Walimai, un conte d'Isabel Allende

El nombre que me dio mi padre es Walimai, que en la lengua de nuestros hermanos del norte quiere decir viento...

(sobre l'home blanc que arriba) ...Cada uno de ellos era como un viento de catástrofe, destruía a su paso todo lo que tocaba, dejaba un rastro de desperdicio, molestaba a los animales y a las personas...

Waipulectura va fer una juguesca, el Joc de l'Àngel, en el qual atorgàvem una petita puntuació dels contes que treballàvem. Aquest fou el resultat:

* 22 punts, Walimai
* 14 punts, El Palacio Imaginado

* 13 punts, El Oro de Tomás Vargas,
* 10 punts, Vida Interminable.

...........

Walimai ens va agradar per la màgia que es desprèn de tot plegat. Una història d'amor i de mort salpebrada amb un polsim d'humor, realisme màgic, destí i fatalitat.

Walimai va ser el conte de Cuentos de Eva Luna que vam creure que era el més bonic. Nosaltres, com que no fem literatura acadèmica, sinó que senzillament ens distreu parlar de llibres i trobar-hi el veritable gust de les històries, hem decidit que Walimai és el conte més xulo. I tan tranquils...