Sense and Sensibility, per Jane Austen

Estar a l'atur no m'agrada gens. No obstant això, potser que estant a l'atur sí que tens un pèl més de temps per a fer bogeries acadèmiques. Aquest cop he complert un petit somni intel.lectual: llegir-me Sense and Sensibility.

Quan era un estudiant universitari volia llegir-me tots els llibres possibles, especialment els clàssics. Amb el temps he creat una biblioteca espectacular de llibres clàssics que no he llegit mai.
Per a llegir Sense and Sensibility cal tenir energia i molta força de voluntat. Passes hores i amb prou feines has aclarit un capítol. Jane Austen només tenia 20 anys quan va acabar aquesta novel.la l'any 1795. Es diu ràpid, 1795, en aquells temps, sí,... aquells de la Revolució Francesa...

I ara faré la meva impresentable crítica sobre la novel.la.
En primer lloc m'ha sembla una història llarguíssima, eternament inabastable.
Destaco en segon lloc el retrat de l'alta societat anglesa de l'època en qüestió. Quina colla de miserables interessats i egoistes! El problema és que la novel.la de matrimonis no és el meu fort i menys la dels interessos econòmics.
Diuen els crítics que aquesta és una novel.la de passions humanes. Potser ho és, però jo sóc més sensible als patiments humans que no pas a les passions del m'estima o no m'estima.
També critiquen els grans crítics el final de la història. Aquesta sí que trobo que és una crítica impresentable. Si analitzes una mica la novel.la, la veritat és que no s'entén massa com s'acaben casant tots plegats.
Però què voleu que us digui, avui en dia tampoc s'entenen massa els casaments de molta gent...