The Uncommon Reader, d'Alan Bennett

The Uncommon Reader d'Alan Bennett l'he llegit en català, ja que l'Elena ens l'ha passat en la nostra llengua. De fet Carolina també se l'ha llegit i d'aquesta manera tots dos l'hem pogut aprofitar. Gràcies Elena.

Totes les crítiques que he vist per la blogosfera parlen bé d'aquesta història. Jo em quedo amb l'originalitat de l'argument, res més. No m'ha fet riure gens, la veritat, (la gent el troba divertit). Es veu que en Bennett és una espècie de crack mediàtic televisiu a UK i potser amb això ja n'hi ha prou per fer literatura còmica.

La cosa va del següent: la Reina d'Anglaterra es passa a la lectura i això provoca en ella una metamorfosi intel.lectual i humana que canvia la seva personalitat totalment.

El tema és original, sens dubte. Potser no hauria d'haver llegit les crítiques i les opinions de la resta de lectors mundials, ja que l'expectativa era una i el resultat ha estat un altre. No nego pas que la malaltia que pateix la senyora reina en forma de vici lector m'ha fet una certa gràcia. M'agrada la reacció dels súbdits, tots atemorits amb la nova perspectiva intel.lectual de la graciosa majestat, ara convertida en acadèmica majestat.

El llibre és curt i es deixa llegir (part d'ell el vaig llegir a la catedral de Tarragona mentre escoltava en Jordi Vergés tocar l'orgue!). Jo el recomano, això sí, si vols llegir una història original i amb la sana perspectiva que un arxifamós autor al seu país, tu no el coneixes de res.

Ark Angel, d'Anthony Horowitz

M'arriba una desagradable olor de crispetes per la finestra del menjador, pudor que em transporta al cinema d'avui en dia, el qual sembla que sense crispetes no és res. Sóc víctima d'un episodi de memòria involuntària? Tant se val, és tard i vol ploure.

Estic aquí per a parlar d'Ark Angel, la sisena aventura del xavalito Bond, Alex Rider Bond, la criatura invencible parida per l'anglès Anthony Horowitz. No puc negar que un James Bond adolescent és l'arrissament del rínxol de les aventures d'espies juvenils. Jo hi estic enganxat i, finalment, m'he fet petar els sis primers volums de la sèrie. Imagineu un nen de 14 anys hipervalent, agent involuntari de l' MI6 britànic, carregat de gadgets inversemblants i involucrat en les més sorprenents aventures. Això és Alex Rider, un heroi adolescent que menys allitar-se amb femelles de torn (probablement per qüestions d'edat) fa tot allò que s'espera d'un Bond.

Publicada la setena novel.la i esperant la vuitena, (els anys no passen pel protagonista), els anglesos ja han fet la primera pel.lícula i han convertit el Horowitz en milionari. No us perdeu la pàgina web de la sèrie, on podeu fer-vos cinc cèntims de què estic parlant.
Com he llegit en alguna banda, és molt més guai llegir les aventures d'un espia adolescent que no pas les fantasies d'un mag adolescent...

Hyde & Seek, d'Ian Rankin

Continua la meva anglofília literària amb una novel.la negra, Hide and Seek, d'Ian Rankin. A mi, això de novel.la negra em resulta graciós (és per distingir-ho de novel.la rosa?)

La víctima és aquest cop un jove escocès drogoaddicte i l'investigador i/o detectiu és l'Inspector Rebus. L'acció passa a Edinburgh, una magnífica ciutat escocesa de la qual en Rankin ens explica el seu color més fosc.

M'ha agradat especialment el joc de paraules del títol. No hauria d'explicar que en aquesta història la paraula hide, el nom Hyde i la novel.la d'Stevenson Dr. Jekyll and Mr. Hyde són la clau de tot plegat. Sóc un afeccionat als jocs de paraules si aquests estan ben creats. Quina pèrdua si has tingut de llegir una versió doblada d'aquesta novel.la, la veritat.

