Ràpidament incloc en aquesta llista de lectures acalorades Mi querido Mijael, de l'autor israelià Amos Oz. Es tracta de la meva primera lectura no anglòfila d'aquest recull, però el tema s'hi escau i força. La setmana vinent tenim Waipulectura XVII amb La bicicleta de Sumji i jo m'he recreat llegint una lectura del mateix autor que més o menys s'ubica al mateix lloc i a la la mateixa època, el protectorat britànic a Jerusalem durant el 1951.
Oz escriu la seva primera novel.la creant un personatge femení, escrivint en primera persona en nom d'una dona i fent un esclat de les seves emocions. Es tracta d'una novel.la de sentiments purs, depressius i inexplicables. Jana escriu perquè les persones que estima han mort...
Jana no pot deixar de pensar, no pot dirigir la seva vida perquè la vida la dirigeix a ella. Jerusalem és un espai trist, d'una tristesa feixuga que acompanyarà la Jana en un viatge a través del seu imaginari i de la seva realitat. És el Jerusalem de Sumji, el de la bicicleta i el de Waipulectura XVII.
M'he anat de la bola, però aquesta ha estat una lectura insuportable. M'he trobat amb una lectura de sacrifici, no de plaer. Amos Oz m'ha obligat en aquest llibre a llegir entre línies, m'ha fet repetir paràgrafs sencers, m'ha volgut explicar en paraules els sentiments d'una dona israeliana dels anys 50..., però, Amos, home, com t'has atrevit a fer això en una primera novel.la el 1968 i quan just tenies 30 anys?
I jo, que volia documentar-me per a una altra lectura, m'he trobat amb una espantosa peça de literatura de la bona, d'aquelles que dius, ole xaval!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada