història de caire medieval, Crusade. El prenc com una reivindicació històrica sobre la criminal persecució del judaisme al llarg de la història, especialment a l'Edat Mitjana i per part dels cristians. En nom de les religions, l'ésser humà justifica tot tipus de carnisseries. Curiosament totes les religions tenen en comú en la seva essència l'amor als altres... anem bé.
Pel que fa a la segona història Late Love, tenim a les mans un passeig en solitari cap a la mort, el comiat a una vida. La mort com a fi a la quotidianitat, el fet de reconèixer-ho en primera persona. És un moment d'extrema contundència a la vida, el saber que s'acosta el teu final... dóna mal rotllo, però és un tema que existeix. L'Oz és valent i com sempre, toca el voraviu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada