11 d’agost 2007

Walimai, un conte d'Isabel Allende

El nombre que me dio mi padre es Walimai, que en la lengua de nuestros hermanos del norte quiere decir viento...

(sobre l'home blanc que arriba) ...Cada uno de ellos era como un viento de catástrofe, destruía a su paso todo lo que tocaba, dejaba un rastro de desperdicio, molestaba a los animales y a las personas...

Waipulectura va fer una juguesca, el Joc de l'Àngel, en el qual atorgàvem una petita puntuació dels contes que treballàvem. Aquest fou el resultat:

* 22 punts, Walimai
* 14 punts, El Palacio Imaginado

* 13 punts, El Oro de Tomás Vargas,
* 10 punts, Vida Interminable.


...........

Walimai ens va agradar per la màgia que es desprèn de tot plegat. Una història d'amor i de mort salpebrada amb un polsim d'humor, realisme màgic, destí i fatalitat.

Walimai va ser el conte de Cuentos de Eva Luna que vam creure que era el més bonic. Nosaltres, com que no fem literatura acadèmica, sinó que senzillament ens distreu parlar de llibres i trobar-hi el veritable gust de les històries, hem decidit que Walimai és el conte més xulo. I tan tranquils...

4 comentaris:

Waipu Carolina ha dit...

Los cuentos de Eva Luna a mi particularmente me gustan todos, pues cada uno tiene su mágia. Pero Walimai no se niega que es el más particular, hermoso y especial.

joice ha dit...

Amigos! Deixo aqui minhas sugestões do meme literário. Procurei misturar um pouco: incluí dois de meus poetas preferidos, algumas obras que li há muito tempo, outros são leituras mais recentes que de alguma forma me encantaram:
Fernando Pessoa - Livro do Desassossego,
William Blake - Poesia e Prosa Selecionadas,
Alan Pauls - El Pasado,
Orhan Pamuk - Meu nome é Vermelho,
Dostoiévski - Crime e Castigo,
Saramago - Ensaio sobre a cegueira,
Márquez - Crônica de uma morte anunciada.

Um abraço e boa semana.

Unknown ha dit...

Bon blog!!

Anònim ha dit...

Walimai es el más bello!!

Un saludo Carol y Joan