Ian Rankin s'ha convertit en un venedor de llibres de primer ordre. Només he llegit els dos primers volums de la sèrie Rebus i ja he decidit que m'agrada més en Mankell. En Rebus em resulta creïble, però el Wallander el trobo més autèntic. Si fa no fa, la figura del detectiu pringat es repeteix en les dues sèries, i jo, suposo que com molts simples mortals, m'hi identifico massa sovint. Potser aquesta és la clau dels seus èxits.

The Mysterious Affair at Styles

El segon llibre de les meves Lectures del Canvi (títol absurd que identifica la meva nova etapa de persona aturada) ha estat The Mysterious Affair at Styles, ni més ni menys que el primer llibre que va escriure Agatha Christie el 1920 i que va servir per presentar Hercule Poirot en societat.

Aquests dies d'ansietats menyspreables m'han portat cap al perfeccionament de l'anglès, o com a mínim cap a l'intent de fer-ho. Per aquest motiu he tirat d'audio book i d'Agatha Christie, perquè això em dóna la possibilitat de llegir, escoltar i sorprende'm en anglès.

No obstant, The Mysterious Affair at Styles no m'ha semblat tan espectacular com altres obres de la mateixa autora. Crec que ja he passat de la vintena dels llibres de la Christie llegits, i la meva expectativa del primer de tots era molt alta.

De fet, el que més m'ha agradat ha estat el títol. És com dir, El misteriós afer a Reus, un títol que aquí sorprendria una mica (la veritat), però que per algun motiu, suggereix d'allò més.
La víctima és la típica dona madureta carregada de calers, casada de nou amb un home molt més jove, el qual passarà a sospitós d'assassinat. Es sumen a l'elenc de candidats a assassí els dos fills ja granadets, la dona d'un dels fills, l'amiga de tota la vida i una joveneta virginal que no ha trencat mai un plat.

De totes maneres, destaco l'entrada en escena del Capità Hastings. He llegit per internet una genial descripció d'aquest personatge:
...But although Captain Hastings is a simple man, he is not a stupid one. He, like the reader, sees and hears exactly what Poirot sees and hears but – again like the reader – nearly always draws quite the wrong conclusion...
I plego, perquè sino em sortiria més llarg el post que el mateix llibre.

Començo de nou: Brighton Rock

Avui fa un mes que vaig firmar l'acomiadament. En tot aquest mes no he parat de fer coses, de fet massa coses i quasi sense dedicar temps a la lectura.
Portava setmanes pensant en els llibres que llegiria a partir del 4 d'abril de 2008. I durant un mes només he pogut acabar un: Brighton Rock, de Graham Greene.

Per què Brighton Rock?

Doncs no acostumo a llegir Literatura Anglesa en castellà, però aquest exemplar me'l va regalar Carolina i em va fer gràcia atacar-lo.

Conec Brighton, ja que allà va ser on vaig aprendre anglès ara fa una pila d'anys. Posteriorment he anat un munt de cops i he portat la família. L'escenari de l'obra, per tant, m'és absolutament familiar.

Per altra banda, sóc un anglòfil empedreït avesat a llegir literatura anglesa.

Què m'ha impressionat de Brighton Rock?

No puc negar que la història té punts forts que m'han colpit. (Jo aquí no penso fer literatura científica, sinó simplement vull recordar per a un futur allò que més m'ha impressionat d'aquest llibre). Deia que jo personalment destaco tres cosetes:

1) Un pessimista concepte de la Innocència que trobo encertadíssim.

2) El concepte del Bé i del Mal, encarnat en dos personatges que acaben unint-se.

Dios y el Diablo viviendo en el mismo sitio... y dándose la mano...

3) El camí cap el pitjor dels horrors...

(Aquest és el final. Crec que seria un dels millors finals de tots els llibres que he llegit abans. Realment és un final tan extraordinari que pot valer la pena haver-se tragat les 444 pàgines i arribar a un darrer paràgraf de 3 línies, on sens dubte un calfred et travessarà l'espinada de dalt a baix).

Què estic llegint ara?

Doncs, la veritat, no tinc ara ganes d'explicar perquè estic amb el primer llibre de l'Agatha Christie, The Mysterious Affair at Styles, ni amb l'autobigrafia de l'Amos Oz, Una historia de amor y oscuridad, ni amb Ark Angel, la sisena part de les aventures d'Alex Rider de l'anglès Anthony Horowitz.
Quan acabi algun d'ells potser ho explico. Com a mínim hi pensaré.

Waipulectura XVI

Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde
Cualquiera puede simpatizar con las penas de un amigo, simpatizar con sus éxitos requiere una naturaleza delicadísima.
Escojo a mis amigos por su buena apariencia, a mis conocidos por su carácter y a mis enemigos por su razón.
Hay que elegir a los amigos por su elegancia y su belleza; a los simples camaradas por su manera de ser, y a los enemigos por su inteligencia.
Oscar Wilde no deixa indiferent, com no va fer-ho El Fantasma de Canterville, protagonista de Waipulectura XVI. Com sempre, el grupet de col.legues ens vàrem trobar en sessió literària gastrònomica, on vàrem xerrar de Wilde i el seu Fantasma, així com vàrem tastar delícies culinàries d'origen irlandès.

Cómo tener confianza en una mujer que le dice a uno su verdadera edad. Una mujer capaz de decir esto es capaz de decirlo todo...
Oscar Wilde

Waipulectura XV

Espectacular sessió de la nova Waipulectura, és a dir, llibres i gastronomia...

El passat 8 de març, Dia de la Dona Treballadora i jornada de reflexió (com haurien de ser tots els dies de l'any), vàrem fer Waipulectura XV. Aquest cop el viatge era a Japó i el convidat va ser en Yukio Mishima i el seu El rumor del oleaje.

Com sempre, participació activa de tots els membres del grup i gran col.loqui super participatiu. La història es va desenvolupar de la següent manera:

Esplèndida localització geogràfica de la novel.la per part de la Lídia.

Un metòdic Àngel va parlar-nos d'en Yukio Mishima, recolzat per Rossana, qui va donar-nos els corresponents apunts cinematogràfics referents al llibre i autor.

Rossana ens va fer cinc cèntims d'un text de Marguerite Yourcenar sobre en Mishima (A vision of the void).

L'anàlisi de la novel.la per part del grup va tenir un parell de punts forts: l'educació al Japó, que va anar a càrrec d'una brillant Carolina, i la referència a Madama Butterfly, que va ser l'aportació principal de la convidada especial de la vetllada, l'Elena.

Maite, tota simpatia, va participar activament amb els seus coneixements polítics de l'època de la novel.la.

I bé, menjar japonès, birretes catalanes, el corresponent sake, un Penedès Bru de Gramona Merlot 2003, molta conversa (reflexiva i irreflexiva!), amistat i bon rotllo...
Una abraçada.

Una novela japonesa

Considerada una de las más grandes y bellas historias de amor de la literatura

Nuestro próximo WAIPULECTURA Nº 15

Norman Mailer (1923 - 10/11/2007)

Queremos la guerra porque necesitamos una guerra existosa como una especie de rejuvenecimiento físico.

Hay otros factores para utilizar nuestras destrezas militares, menores pero no faltas de importancia. Esas razones son aliviarnos del actual padecimiento del hombre blanco norteamericano.

Siempre sabemos mucho más de lo que pensamos, si no, no podríamos ser escritores.

Culture's worth huge, huge risks. Without culture we're all totalitarian beasts.

Considero la pobreza como algo obsceno. Y creo que la teoría de que el mercado libre se encargará de todo es un absurdo y una obscenidad más. El llamado mercado libre de lo que se preocupa es de enriquecer a las corporaciones más poderosas. Creo que la última tendencia del mercado libre es que los pobres sean aún más pobres.
In America few people will trust you unless you are irreverent.
Ningún burgués vacilará en coger un dólar, aun cuando la persona con la que trata no le resulte simpática.
las grandes novelas están más cerca de la existencia que los propios hechos

I hate everything which is not in myself.
El éxito es sólo la mitad de bonito cuando no hay nadie que nos envidie.
Hay una ley de vida, cruel y exacta, que afirma que uno debe crecer o, en caso contrario, pagar más por seguir siendo el mismo.
La revolución feminista ha convertido a la mujer en ese tipo de hombre que a mí me entristecía cuando era joven, ese que tenía que trabajar de nueve a cinco de manera aburrida y nunca era dueño de su destino. Ahí es donde acabó su revolución, su asalto al poder.
La función del socialismo es elevar el sufrimiento a un nivel más alto.
The natural role of twentieth-century man is anxiety.
yo siempre me he considerado más bien un conservador de izquierdas

Agatha Christie (W. XIII)

Una nova edició de Waipulectura, la número XIII. Aquest cop vàrem visitar una estranya illa de la costa anglesa, Soldier Island, on 10 víctimes van caient una a una en una trepidant història de misteri.
And then there were none, I llavors no en quedà cap o Diez Negritos és una novel.la de misteri que no deixa insatisfet a ningú.
Penso que Agatha Christie fa una feina espectacular.
Només cal veure com crea una història a partir d'un poema, Ten Little Indians, segueix fil per randa l'argument del poema i ho lliga tot en un encaix perfecte argumental i estructural.

***
Carmen va parlar de l'autora, després de llegir-se l'Autobiografia d'Agatha Christie; Carolina ens va fer cinc cèntims de The Mousetrap, l'obra de la Christie que porta 55 anys en cartell a Londres; Lídia va donar quatre dades sobre sobre les pel.lícules que s'han fet d'aquesta novel.la; Josefina va fer-nos una versió dels Ten Little Indians en anglès, i, tots plegats vàrem debatre, dialogar i sopar amb l'inestimable ajut de Mrs. Heineken, patrocinadora oficiosa d'aquest acte literari de divendres vespertí.

***

Però això no és tot!

Vàrem decidir que ens agrada Agatha Christie!

I a tu?

Quina és la teva novel.la favorita de misteri?

Tens alguna d'Agatha Christie que t'entusiasmi?

Waipulectura XII

Waipulectura XII va ser Animal Farm, Rebelión en la Granja. Un llibre del genial George Orwell que va impressionar-nos i va donar peu a cinc hores de debat i col.loqui. Aquest cop vàrem tenir el següent programa:

1. Introducció històrica. Maite ens va fer cinc cèntims de la Revolució Russa i ens va transportar a a principis de segle XX. Un viatge històric necessari.

2. Àngel va recordar-nos el perfil biogràfic de Lenin.

3. Carolina va repassar la biografia d' Stalin.

4. Carmen va parlar de Trotski, un altre dels personatges destacats.

5. A Lídia li va tocar explicar-nos el genial autor anglès George Orwell.

6. I entre tots vam comentar la gran al.legoria creada a la faula d'Orwell, Animal Farm.

All animals are equal, but some animals are more equal than others.

Corrupció, poder, propaganda, decepció, injustícia, animalisme, manipulació, tirania, lleialtat, Rússia, avui en dia, treball, explotació, consciència, utopia, opressió, masses, burocràcia, ignorància, igualtat, beneficis, paròdia, individualisme, policia, abús, distorsió, diplomàcia, conformitat, jerarquia, classe, ...Power tends to corrupt, and absolute power corrupts absolutely (Lord Acton)

Four legs good, two legs bad.

Waipulectura XI

La leyenda del Santo Bebedor

de Joseph Roth

Sessió extraordinària de Waipulectura en el seu episodi número 11. Aquest cop hem viatjat a l'Europa Central de principis del segle XX de la mà de la nostra amiga i guia Carmen.

