So the whole war is because we can't talk to each otherLa novel.la de la complicitat amb el meu fill Hazael és El Joc d'Ender. Fa anys vàrem llegir tots dos aquesta fascinant història que encara fem servir per fer-la petar una mica. El record de tot plegat ha fet que retornés a aquest clàssic de la literatura de ciència ficció i, la veritat, val realment la pena repassar aquesta novel.la de quan en quan.
Em deia un alumne que la guerra existeix perquè hi ha molta gent en contra de la pau. Ara tenim una altra versió del perquè de la guerra: no podem parlar entre nosaltres...
Jo em pregunto, qui ens ho impedeix?
Però de veres volem parlar?
I ens escoltarem entre nosaltres?
"Individual human beings are all tools, that the others use to help us all survive."
A hores d'ara no és un descobriment que les persones som com peces d'un gran joc i que aquí el que val és sobreviure. Resulta interessant aquesta idea de l'Scott Card: els individus som tots eines que els altres utilitzen per a ajudar-nos a tots a sobreviure...
"There is no teacher but the enemy."
I que bona aquesta frase, la qual jo lliurement traduiria per No hi ha millor professor que l'enemic.
Un enemic que pot voler dir moltes coses.
Un enemic que t'espavila.
Un enemic que podria ser un mateix.
Un enemic amic?
Un enemic amic?
