Anys enrera, quan vaig llegir la trilogia d'en Noah Gordon, El Metge, Xaman i La Doctora Cole, vaig deixar pendent atacar dos o tres volums més del mateix autor. Recordo l'apassionada conversa amb el meu company Antonio Rosillo, allà a la fàbrica, tot discutint quin dels tres ens havia agradat més. Crec que vaig fer una gran amistat literària amb el Sr. Máquina, com li deia jo...
No obstant, el llibre que he consumit en tres dies ha estat El diamant de Jerusalem. He anat a parar aquí gràcies a l'embolcall temàtic del darrer Waipulectura sobre Amos Oz i la cultura jueva. De fet, no hi ha manera que trobem el dia idoni que ens vagi bé a tots plegats, una situació que està portant-me a la documentació més gran que mai he fet per a una sessió de de Waipulectura.El diamant de Jerusalem és la novel.la ideal per a acalorats dies d'estiu. Tu t'asseus a la fresca a la Plaça del Rei, et demanes una orxata, vas passant pàgines i més pàgines i ni t'adones que t'acabes de carregar mig llibre.
La novel.la no és gran cosa, la veritat. M'ha recordat bastant l'estil del Gordon de les altres novel.les de metges, encara que ara canviem de professió i col.loquem un especialista en diamants. Òbviament, el protagonista és un jueu, el qual fa una espècie de viatge emocional a Israel, retroba els seus orígens i torna a la seva Nova York natal. Vaig trobar molt més xulos els llibres de la sèrie dels metges Cole, la veritat.
De tot plegat n'he extret un interessant aprenentatge: l'estat d'Israel té 6 milions d'habitants i als Estats Units viuen uns altres 6 milions de jueus. Dotze dels tretze milions de jueus són ciutadans d'Israel o són nord-americans, dos milions dels quals viuen a Nova York.
En resum, la meitat dels jueus són nord-americans i l'altra meitat són israelians. T'ho miris com t'ho miris, no és el mateix una cosa que l'altra. I no obstant, tots van a una...