Quina zona més embolicada era aquella i què difícil va ser pel jove Roth ubicar-se a la vida!

Bé, vàrem situar l'autor geogràficament i vàrem repassar la seva biografia. Després vam fer un petit debat sobre el pròleg de Carlos Barral, el qual era quasi tan interessant com el llibre de Roth, i, finalment, vam comentar La leyenda del Santo Bebedor.

Bon vi, bon sopar, bona companyia i interessant llibre.

Gran vetllada literària.

Els 10 primer Waipulectures

Aquests són els llibres que hem treballat i disfrutat aquests mesos:

1. The Boy in the Striped Pyjamas (John Boyne)

2. Novecento (Alessandro Baricco)

3. El Inquilino (Javier Cercas)

4. Much Ado abut Nothing (W. Shakespeare)

5. Territorio Comanche (Pérez-Reverte)

6. Crónica de una muerte anunciada (García Márquez)

7. La familia de Pascual Duarte (CJ Cela)

8. The No. 1 Ladies' Detective Agency (McCall Smith)

9. Cuentos de Eva Luna (Isabel Allende)

10. The Great Gatsby (Scott Fitzgerald)

Després d'unes setmanes sense Waipulectura, tornem al nostre club de lectura amb més força que mai. Aquest és el programa previst:

11. Un cara a cara entre 2 contes (encara per escollir)

12. And then there were none -Deu Negrets (Agatha Christie)

13. Animal Farm (Goerge Orwell)

Inaugurem també Waipulectura Juvenil amb La Ciudad de las Bestias d'Isabel Allende, on cinc joves tarragonins inicien un projecte literari que esperem sigui exitós. Donem la benvinguda als nois i noies Carlos, Mari Carmen, Albert, Raquel i Núria, d'edats compreses entre 13 i 15 anys.

Ànims i a llegir!

Metàfora de l'esperança inútil

Waiting for Godot és la història de dos homes que esperen Godot, un misteriós personatge que no arribarà mai. D'aquesta espera en sortirà la rutina, el dia a dia, el tedi de l'existència humana...
L'autor de la tragicomèdia és l'irlandès Samuel Beckett, premi Nobel de Literatura l'any 1969.

–¿Y si nos arrepintiéramos?
–¿De qué?
–Hombre! No hace falta entrar en detalles.
–¿De haber nacido?...

Però qui o què és Godot?
if by Godot I had meant God I would have said God, and not Godot (S. Beckett)

Vladimir: ¡Qué! ¿Nos vamos?
Estragon: Sí, vámonos.
No se mueven.
...una metáfora de la esperanza inútil. (Vázquez Montalbán)

escribo porque la vida es una tragicomedia, hay que vivirla y contarla, mientras esperamos por Godot (o no)

Waiting for Godot és també el nom d'un bloc personal...

Este post está dedicado a nuestra amiga de waiting for Godot.

Leímos y profundizamos un poco este libro tan peculiar y excelente.

Y mientras esperamos algo de la vida que no sabemos exactamente que es tuvimos la suerte de encontrarnos con una persona muy especial que nos espera en Amsterdam . Allí nos vemos amiga!

Un besote para ti y gracias"

Carolina, Joan y Joan Jordi

W X: The Great Gatsby

Diuen que Francis Scott Fitzgerald va acabar bevent 200 cerveses al dia. L'home, òbviament va morir alcoholitzat al damunt de la seva màquina d'escriure als 44 anys. Scott Fitzgerald va escriure The Great Gatsby l'any 1922, en una època marcada pel decliu del somni americà dels anys 20.

El somni americà, originalment basat en el descobriment i recerca de la felicitat, s'havia convertit en una època de prosperitat sense precedents, dels excessos materials, el cinisme, l'avarícia i la recerca superficial del plaers. En Fitzgerald els va deixar ben retratats a tots i es va inventar The Great Gatsby.

Waipulectura X: The Great Gatsby

1) El Joc del llibre del dia consistia en definir amb una paraula cada un dels personatges de la història. Va estar bé, ja que cadascú va dir la seva amb una important dosi de varietat.

2) Lídia ens va explicar una mica els pormenors de la pel.lícula The Great Gatsby, dirigida per Jack Clayton i amb guió cinematogràfic de Francis Ford Coppola. Els actors són els de la foto: Robert Redford i Mia Farrow.

3) Àngel va explicar-nos la vida i miracles d'aquest autor tan interessant, en Francis Scott Fitzgerald. Vàrem decidir que a partir d'ara, un de nosaltres faria comentaria la biografia de l'autor en qüestió cada cop que parléssim d'un llibre.

4) Joan va explicar què va ser el decliu del somni americà durant els anys 20.

5) Finalment vàrem conversar durant 3 hores sobre el llibre. Va ser una conversa genial, regada amb Raimat Abadia i ensucrada amb galetes d'aquelles d'assortiment divers que agraden tant a la canalla. Evidentment, el sopar i la vetllada van ser com el llibre, excel.lents.

Walimai, un conte d'Isabel Allende

El nombre que me dio mi padre es Walimai, que en la lengua de nuestros hermanos del norte quiere decir viento...

(sobre l'home blanc que arriba) ...Cada uno de ellos era como un viento de catástrofe, destruía a su paso todo lo que tocaba, dejaba un rastro de desperdicio, molestaba a los animales y a las personas...

Waipulectura va fer una juguesca, el Joc de l'Àngel, en el qual atorgàvem una petita puntuació dels contes que treballàvem. Aquest fou el resultat:

* 22 punts, Walimai
* 14 punts, El Palacio Imaginado

* 13 punts, El Oro de Tomás Vargas,
* 10 punts, Vida Interminable.

...........

Walimai ens va agradar per la màgia que es desprèn de tot plegat. Una història d'amor i de mort salpebrada amb un polsim d'humor, realisme màgic, destí i fatalitat.

Walimai va ser el conte de Cuentos de Eva Luna que vam creure que era el més bonic. Nosaltres, com que no fem literatura acadèmica, sinó que senzillament ens distreu parlar de llibres i trobar-hi el veritable gust de les històries, hem decidit que Walimai és el conte més xulo. I tan tranquils...

Cuentos de Eva Luna, d'Isabel Allende (W. IX)

WAIPULECTURA IX

Toca Cuentos de Eva Luna, concretament treballarem:

* El Oro de Tomás Vargas,
* Vida Interminable,
* Walimai,
* El Palacio Imaginado.

El Programa previst:

1) El Joc de l'Àngel.
Els participants votarem l'ordre de preferències dels 4 contes. L'Àngel en farà el recompte i en treurà una petita conclusió.

2) Maite ens parlarà d'Isabel Allende.
Els principals trets biogràfics de l'autora xilena.

3) Carolina i Eva Luna.
A tall d'introducció literària, Carolina ens farà cinc cèntims del llibre Eva Luna.

4) Per ordre invers a les preferències farem un repàs estilístic, temàtic, ... i sobre l'argument dels quatre contes seleccionats.

Cadascú ha de dir la seva!

Waipulectura Virtual

Si algú de vosaltres ha arribat a aquestes línies i vol continuar jugant amb nosaltres, ho podeu fer contestant alguna de les preguntes:

1) Quin dels 4 contes t'ha agradat més?

2) T'agrada el Realisme Màgic propi de la literatura llatinoamericana?

Waipulectura VIII

... Los cementerios son testigos silenciosos del cambio explosivo que el SIDA ha causado en la sociedad de Botswana: en la última década, la esperanza de vida ha bajado en picado, de 65 años a apenas 39.
Las inscripciones en las lápidas son una sombría advertencia:
Nacido en 2004. Muerto en 2004...
(Unicef)

Botswana: un país amenaçat per la SIDA

Aquest divendres el grupet de Waipulectura ens vàrem reunir per parlar del llibre d'Alexander McCall Smith The No. 1 Ladies' Detective Agency, La Primera Agència de Dones Detectives.

Un llibre de ficció que ens va introduir a una realitat aclaparadora. Tot va començar quan vam decidir ubicar el país geogràficament, socialment i culturalment...

i, ens vam trobar amb això:

Botswana és un país literalment amenaçat per la SIDA, on 350.000 dels 1.765.000 habitants (Unicef 2005) són portadors del virus de la SIDA. I no us ho perdeu, l'esperança de vida al nèixer, segons estadístiques encara més actualitzades de la UNICEF, és de només de 34 anys!

Repeteixo, perquè no m'ho acabo de creure...

34 anys d'esperança de vida al nèixer

Les causes de la tragèdia les podem trobar en una altra excel.lent pàgina de UNICEF, on ens expliquen, entre altres coses que el 38% de les dones embarassades són portadores del fatal virus. Sabeu que significa això?

**

Senzillament, el títol d'aquest post:

Nascut el 2004. Mort el 2004.

Foto:

Crédito: Kristy Siegfred/IRIN News

Twana Dlamin, portadora de VIH de Botswana

****

Hasta ahora Botswana ha sido uno de los países más prósperos de África. Su enorme riqueza procedente de los diamantes y su estabilidad política lo han convertido en un país favorito para los inversores. Desde lejos, es ajetreado, luminoso y cohesionado. El SIDA puede poner en jaque el bienestar que hasta el momento ha disfrutado el país. (Unicef)

****

...el senyor J.L.B. Matekoni es mirava Mma Ramotswe en la fosca. Es mirava la dona que ho era tot per a ell: la mare, l'Àfrica, la saviesa, la comprensió, les carabasses, el pollastre, l'olor d'alè dolç de les vaques, el cel blanc sobre l'espinar sense fi, i la girafa que plorava i donava les llàgrimes a les dones perquè pintessin les cistelles."Ai, Botswana, el meu país, la meva terra!"...

Alexander McCall Smith. La Primera Agència de Dones Detectives.

W VII: La Familia de Pascual Duarte (C.J. Cela)

El 1942, un Camilo José Cela de 26 anys publicava una obra mestra. Personalment aquest personatge em queia malament, de fet, fatal. Quan Carmen va dir-nos La Familia de Pascual Duarte, vaig deixar-me portar pel mal rotllo del Cela i vaig pensar que potser no m'agradaria recordar la seva obra. Després de llegir i parlar sobre aquest llibre amb els amics de Waipulectura, faig un acte de contricció i penso que en Cela era un molt bon escriptor. No es tracta de valorar un escriptor per com et cau o et deixa de caure, perquè llavors entres en una valoració de la persona que no ve al cas. La Familia de Pascual Duarte és un llibre que si te'l treballes una mica acabes al.lucinant...

Waipulectura VIII ens durà cap a Botswana de la mà de l'Alexander McCall Smith i el seu The No. 1 Ladies' Detective Agency.

W II: Crónica de una muerte anunciada

Camilo José Cela i La familia de Pascual Duarte han estat escollits per al proper estudi-conversa de Waipulectura, el número VII. Farem la trobada a principis de juliol! Estimats amics, vagin anotant-ho a les seves agendes!

El passat dissabte vàrem celebrar la nostra reunió literària de Waipulectura VI, aquest cop regada amb deliciosos esperits de la comarca de Carinyena (Gràcies Maite). El Crónica de una muerte anunciada va donar molta feina i conversa entre els companys del grup. Us deixem unes frases inquietants:

"Divina Flor...se sabía destinada a la cama furtiva de Santiago Nasar"

"Los hermanos fueron criados para ser hombres"

"Cualquier hombre será feliz con ellas, porque han sido criadas para sufrir"

"No oyeron los crímenes del pueblo entero, espantado de su crimen"

"Lo matamos, pero somos inocentes ante Dios y ante los hombres"